Xoca que encara es plantegi que una literatura es pugui definir territorialment.
Estic d’acord amb la exigència que assenyala en Joan Josep Isern, i també amb el que assenyala sobre els eufemismes de “benvinguda”. Totxanes, toxos i maonsLa senyora Núria Amat, que ara escriu en català. “(…) a m’espero amb candeletes el dia que la senyora Amat vagi als programes del Manel Fuentes i la Sílvia Còppulo. Espero