8 d'agost de 2007
Sense categoria
2 comentaris

LA MAR I RES PUS

Qui diu que no hi ha molta dificultat en el canvi?

Nedes i tot canvia.

Vas per davall aigua de mar i un altre univers apareix: quasi verjo.

Ai las, hi ha per tant!

Tot acted/amor es paga.

Ha plogut tota la nit. Fa una bascota de mil dimonis.

  1. …sentia bramar la mar en zel,
    les onades  m’arrabassaven la pell,
    a trinxes allargassades  i primes
    …cruixien mon ossos contra roques punxents
    la sal s’ha infiltrat venes endins. M’ha enverinat  poc a poc.

    Pots escoltar, encara, el degoteig de ma sang?
    Pots sentir, ara,  ma recança?

    No oiràs, emperò, el meu gemec,
    sols les nits de lluna roja
    quan et demanaré que siguis alfabreguera.
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!