Si un adéu d’amor fos encara amor – Lluis Llach
Oh, si un adéu d’amor fos només el gest
del dolor compartit
per no haver sabut volar junts més alt.
Oh, si un adéu d’amor fos encara amor.
Oh, si un adéu d’amor fos pols d’un camí
sense espai pels retrets,
sols un pas més pel bell do de seguir en l’intent,
en l’antic intent d’estimar i somiar
de sempre, per sempre i sempre lliurament.
Oh, que no acabi mai el teu pas per mi
ni aquest joc dels sentits
que ara ens fan senyals d’un amor tan dens,
rar entramat de por i desig d’enllà…
Oh, si un adéu d’amor fos encara amor,
per sempre, de sempre i sempre lliurament.
Si fos pols d’un camí, celebraria que ho haguès estat, de camí, de pols, d’amor.
Es queda en poc més que desig, però. Ja ho veiem. I anys i panys de moltes altres coses, i segles.……
…alternativa és seguir apagant-me, més i més, i poc en queda,
i tinc una salut molt dolenta, que m’ha deixat sense força ni alegria,
i problemes d’altres menes, com de transport, de comunicació, i més.
…..m’acomiadaré avui, sí. I ho faré amb distància,
perquè em sembla que així serà més amor i menys dolor.
Oh, ha passat a dominar un adéu gent, que volia poder canviar.
Però ara estic moooolt cansada, ni el cor no té aire. Haig de marxar,
haig de trobar algú qui estimar, uns minuts si no poden ser més,
abans no mori, si res en queda.
Una abraçada, a distància, pobra, cansada, i molt trista,
no tinc res més, o no ho sé trobar.