Indústries i caminars.

“(…) Això ha dut a escenes que fa no tants anys haguessin sigut impensables.
Per exemple, veure tot un portaveu de CiU afirmant sense complexes que
votarà “sí” a la independència a una consulta sobre la qüestió convocada
per la ciutadania. Oriol Pujol, en efecte, no només anirà a votar el
10A sinó que votarà per l’Estat propi. (…)” (Ed. Crònica.cat, 4 de febrer de 2011)

Un comentari acaba:
“(…) Ens està governant un bipartit amb tres ànimes que no cal descriure per evidents.”

Comento:
Tens raó, Josep M Pons. Per altra banda, el què assenyala l’Editorial em duu a dos detalls: el primer és que fem massa concessions a una forma de fer política que trobo fatal. Seria allò de “jo fabrico la realitat, i com domino els mitjans, la formació i altres minúcies, i com practico terror cognitiu en els habitants, hi ha prou gent que tot el què afirmo s’ho empassa i em segueix”. Trobem altres variants. Una vella forma de fer política que aviat hauríem de considerar criminal, cada dia més que triguem seguim en perill.

Vull dir que als representants polítics, en aquest cas a aquest bipartit amb tres ànimes, no els hi hem de permetre que vagin tant fora de temps, i que penso que sobra un xic de benvolença en l’apreciació de l’editor. Cap mèrit que voti algú, cap mèrit que voti un representant polític, més aviat hem de desqualificar a qui no ho fa, o menysprea, coarta o renega de l’exercici de les consultes.

I el que ens hauríem de preguntar també és com ha durat tant de temps l’engalip autonomista (i té a veure amb el que assenyalo abans dels temps i la realitat) i com és que CDC, per exemple, està classificat com a partit independentista si la federació és de tradició autonomista. Ens podem preguntar com s’enganya la i a la gent.

El segon detall que volia remarcar és que per compromís de programa, els representants del bipartit han d’anar a votar, i promoure el que calgui per arribar a la independència, és clar, perquè tenen uns compromisos de programa: transició nacional i camí cap a l’autodeterminació.

Ja sé que ho han venut com el “dret a deCiUcidir” i “els graus de dret”, però això no és el que han explicat a la gent, sinó allò altre. Penso que han d’anar a votar el 10A i, si no ho fan, plegar i convocar noves eleccions. Els processos d’elecció tenen uns mínims que ni han respectat, però el que han bandat per a demanar el vot, ho han de respectar, o plegar. I si els mitjans i la gent no ho controlem, faltem a les nostres responsabilitats.

Sap greu perquè teníem a mà una ocasió de canvi real, ho veiem arreu, al món, on estaríem si no fóssim uns engalipats, uns negats i uns renegats. Crec que cal ser més dur del que som amb les badades que fem.

………………………….
http://www.cronica.cat/editorial/Cal_votar_Si_pero_tambe_promoure_el_referendum?exito=1

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!