Estimat, adéu.

21 de febrer de 2011

0 comentaris

Insuportable, Insuportable, Insuportable, Insuportable, Insuportable, Insuportable, …

Malgrat i malgrats, va ser possible una història d’amor, però després del primer vot, de tantes feines i passes, el 10J encara segrestat, segrestat, segrestat, segrestat, empresonat, robat, embolicat, enterrat viu, s’ofega. Necessita d’una llibertat i honestedat d’ambient que ja veiem és incompatible amb la elecció feta, amb els contes de concerts i de més transició espanyola.

Ja fa massa, massa, massa, massa que hem de defensar les coses bàsiques, i a més, amb tortures varies, mentides i desdibuix. No val cap apel·lació a l’ús, només veig excuses i mesengany.
Ho teníem a tocar, però va guanyar l’engalip, les paraules buides, el silenci, l’obediència i la submissió. Una pena.

Com et deia l’agost passat, m’agradaria altra mena de comiat, però, segueixo sense ni poder dibuixar, i em sembla que si no em dius res ja no és perquè no puguis. Ja no és que no puguis ni pensar-hi, ni parlar-ne, ni veure’m, ni escriure, sinó que és que no ho vols. Hauré d’anar sola al mar,

mentre res no canviï,

adéu, estimat.

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

Estimat, adéu.

Deixa un comentari Cancel·la les respostes