Com em puc complicar la vida, jo.
Sempre em passa que de sobte em veig embolicat en unes setmanes tan atrafegades que no tinc temps de fer res que no siga seguir amb la llengua fora els horaris que tinc al calendari. Sempre intente evitar-ho però no hi ha manera. Arriba el moment que caic en la incongruència de posar-me massa coses alhora.
M’ha passat aquests darrers dies. El dia 10 vaig fer una xerrada a Matadepera al vespre i l’11 al matí em va tocar seguir la mateixa carretera per a participar en una interessant jornada sobre com es crea un estat, organitzada pels amics de Regió 7. Això dimecres. Al vespre tele, com cada dimecres més o menys i dijous al matí avió cap a Palma. A Mallorca vaig fer una conferència, la primera sessió de l’Assemblea de Lectors i una entrevista pel diari Última Hora, a banda de passar una bona estona parlant amb els amics del Diari de Balears i Ona Mediterrània sobre periodisme, la nostra passió compartida. Divendres a les cinc del matí dempeus i cap a l’avió perquè tenia molta feina a Barcelona. Per cert que l’home de l’hotel es va enfadar perquè vaig baixar de l’habitació abans que sonara el despertador que havia demanat. Coses estranyes que passen…
Sort que dilluns 16 era festa i encara vaig poder dormir un poc perquè dimarts va començar trepidant. Com que dilluns era festa la tele la vaig canviar a dimarts i quan va acabar encara vaig córrer a saludar Arnaldo Otegi, en un sopar que li havien organitzat uns amics en ocasió de la seua vinguda a Barcelona. Ell venia i jo me n’anava a Azpeitia, on dimecres havia de ser-hi amb el Martxelo Otamendi per fer una xerrada en aquesta població basca que fa una consulta popular sobre la independència el dia cinc. De nou matinada monumental per agafar l’avió. Dijous arribaven els meus companys del secretariat del Centre Europeu de Periodisme que fèiem la reunió aquesta vegada a Barcelona, concretament a VilaWeb. La reunió va durar fins divendres al vespre i quan va acabar en cotxe cap a Pineda per fer una xerrada amb l’ANC local…
I no vos explique la setmana vinent perquè és pitjor encara… redéu!
No hi ha alguna posibilitat de poder seguir les teves conferencies per youtube? Abans del 27 s la font d’informacio mes interesant del proces has sigut tu i ara ja fa mesos que no trobo res teu a la xarxa.
Salutacions
I on queda la vida familiar/personal o com vulgues anomenar-la amb este ritme de vida? O potser és (massa?) evident que és inexistent? O sempre queda una clivelleta? T´ho dic perquè jo porte un ritme de vida no tan intens però sí semblant i no sé si en el fons m´ho “munte” malament o estic fent el que toca.
Abraçada.