Gràcies per tant d’amor i força, per tanta fe i lleialtat. Una abraçada per a tu i la magnífica història d’amor, més enllà de tot el que potser mereixem. Però l’amor és gratuït. Hi ha moltes històries possibles d’amor, no menys veritables que la teva, però la teva m’emociona, ho ha fet des del primer moment… i ens impregna. Això sempre és bo.
Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Una història de +amor encara. Primer moviment: la llum.
Una història de +amor encara. Segon moviment: la mar.
Una història de +amor encara. Tercer moviment: la terra.
Que l’amor ens torni a fer lliures.
Si seguís la pista de carpetes i arxius, aquesta història de +amor encara ha passat per tants llocs….., deixo el recordar-los per una altra moment. Si seguís les contrasenyes, ara domina un adéu gent, que vull poder canviar. Si prengués com a referències hashtags trobaria bons elements, sí, i si prengués com a referència els dibuixos, m’hauria de lamentar per seguir plantada, i repetiria que, que al 2004 era prou clar. I en tot cas repetiria també que tinguem present el 28 de juny de 2010 com una altra data a anotar, la recordes, oi?
Que l’amor ens torni a fer lliures.
Et vaig dir fa molt … estimat, adéu. Perquè veia “que ja no és que no puguis ni pensar-hi, ni parlar-ne, ni veure’m, ni escriure, sinó que és que no ho vols.”
…..mentre res no canvï, deia. Per la meva part faig ara una proposta, fruit d’aquesta història de +amor encara en quatre temps, i com a darrer gest: vine a veure’m que tinc fred.
La història del 2009 acabà en un prec perquè afinéssim i tinguéssim encert. Va ser molt dur aquell hivern després de l’abandó de bona part de la pinya, i més encara ho va ser després del segrest de l’esclat del 10 de juliol de 2010. Molt adolorit i de tensions insuportables. Ha estat dura la suma de moments en que he sentit que et sobrava. Però també en alguna ocasió m’has dit: t’espero.
També vaig pensar aleshores, abans del canvi de detonant: Pot ser passi que els teus missatges no m’arribin, o que ho facin mentits, com ara mostra el #jocompto que arrencà el sant Pere passat, si no recordo malament, o desdibuixats, encara, encara! M’acomiadava així, i al finat et demanava: (Quedi com apunt, no fos cas.) Avisa’m quan guanyi l’amor.
El cor està bé, segueixo molt cansada, si vinc jo ara em sembla que serà per acomiadar-me de tu, i no vull fer-ho. Vine a veure’m, estimat.
Així dos cossos que s’estimen
i no coneixen altra força
que la bellesa dels seus actes,
així mateix jo també prego:
que l’amor ens torni a fer lliures,
que l’amor ens torni a fer lliures.
…………………………………….
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/202765
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/208928
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/209043
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/209100
http://www.youtube.com/watch?v=Am1HzSX4UMg
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/142066
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/175169
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/171785
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/186693
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/70041
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/164677
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/189870
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/202765
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!