El Vila-real ha fet tot el possible però no ha set possible, finalment.
L’error de Riquelme, increïble. La decepció, monumental.
No aniré a París. Llàstima. Potser no es tornarà a repetir que dos equips de casa, de la nostra casa, estiguin a les portes d’una final de la Champions. El somni, dolç. La decepció, certa.
Però està clar que caldrà seguir empenyent.
De moment, avui, farem el fet i posarem el primer equip dels Països Catalans, el Barça, a la final europea. I crec que si fem les coses com fins ara, hem de guanyar la final, perquè l’altre finalista, el Chelsea, ja el vam foragitar, i el següent, el Mílan, ho haurem de fer avui.
Sort!
I, malgrat tot, felicitats i moltes per als groguets de la Plana. Heu estat els portadors de tantes il·lusions, alegries i realitats que ja heu passat a la història.
És curiós que ningú haja dit que l’equip del Vila-real estava ple de gent del país: Arzo, Hèctor Font, Quique Àlvarez, Roger Garcia… Convindria començar a posar al dia els límits del "terreno" que ja n’hi ha prou d’espanyolaes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sobre tot amb alhora de comptar amb la frescura, la joventut e inspiració de un jugador com Hector Font.
S’ha perdut una final Barça-Vila-real.