Aquest dies estem distribuit casa per casa el nou Parlem-ne de CiU de Sant Feliu de Codines. En ell hi tractem divesos temes:
El primer és un nou capítol de la manca de planificació de l'Ajuntament respopecte la crisi. Aquesta vegada atorgant el Fons Estatals de desenvolupament Local a empreses de fora del municipi.
Finalment es fa una anàlisi de les mancances del nou projecte d'Escola Bressol que el govern municipal està impulsant. Un projecte que en aquests moments s'estan executant amb un pressupost a banda els murs de contenció de l'Escola, sense que l'Escola hagi passat ni els preceptius tràmist d'exposició pública i alegacions.
I per últim ens fem ressò de la darrera sessió de la Comissió d'Educació del Parlament en què CiU va demanar a través del nostre diputat Jordi Turullla construcció de la Tercera Escola i el nou Instiutut i que el tripartit - que a a Sant Feliu ens va prometent aquestes infrastructures- a Barcelona ens hi vota en contra.
Hi ha una frase dels avis que deia: De porc i de senyor se'n bé de mena. Aquests dies tenim dos exemples ben palpables de lo poc senyors ue són alguns que m'han impulsat a escriure, així, a raig aquest post.
El primer exemple el tenim al Reial Madrid. Els que em coneixeu ja sabeu que no sóc gaire de futbol. Que sempre m'ha costat seguir a onze millonaris xutant una pilota. Així i tot aquest any m'hi he enganyat, no només pel joc, sinó sobretot per l'estil auster i de formigueta d'en Guardiola. Està donant més exemple moral en Guardiola amb aquest Barça que totes les assignatures d'educació per la ciutadania d'en Saura juntes.
Però com sempre que algú fa un castell de sorra, t'ha de venir al nano malparit de torn a donar-li la patada. I aquest ha estat en Florentino Pérez. Que es vulgui fer un Madrid galàctic en èpoques vaques grasses és pornogràfic, però queda dins del context general de l'anar tirant. Però que ara, en el context actual, amb la situació de moltes famílies que no arriben a final de mes, que ens facin contemplar aquest espectacle és de jutjat de guàrdia. Suposo que forma part d'aquell ADN fatxenda però en un país europeu normal l'endemà el Real Madrid hauria de tenir una delegació especial del Ministeri d'Economia revisant amb lupa les comptes d'en Florentino. Perquè en època de crisi tant important és ser auster com predicar-ho.
I un segon exemple, antipedagògic i en la línia del porc i del senyor es la puja d'impostos a 4 dies de les eleccions europees!. Quatre dies. No s'han esperat ni passat vacances!. Abans de les europees vinga mesures: que si un descompte per comprar el cotxe, que si el pla dels Ajuntaments, que si tants milions per aquí i tants per allà... Jo que vinc de formació empresarial no em sortien el números i pensava ai ai ai, com ho pensen pagar tota això?. Però mira per on, ja ha sortit. Han sortit quatre dies després de les eleccions europees amb una pujada de la benzina que repercutirà a totes les butxaques. Uns altres que fa dies que ens prenen per tontos i després encara es pregunten per la desafecció política i fan anuncis -com el del PSC diumenge mateix a tota pàgina- preguntant-se el perquè. Doncs la resposta és: no prenguin a la gent per tontos.
Entre en ZP i el Real Madrid cada dia tenim més lluny l'europa civilitzada.
Ahir no vaig poder assistir a la Festa del 5è aniversari dels blocs de Vilaweb. Vilaweb va ser el primer mitjà digital català en apostar pel tema de les bitàcores i entendre de nou, que els blocs eren més una oportunitat que una amenaça per als nous mitjans de comunicació. O si més no una amenaça inebitable!.
També haig de dir que gràcies a aquell inici dels blocs de Vilaweb que jo n'escric un. Va ser arran de la invitació a fer-ho de l'amic Vicent Partal [Bloc] que m'hi vaig posar i d'això ja fa quatre anys. Ahir no hi vaig poder ser present per dir moltes gràcies i a seguir treballant per un país normal. Almenys a la xarxa gràcies al blocs de Vilaweb ja ho som força!
Avui a la Comissió d'Educació del Parlament de Catalunya es discutia una proposta de CiU reclamant la construcció de la tercera escola i l'ampliació de l'Institut perquè pugui acollir el batxillerat al poble. El diputat de CiU, Jordi Turull va presnetar a instàncies del nostre grup 3 proposicions per clarificar la posició el Govern de la generalitat respecte 3 insfraestructures bàsiques pel poble: el CAP, la Tercera Escola i el nou IES.
Mentres el govern municipal va marejant la perdiu amb aquests temes i el de la variant dient que està previst. La virtut de la proposició en seu parlamentària és que no et poden enganyar. Doncs bé, la resposat respecte el CAP ja la vam tenir fa uns mesos, en que la pròpia consellera va desestimar la descabellada idea de fer un CAP més petit que l'actual a l'edifici de l'antic Ajuntament com proposava el govern muncipal.
Avui la patacada ha estat doble, el propi conseller ens ha desementit que hi hagi cap previsió de fer una tercera escola o l'ampiació de le l'Institut per acollir el batxillerat al nostre poble. En aquest sentit, Jordi Turull, diputat de CiU al Parlament de Catalunya, ha lamentat que els grups que donen suport al Govern hagin votat en contra i ha estat taxatiu: “Sant Feliu, més enllà de la fredor de les dades estadístiques i de natalitat, per molts motius mereix tenir un IES, entre altres coses perquè els nois i noies als 16 anys o en molts casos als 12 anys, no hagin d'anar a estudiar a Caldes o a Moià”. Atès que el conseller s'ha escudat en les dades de natalitat per negar aquestes infrastructures al municipi.
Turull ha exposat que la comarca del Vallès Oriental ha experimentat un creixement demogràfic important en els darrers anys que fa que es faci “del tot necessari posar al dia, millorar i ampliar els serveis bàsics per als ciutadans, tant per evitar el col·lapse dels mateixos com per garantir-ne la qualitat”. Dos d’aquests serveis on cal un major esforç per assolir l’objectiu abans expressat és en l’àmbit sanitari i en l’àmbit educatiu, atès que són serveis bàsics i determinants que cal que de manera molt prioritària els ciutadans i les ciutadanes d’arreu de Catalunya, i també del Vallès Oriental, puguin gaudir i utilitzar en condicions de normalitat i qualitat.
Però la pregunta que em faig jo és: que pensa fer el nostre Alcalde davant la negativa del govern del país, un govern socialista com ell, de no fer ni la tercera escola, ni el CAP, ni l'IES?. Perquè segueix dient que es farà una cosa quan en seu parlamentària ens diuen i ens voten en contra ells, i els seus socis de govern municipal, és dir, ERC?. Quina és la influència i la capacitat del govern municipal per defensar els interessos del municipi davant de la Generalitat?. On és aquella promesa de la Manuela de Madre en plena campanya municipal que deia que amb el Pere Pladevall no ens faltaria de res?. Com sempre paraules i no fets
En primer lloc avui toca agraïr a tots i totes els votants el resultat obtingut. També toca agraïr l'esforç i la feina
feta pels nostres militants a Sant Feliu en aquesta campanya. Hem estat l'unic partit polític que s'ha pres seriosament aquestes eleccions i la feina s'ha traduït en una clara victòria
electoral.
Aquests resultats d'entrada cal dir que no són extrapolables a cap
altre elecció, però si que marquen clarament una tendència. La primera
és una tendència l'alça de CiU que amb menys participació mantenim el
nombre de vots i per tant implica un electorat més motivat. La segona
és la devallada de PSC que perd respecte el 2004, 68 vots i d'ERC que
en perd 70 i ICV que en perd 24.
És a dir els tres partits del Tripartit i els dos partits
del govern municipal (PSC i ERC) surten clarament castigats d'aquestes eleccions. També cal destacar un fet important i és que tant en aquestes eleccions com en les generals el PSC no capitalitza el fet de disposar de l'alcaldia de Sant Feliu
per primer cop a la història.
Una altra dada a tenir en compte és que CiU no guanyava cap elecció a
Sant Feliu d'ençà les municipals de 2007, malgrat la retallada amb el
PSC de les generals vam quedar segona força.
En definitiva aquests resultats ens han d'esperonar a seguir
treballant, aquesta campanya hem estat els únics al poble que ens l'hem
pres seriosament, que hem sortit a explicar els nostres propostes i
això també s'ha traduït segurament en part del bon resultat.
Encarem un nou cicle electoral a l'alça i amb un clara victòria que ens
ha d'esperonar per guanyar encara més clarament les eleccions al
Parlament i sobretot recuperar l'alcadia a Sant Feliu. Aquesta tendència a l'alça de CiU, sumada a l'autoritarisme de l'alcalde i al fet que estem a mitja legislatura i no hi ha cap projecte importnat en marxa i amb vistes a finalitzar-se ens obre una molt bona prespectiva. Recuperar Sant Feliu avui ja no
és una utopia si seguim treballant com ho portem fent aquests dos anys. Som-hi!.
Curiosament avui al migdia la web de l'Ajuntament encara no informa dels resultats de les europees, com si ho va fer imediatament després de les eleccions generals. Com deu coure!.
Ahir vaig ser a Terrassa a la presentació del llibre "L'últim Hereu" de David Gràcia a la Llibreria El Cau Ple de Lletres. En David com jo, és d'orígen terrassenc però ja fa uns anys que està arrelat a Sant Feliu de Codines. També forma part de la nostra agrupació de CiU. I a més d'un gran amic é un amant de la natura, restaurador paisatjístic i guia a Sant Miquel del Fai. També és un amant del Pirineu i de la història cosa que l'ha dut a escriure aquest llibre. El llibre explica l'evolució d'una important família pirinenca, els Arnalot de Casa Tort d'Alós d'Isil. En més de 500 pàgines ens apropa a la història d'una nissaga pirinenca plena d'anécdotes i històries. Felicitats David!.
Avui amb en Ramon Tremosa hem presentat les propostes de CiU en tecnologies de la
informació i el coneixement (TIC) de cara a les eleccions europees. La proposta més interessant és l'apostaper
la creació d’una autopista de telecomunicacions pública europea, de
banda ampla, oberta a diferents operadors i que permeti la lliure
competència. Una opció que ja segueixen alguns països europeus, que obren la infraestructura pública als operadors privats i això es tradueix al mercat en preus més barats. Cal pensar que l'estat espanyol és a on hi ha els preus més alts de l'ADSL.
Una altra proposta ha estat la de demanar una IP catalana que ens identifiqui com a catalans a la xarxa i el .ct o l'adaptació els currículums educatius a la societat de la informació i el
coneixement i la introducció de les TIC a les aules de les escoles.
Aquí pots consultar el conjut de les propostes que duem al programa i que hem estat treballant com a Sectorial de Noves Tectologies.
Ahir va ser un dia intens de campanya a Sant Feliu. Vam tenir tota la tarda l'Oriol Pujol amb un programa que vam començar al Show Room que ha muntat el Jordi Alcantara i la Carme Vallcorba a Sant Feliu. Dos emprendors locals que aposten per treure el cap en el sector més fashion de la moda.
Després vam baixar al centre cívic "La Fonteta" on vam després d'un breu parlament meu en que vaig comentar algunes mesures que hem proposat i proposarem per fer front a la crisis a nivell local. També vaig comentar que el nostre Ajuntament ha assignat els 900.000€ del Fons Local de Desenvolupament Local a empreses de fora del municipi!. Una nova cagada del nostre Alcalde que ha enviat una carta als constructors justificant l'injustificable.
A continuació, l'Oriol Pujol va fer un parlament desgranant algunes mesures que CiU ha proposat i va insistir en la necessitat que com a país tinguem confiança en les nostres possibilitats com a recepta fonamental per sortir de l'atzucac. També va carregar contra la barrorera campanya del PSC que intenta expolsar-se la responsabilitat seva amb el tema de la crisi. Pujol va insistir que tots som responsables de la crisi, però els que fa més de 7 anys que governen arreu -en referència al PSC- tenen més responsabilitat que els altres. La sala del centre cívic era ben plena i vaig mig comptar unes 82 persones. Un èxit en un dia de ressaca blaugrana!.
Per últim, vam fer un sopar en que van participar una quarentena d'empresaris locals de diferents sectors (carn, construcció, PIME's). Vam estar fins la una i mitja responent preguntes i intercanviant opinions. Això si amb un sopar esplèndid que ens va fer el xef local Jordi Ribas que porta el Restaurant Cal Ros de Girona i amb les atencions del Paco Talet que van cuidar tots els detalls del sopar
Finalment només volia agraïr la feina i dedicació dels companys de l'equip de CiU de Sant Feliu perquè l'organització va ser esplèdida. La Cristina Buj, l'Andreu Castellet, en Joan Fonsteré i en Jordi Sarvise especialment que són els que hi han abocat més hores i feina en aquest esdeveniment.
M'apunto a la causa que ha impulsat Àngel Colom i que s'ha creat al Facebook de fer un Mur contra Maleni. Només en un vespre ja recull un centenar de persones. Aquesta causa que s'ha originat espontàniament a partir d'una troballa de l'amic Marc Pallarèsaquí i és una prova del descontent que hi ha pel fet que el PSC enganyi la gent amagant deliberadament de les seves llistes el nom de l'exmisitra. El PSC fa per Catalunya unes paperetes diferents amb aquest objectiu, quan la circumscripció electoral de les europees és de tot l'Estat i Magdalena Álvarez va de número 2 a la llista del PSOE.
Avui participo de la Jornada que organitza l'Associació STIC.CAT, conjuntament amb la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra i AnticsUPF. Es tracta d'una Jornada d’anàlisi de la política 2.0 dels partits catalans. Compateixo presentació amb Raquel Querol (PSC), Ignasi Llorente (ERC), Eva Marín (ICV) i Santi Rodríguez (PP).
L'associació STIC.CAT és la creadora dels Premis Bloc Catalunya, i la Jornada té com a objectiu que els responsables dels àmbits 2.0 dels respectius partits expliquin aquesta manera de fer política a la xarxa, quin tipus de posicionament pretenen i com volen promoure la interacció amb els usuaris i, al mateix temps, entre els militants i els polítics.
A continuació us afegeixo la presentació que he fet per l'ocasió amb l'esperança de ser prou entenedor i amè:
El debat de Política general ha tornat a evidenciar que el PSC un cop més ens pren pèl. A Catalunya i al Parlament ens diu unes coses i a Madrid en fa unes altres al costat del PSOE. El més flagrant la del debat de política general on els 25 diputats del PSC van votar contradictoriament al que fan a Catalunya en temes com Rodalies RENFE, el finançament o la gestió de l'aeroport del Prat.
Un altre exemple és el de les ajudes a l'automòbil. Mentre aquí, la Generalitat de Catalunya diu que no pot posar en marxa la mesura per manca de finançament, a Madrid els 25 diputats del PSC, voten a favor de la mesura proposada per Zapatero que obliga a la Generalitat i les CCAA a completar l'ajuda per la compra del nou automòbil. Visca la coherència!
En una societat més madura democràticament un fet així no quedaria en l'oblit.
Dissabte vaig cometre l'error de creure en la bona fe de l'actual equip de govern i després de molt pensar-nos-ho vam optar per assistir a l'Acte institucional de celebració dels 30 anys d'Ajuntaments democràtics. La nit abans ja havia fet algunes trucades a regidors i exregidors nostres per saber com s'havien assabentat. Tots havíem rebut una precipitada carta despersonaitzada -atès que la capacitat de fer fusions amb el word encara no ha arribat al nostre Ajuntament- i sense tenir en compte el genère. La Cristina Buj era un benvolgut senyor i un Bug amb G i això que és regidora en actiu!!. Malgrat tots els indicis de la precipitació i la mala organització, la bona fe es presuposava.
Però només en arribar dissabte al matí a l'Ajuntament, ja em vaig adonar que havíem pecat de bons. Un govern sectari, sempre actua com a tal!. Els nostres exalcaldes, com en Ton Falqués se l'havia convocat pel mateix sistema que nosaltres i no se'ls va avisar que parlaríen. Evidentment, el lògic i normal que es fa a tots els Ajuntaments que és fer una comissió entre tots els partits no s'havia fet i s'havia muntat l'acte protocolariament amb els peus i sens e les atencions degudes als exalcaldes, almenys. Tots els axacaldes, fins i tot el del PSC, en Toni Verdaguer que va fer un molt bon discurs, no havíen estat avisats de que hauríen de parlar. Suposo que feia por que tots parlessin millor que l'actual Alcalde que ens va fer una de les seves disertacions ininteligibles que fan sentir vergonya aliena.
Però el més fort és que a més dels exalcaldes van voler afegir els representants dels partits polítics. Cosa que no calia però que si la fas, fes-la bé. Això sí, no els representants dels partits polítics que hi ha sino els que a ells els va semblar!. No hi havia cap representant de CDC tot i ser el partit majoritari a l'Ajuntament durants 27 dels 30 anys. Però tampoc d'ERC o dels independents de Sant Feliu, per no parlar d'altres grups polítics que actualment no són a l'Ajuntament però que, o bé hi han estat, o bé fan llista com ICV o el PP. I és extrany que no sàpiguen qui són els representants dels partits polítics quan el que muntava l'acte, l'Enric Blancafort n'ha estat a tres de partits!.
En definitiva, un acte de celebració de 30 anys d'Ajuntaments democràtics fet amb els peus i amb mala fe. I sobretot, sense respectar el que bé a celebrar, la democràcia. Els representants dels partits polítics al poble, són els que són, no als que l'alcalde li són còmodes. De república bananera, la república bananera de Pere Pladevall.
Avui en que ha Euskadi pren posessió com a president Patxi López -un altre president socialista que s'apunta a la moda instaurada pel PSC de governar sense guanyar- val la pena recordar aquest vídeo.
A Catalunya governen amb el Tripartit i ERC a costa del que sigui, a Euskadi ho fan amb el PP tot hi haver dit que no ho farien. Una qüestió de poder o una qüestió de país??.
Veure el que passa aquests dies a Euskadi em fa dir al Sr. Zaragoza i el "Si tu vas, ells venen" , quina diferència hi ha entre el PP i el PSOE??. I a ERC per quina via independentista ens pot dur a pactar amb el mateix partit que governa a Euskadi amb el PP?. Que ens ho expliquin.
Aquest dies estem distribuit casa per casa el nou Parlem-ne de CiU de Sant Feliu de Codines. En ell hi tractem divesos temes:
Hi ha una frase dels avis que deia: De porc i de senyor se'n bé de mena. Aquests dies tenim dos exemples ben palpables de lo poc senyors ue són alguns que m'han impulsat a escriure, així, a raig aquest post.
En primer lloc avui toca agraïr a tots i totes els votants el resultat obtingut. També toca agraïr l'esforç i la feina
feta pels nostres militants a Sant Feliu en aquesta campanya. Hem estat l'unic partit polític que s'ha pres seriosament aquestes eleccions i la feina s'ha traduït en una clara victòria
electoral.
Ahir vaig ser a Terrassa a la presentació del llibre 
Avui amb en 
Dissabte vaig cometre l'error de creure en la bona fe de l'actual equip de govern i després de molt pensar-nos-ho vam optar per assistir a l'Acte institucional de celebració dels 30 anys d'Ajuntaments democràtics. La nit abans ja havia fet algunes trucades a regidors i exregidors nostres per saber com s'havien assabentat. Tots havíem rebut una precipitada carta despersonaitzada -atès que la capacitat de fer fusions amb el word encara no ha arribat al nostre Ajuntament- i sense tenir en compte el genère. La Cristina Buj era un benvolgut senyor i un Bug amb G i això que és regidora en actiu!!. Malgrat tots els indicis de la precipitació i la mala organització, la bona fe es presuposava.
Avui en que ha Euskadi pren posessió com a president Patxi López -un altre president socialista que s'apunta a la moda instaurada pel PSC de governar sense guanyar- val la pena recordar aquest 
