Gra de Fajol
El diccionari diu: “Fajol: Planta herbàcia anual de la família de les poligonàcies (Fagopyrum esculentum), de fulles sagitades, flors hermafrodites, pentàmeres en raïms corimbiformes, i aquenis trígons, destinats a l’alimentació del bestiar”. Ens fixarem només en aquests aquenis trígons, els fruits que, per mor de la seva forma, donen nom a una coneguda muntanya de l’alt Ripollès.
Era un dia d’aquests lluminosos i frescos que ens regala sovint la tardor. Vam pujar-hi des de Coma de Vaca (quin fred entre aquelles quatre parets buides!), pels relleus suaus de l’alta vall del Freser. Un cop dalt del Gra de Fajol, la vista era magnífica, en aquesta imatge se’n veu un trosset: Torreneules, pic de la Coma del Clot, Puigmal, pics de la Vaca, de l’Infern, de Freser…
Els primers freds ja havien torrat els prats, que havien pres aquell color autumnal tan caracterísitc d’abans de les primeres nevades importants. Aquella tardor, com passa de vegades, la neu trigava a arribar, tan sols quedaven restes d’alguna enfarinada primerenca a les obagues del Puigmal (al fons) i de Tirapits, al centre. El pic de l’Infern, a la dreta, destaca pel relleu abrupte i les vetes blanquinoses.
* * * * * * * *
Va passar el 30 d’octubre de 1988.
El fajol (també anomenat blat negre, blat cairut o cairat), a més d’utilitzar-se per alimentar el bestiar, serveix per fer pa, creps i altres pastes de farina, ideals per a intolerants al gluten dels cereals.