No hi ha pensament sense paraules i, en canvi, sovint cauen xàfecs de paraules sense cap pensament consistent, que ho amaren tot i fan els camins intransitables: plens de bassals fangosos.
Parlar per parlar. Parlar sense dir res. Parlar per omplir el silenci i prou. És un exercici que hem denunciat en una conversa de fa dos dies i que ha posat damunt la taula una altra expressió dissident dels del sud:
Dir coses sense suc ni muc.
Els meus companys garrafencs i el diccionari DIEC2 coneixen la locució sense suc ni bruc, que significa “sense substància ni gràcia”. En canvi, al DNV apareix tant una expressió com l’altra. I fins i tot hi apareix el mot muc amb una entrada pròpia, malgrat que respongui a un simple joc sonor i no tingui significat propi.
Tant és! Què vol dir literalment sense suc ni bruc? ¿Que no conté líquid ni tampoc arbust o mata? Cap estranger ho entendria això! De la mateixa manera, poc importa que sense suc ni muc tingui o no algun sentit explícit. De fet, quan usem qualsevol d’aquestes expressions, l’associem a la idea de banalitat o d’insubstancialitat.
No és agradable que algú us reprove amb aquesta locució tan directa i, en canvi, fa un efecte decoratiu en aquests versos del mestre ebrenc Manel Ollé Albiol:
Lluny de la llar
el plor em ve. (…)
El trill no bat,
ni mou el jou,
ni suc ni muc,
ni gos ni gat.
No em plau
ni un mos de pa,
just tret del forn;
ni un glop de vi
del cup del trull
no em ve de gust
si no és amb tu.
(Fragment de “Quatre veus per a un adéu”)
De vegades, però, és innegable que el silenci és més interessant que les paraules.
—
Versos del poemari col·lectiu Terres d’aigua, Cossetània Edicions, 2004.
Fotografia de Raúl Urbina
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“Muc” és el nom del gos d’un dels protagonistes de “El temps de cada cosa”.
M’ha encantat descobrir l’expressió ‘sense suc ni muc’. Gràcies”
Ho sé. Estic llegint-te.
Teresa
Ai, mare! Això em fa molta il·lusió, i també m’imposa. Estaré atenta als teus comentaris.
Raquel
De moment, me’n vaig a dormir cada nit amb “El temps de cada cosa”. Conté un pou de paraules que m’agraden, per cert.
Teresa