Aquest article que publica l’AVUI crec que és absolutament clarificador, sobretot venint de qui ve. ‘No’ vol dir ‘no’ Els debats a favor o en contra, les apostes a tot o res, les opinions de blanc o negre o les decisions de sí o no, no m’agraden. Per això desconfio dels referèndums, que solen ser
En construcció però en marxa. Ja hi podem llegir el comunicat inicial i les primeres actuacions. Guanyarem amb el NO!
El Vila-real ha fet tot el possible però no ha set possible, finalment. L’error de Riquelme, increïble. La decepció, monumental.No aniré a París. Llàstima. Potser no es tornarà a repetir que dos equips de casa, de la nostra casa, estiguin a les portes d’una final de la Champions. El somni, dolç. La decepció, certa.Però està
Dimarts 25 d’abril, diverses persones a títol individual i membresd’organitzacions polítiques i sindicals, entitats culturals i col·lectius socials, han decidit constituir la Campanya Diguem NO amb l’objectiu de demanar el vot pelNO al referèndum de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. La Campanya Diguem NO neix per aglutinar el màxim de sensibilitats al voltant del rebuig de
Segons que sembla, el proper dia 18 de juny, en plena Patum -i ja en van dues-,haurem d’anar a votar en el referèndum sobre el nou estatut d’autonomia per aCatalunya. Com en tots els referèndums, se’ns plantegen cinc opcions, de les qualsnomés dues serveixen a efectes pràctics. Aclarim-nos. El dia del referèndum podremoptar per no
Sabrem dir no? Igual que els homes, l’orgull sol encegar els pobles quan els vol perdre. Els espanyols, de tant sentir que Batasuna era la mateixa cosa que ETA, s’ho han acabat creient de debò. Suposant per un moment que fos cert, caldrà que, ara, els seus fanàtics politòlegs es prenguin la molèstia de dir-los
El resultat del Vila-real és ple d’incògnites i esperances. El Madrigal ha de ser una olla a pressió que ajudi els groguets a fer els dos gols que necessiten. Tot el país ha d’estar al seu costat per fer el pas per tenir el bitllet per París. Amb el resultat a la butxaca, dimecres encararem
Falten dos mesos per al referèndum per l’estatut de la comunitat autònoma de Catalunya. Ha arribar l’hora de concretar. Si ERC o alguns col·lectius de l’Esquerra Independentista o de l’independentisme més o menys d’esquerres tenen dubtes o esperen a veure què diuen els "grans", la gent ja comença a ser hora que prenguem partit i,
A rel del meu darrer escrit titulat "Països Catalans", en Joan de Caldes hi ha afegit els següents comentaris, crec que molt adequats. M’afegeixo a la seva proposta i amb ell -si vol- engeguem la campanya pel NO arreu dels Països Catalans. DIGUEM NO!! Joan de Caldes | dilluns, 10 de abril de 2006 |
Ahir, dissabte, dia 8 d’abril, va ser un dia important. La CAL va convocar un gran acte a l’Auditori de Barcelona "Per un futur sense límits, Països Catalans".Va resultar ser un acte necessari i oportú i, sobretot, il·lustratiu de la situació política que patim.Per una banda, la gran i bona feina feta per omplir l’Auditori
Els dos equips dels Països Catalans a un pas de París. Si hi van ambdós, hi anirem. Sense entrades, sense més voluntat que fer-nos veure i fer-nos sentir: els Països Catalans a París. Hi haurà algun diari, setmanari, periòdic del tipus que sigui que d’una vegada digui que hi ha dos equips d’aquesta nació a
No deu fer ni mitja hora que el Nil, el meu fill, el seu gran amic, l’aprenent de jardiner, el maulet xerraire, m’acaba de donar la terriblement esperada notícia: el cor del Toni s’ha aturat, com ja feia dies se li havien anat aturant la resta de parts del seu debilitadíssim cos.Ha acabat la bellíssima