Mails per a Hipàtia

Em va fer una especial il·lusió aquests dies veure entre la llarga llista de diaris del món que van parlar de la victòria independentista una densa pàgina del Hamilton Spectator. Explicaré el perquè.

Al 1995, coincidint amb els inicis de VilaWeb el meu bon amic Wayne McPhail em va convidar a passar unes setmanes treballant amb ell en el laboratori que havia organitzat al Hamilton Spectator, el diari local d’aquesta ciutat al sud de Toronto. En aquell temps l’Spectator era part de la cadena Hollinger i aquesta, amb grans diaris arreu del món, havia decidit fer servir l’Spec per a provar com anava això d’internet i mirar d’inventar projectes i posar en pràctica idees que pogueren després aplicar-se a tots els diaris. Van crear una espècie de gàbia de cristall al fons la redacció rere la qual una colla de periodistes de diversa procedència ens divertíem sota la mirada d’incomprensió dels col·legues que feien la feina rutinària de treure cada matí el paper als quioscos.

Van ser unes setmanes fantàstiques per a mi. Cada dia anava a treballar unes hores al diari i amb el Wayne i els altres col·legues de l’InfoLab ens dedicàvem a inventar qualsevol cosa que ens passava pel cap —literalment. No cal dir que allà vaig aprendre moltes coses i que la vida en aquella ciutat va ser una experiència inoblidable. Habitàvem una casa a Queen Street i els col·legues es desvivien per ensenyar-nos el seu país, començant per les cascades del Niàgara que estaven allà mateix i el brogit de les quals podíem escoltar a la nit quan hi havia silenci.

A l’hora de fer el meu currículum mai no he inclòs el meu pas per l’Spectator perquè en realitat no hi vaig treballar, allò era una col·laboració en la qual jo aprenia i ells no em pagaven un sou, tot i que sí que em pagaven la casa on vivia. En qualsevol cas a voltes, quan veig que la Viquipèdia i coses d’eixes, afirmen que he treballat a Catalunya Ràdio o El Punt —llocs on no he treballat mai però on he col·laborat i col·labore des de fa molts anys— em pregunte si no tindria més sentit dir que he ‘treballat’ en l’Spec, en aquest Spec que ara parla també de nosaltres i en el qual segueixen treballant amics i coneguts als quals ràpidament vaig escriure un mail, recordant-los que allò que aleshores els sorprenia tant de que no em definís com espanyol i em barallés amb ells cada vegada que m’ho deien és això que està passant ara.

Per cert, que ja posats a explicar incidències biogràfiques curioses n’afegiré una altra: la CNN. Quan jo era a Beijing treballant per a TVE, la cadena pública espanyola tenia un acord amb la CNN en funció del qual acord podíem treballar també per ells si ens necessitaven. I això va passar quan em va tocar fer alguns temes, crec recordar que cinc o sis notícies, per a la que va ser la primera gran cadena global de notícies. De fet guarde a casa un paper que em van enviar des d’Atlanta on posa que jo era ‘our correspondent in Beijing’, una definició notablement exagerada i que evidentment no té cap sentit que jo reivindique. Ara bé, he de dir que m’ho vaig passar molt bé veient-los treballar de prop. El seu desplegament tècnic i humà era tan espectacular ja aleshores…