No tinc tan clar que la majoria de l’electorat del PP segueixi les
consignes del seu partit, crec que més aviat s’abstindran i fins i tot
algun votarà pel si. I encara que no fos així, qui té més pes a la
societat catalana? El PP o l’independentisme-sobiranisme-nacionalisme?
I si un grapat de tontos útils voten pel NO i el NO guanya ja els
donarem les gràcies a Rajoys, Acebes, Zaplanes. Si ho tenim clar i tots
(o la gran majoria) ens decidim pel NO potser alguns del PP votaran com
nosaltres (gràcies veïns de ponent!), mai nosaltres com ells.
Pengem senyeres i estelades al balcó amb el lema “DIGUEM NO!” Què els
polítics i els mitjans de comunicació sàpiguen de qui és el NO.
DIGUEM NO!!!
+ respondre aquest comentari
|
Joan de Caldes | dilluns, 10 de abril de 2006 | 13:36 Si votem nul o en blanc que diem? Què ja ens està bé que s’aprovi aquest estatut però nosaltres, purs com som, romandrem amb les mans netes? Oi que NO el volem aquest estatut? Oi que NO volem esperar 25 anys més per tornar-hi. Oi que les millores que pugui tenir respecte a l’EAC del 79 (percentatges superiors sobre impostos estatals, alguna competencieta nova…) al cap de 4 dies les podrem trobar a la barra de qualsevol bar (café para todos!)? Quan parli amb els meus pares que saben el que eren els referèndums Ras i curt, clar i català, fem-ho fàcil: DIGUEM NO!! + respondre aquest comentari |
|
aleix cardona | Adreça electrònica | dilluns, 10 de abril de 2006 | 15:47 Joan de Caldes, D’acord! Diguem NO! I Qui s’hi afegeix? + respondre aquest comentari |
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pel que es dedueix de la rumorologia popular i
d’alguns blocs, sembla ser que una bona part de l’independentisme (i aquí seré
condescendent i consideraré independentisme tant el parlamentari d’ERC com
l`extraparlamentari de l’esquerra independentista i d’altres sectors que van
per lliure) es planteja el vot nul al proper referèndum de l’estautrurut.
A mi em sembla que això és una mostra més dels
complexes que arroseguem els catalans des de fa molts anys. Només se
m’acudeixen dues raons perquè algú proposi el vot nul, i totes dues són clares
mostres d’acomplexament nacional: el mimetisme cap als bascos, i la por de
coincidir amb el PP i els sectors més espanyolistes.
La primera: el mimetisme amb els bascos. A les
darreres eleccions municipals i espanyoles (i no sé si a algunes més), l’EI
basca va proposar i fer campanya pel vot nul; però la situació era molt
concreta: les seves opcions electorals havien estat ilegalitzades i, per tant,
no tenien cap opció pròpia ni vàlida per votar. Voler traslladar això al Principat
en el referèndum és absurd, ja que en aquest cas sí que tenim una opció que
(almenys de moment) és viable i legal: el No.
La segona: la por de coincidir amb el PP.
Aquesta possible raó per no voler fer campanya pel no sí que és una mostra
immensa d’acomplexament. Si considerem que l’estatut no serveix i l’hem de
contrarrestar, ho fem votant no i prou. I si el PP o els que encara són més
feixistes que ells fan campanya i voten que no, doncs benvinguts siguin els
seus vots, que no deslegitimen pas el nostre vot negatiu.
I si el que es preten és no reconèixer la
legitimitat del Parlament del Principat o de l’estat per convocar el
referèndum, aleshores el que cal fer és campanya per l’abstenció, que a més,
tindrem la victòria assegurada.
En definitiva, davant el referendum per un
estatut que té com a caraterístiques principals que perpetua la submissió del
poble català a l’estat espanyol i que evidencia la total incapacitat de la
classe política catalana per fer una política nacional digna, només hi ha una
única opció possible: el NO.
Tota la resta, o són pentinades de gat o són
collonades.