Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva lamenten que el futur de l'etiquetatge en català quedi en mans del govern espanyol
Avui, en el si del debat sobre l'etiquetatge alimentari, el comissari Dalli ha comparegut davant el plenari del Parlament Europeu i ha respost a la intervenció de l'eurodiputat Tremosa sobre l'ús del català per dir que: "el paquet acordat no canvia les regles pel que fa al règim lingüístic de l'etiquetatge."
A més a més, en un correu electònic enviat pel secretariat de la Direcció General de Salut de la Comissió Europea el passat dia 4 de Juliol a l'eurodiputat Tremosa, es deixa clar que: "la provisió 15.1 no exclou l'etiquetatge d'aliments exclusiva en una llengua minoritària o regional, sempre és clar que l'idioma sigui entès pels consumidors allà on el producte sigui comercialitzat".
La posició de la UE és doncs de no-alteració del regim lingüístic.Amb tot, l'esmentada resposta diu que: "així mateix, si un Estat Membre fa ús de l'article 15.2 i requereix l'ús d'una llengua oficial de la UE en les etiquetes, l'ús exclusiu d'una altra llengua no seria possible."
D'aquesta manera doncs, futurs governs espanyols poden utilitzar aquest article 15.2 per prohibir el català com a llengua única en l'etiquetatge. Història:
La proposta de la Comissió va ser feta pública per primer cop al gener de l'any 2008, en l'anterior legislatura del Parlament Europeu, però degut a la seva complexitat va ser post-posada la votació. L'any 2009 es va reobrir el debat amb els nous eurodiputats i després de mesos de treball en el si del Parlament, el març del 2010 el comité de Medi Ambient, Sanitat i Seguretat Alimentària va adoptar una posició en primera lectura, que posteriorment va ser aprovada en plenari al mes de Juny del mateix any.
Posteriorment, al desembre de 2010 el Consell va trobar un principi d'acord que va ratificar al mes de març de 2011. Es va entrar en un procés de segona lectura, en què el comité de Medi Ambient primer va prendre una nova posició tenint en compte l'acord del Consell i posteriorment el Parlament i els Estats han negociat el redactat final de l'acord que s'aprovarà demà.
En tot aquest temps però, el govern espanyol no ha pressionat la resta d'Estats Membres per aconseguir que el català es pogués fer servir en l'etiquetatge alimentari de la mateixa manera que les altres llengües de la Unió. Tampoc els dos grans grups de la cambra, els populars i els socialistes, han permès que cap esmena amb la intenció de modificar l'article 15.2 del Reglament (per tal de permetre l'ús de llengües no-oficials a la UE), com ara el català, tingués possibilitat de ser aprovat en el si del Parlament. Esmena 137:
Davant aquesta situació, hi ha hagut una iniciativa de darrera hora liderada pels eurodiputats catalans Tremosa, Junqueras i Romeva per intentar modificar l'article 15.2, amb el suport de 37 eurodiputats entre els quals cal remarcar Santiago Fisas, Raimon Obiols i Maria Badia. L'article 15.2 diu literalment:
"Within their own territory, the membre States in which a food is marketed may stipulate that the particulars shall be given in one or more languages from among the official languages of the Union". La nostra esmena només volia eliminar les paraules marcades amb negreta.
Així doncs, malgrat que la intenció de l'esmena és permetre l'ús normal del català en l'etiquetatge, sembla ser que finalment no serà possible la seva votació en plenari: cada cop que s'ha discutit al Comité de Medi Ambient del Parlament Europeu, els grups popular i socialista s'hi han oposat i per tant, al trobar-se el procés en segona lectura, no és possible admetre a tràmit modificacions que no haguin estat aprovades amb anterioritat pel Comité.
Aquesta situació, juntament amb la recent negativa del govern espanyol a donar suport a la plena oficialitat del català a Europa, tot aprofitant l'entrada de Croàcia, fa que cada dia més i més catalans tinguin incentius racionals creixents a demanar un Estat propi, atesa la inflexibilitat amb que els estats membres tracten les realitats nacionals europees que no disposen d'un estat.
Adjunto la declaració/petició que aquest matí els eurodiputats catalans Oriol Junqueras, Raül Romeva i Ramon Tremosa, hem presentat al Parlament de Catalunya, la qual també està signada per Maria Badia, qui s'ha excusat per motius d'agenda, però que també ha signat la carta.
És l’hora de l’oficialitat del català a la UE
‘Demanem al Govern espanyol que sol·liciti l’oficialitat
del català en les negociacions d’adhesió de Croàcia a la UE'
La llengua catalana és la 13a amb més parlants de la UE
i, malgrat això, no és oficial a la Unió. Aquesta situació és especialment
preocupant atès que hi ha 14 llengües oficials a la UE que tenen menys parlants
que el català. Fa anys que la societat civil catalana, juntament amb els
eurodiputats catalans, el Parlament i el Govern de Catalunya han posat en
relleu, d’una forma persistent i rigorosa, el dèficit democràtic que suposa la
manca de reconeixement de la llengua catalana. Cal, doncs, redreçar la situació
per tal de garantir la igualtat de drets dels ciutadans de la Unió. En efecte,
la prolongació d’aquesta anomalia democràtica s’ha convertit en una qüestió de
drets de la ciutadania, precisament ara, que el Tractat de Lisboa reconeix, com
a origen de la legitimitat a la Unió, no només els estats, sinó també els
ciutadans.
L’oficialitat del català a la UE és, també, el que
correspon en estricta aplicació del Tractat de la UE en matèria de diversitat
cultural i lingüística (articles 3 i 165 del TUE). Així mateix, la
regularització de l’estatus de la llengua catalana és una responsabilitat
ineludible dels que pretenem apropar la Unió Europea als ciutadans catalans.
Per tots aquests motius, els signants d’aquesta
declaració demanem al Govern espanyol que sol·liciti l’oficialitat del català
en les negociacions d’adhesió de Croàcia, bo i aprofitant que cal esmenar el Tractat
de la Unió Europea per declarar el croat llengua de tractat i que,
posteriorment, caldrà reformar el Reglament 1/58 del Consell sobre el règim
lingüístic per afegir-hi també el croat. Com que l’oficialitat tant del català
com del croat requereixen la unanimitat al Consell, instem el Govern espanyol a
condicionar, si calgués, l’oficialitat d’una de les llengües a la de l’altra.
El Govern espanyol ha de defensar els drets de ciutadania
dels catalans amb la mateixa intensitat que els de la resta d’habitants de
l’Estat espanyol.
El Govern de Catalunya, per la seva banda, ha d’instar el
Govern espanyol a sol·licitar l’oficialitat del català a la Unió.
Creiem que el Govern espanyol torna a tenir una ocasió
immillorable per exigir l’oficialitat de la llengua catalana i, per tant, li
demanem que exerceixi la seva responsabilitat.
Avui els eurodiputats catalans Maria Badia (PSC),
Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV) hem fet balanç
de l'ús de la llengua catalana a les institucions europees i hem hagut de reconèixer que
la situació del català a la UE segueix encallada. Ho hem fet acompanyant l'Ignasi Centelles, de l'Organització Horitzó Europa, amb qui hem valorat el full de ruta al qual ens vàrem comprometre fa un any. Diversos mitjans han cobert la roda, entre ells la Raquel Correa, de l'Agència Catalana de Noticies (ACN), que ha fet la peça que podeu trobar aquí.
I malgrat tot cal seguir reclamant, fins que s'aconsegueixi, que el català sigui una llengua NORMAL a la UE.
Reitero la meva frustració pel fet que una cosa tan simple, tan òbvia, tan fàcil d'aconseguir, tan raonable, tan necessària, tan barata, tan beneficiosa per l'europeïsme, tan bàsica si es vol ser coherent amb la idea que vivim en una Europa de drets i deures, costi tant d'aconseguir.
Avui hem manifestat novament, al PE, la impotència que sentim alguns de nosaltres per aquest fet, però a la vegada hem reiterat també la nostra convicció que la darrera cosa que podem fer és defallir.
No sé quan, ni com, ni qui, ho acabarà aconseguint, només sé que s'acabarà aconseguint, per què és legítim, i per tant, faré tt allò que estigui al meu abast per contribuir a que algun dia puguem donar aquesta bona noticia. Avui, però, no ha estat possible.
El ple del Parlament Europeu votarà avui l'informe Lehne (A7-0021/2011) relatiu a Patent única: primer pas cap a la cooperació entre un grup de Estats membres (Cooperació judicial).
La comissió d'afers jurídics va autoritzar fa unes setmanes que un grup de països prengués la davantera en l'aplicació d'un sistema de patents única a la UE (veure la nota que va fer el servei de premsa del PE). La Comissió Parlamentària va aprovar l'ús de la cooperació reforçada, que havien sol.licitat el desembre 12 Estats membres.
Si el Parlament i el Consell donen finalment llum verda a aquest text, la Comissió haurà de presentar dues propostes de Reglament: una sobre el règim lingüístic (procediment de consulta) i l'altra sobre la creació de la patent única (procediment de codecisió). La comisió d'Afers Jurídics ha demanat al Consell que s'apliqui el procediment de codecisió en ambdós casos.
Han estat diversos els intents de crear aquesta patent única, que sempre ha topat en l'apartat del Règim lingüístic. Aquest és, de fet, el motiu pel qual, per exemple, l'Estat espanyol s'hi ha oposat reiteradament, ja que l'esmentat règim no preveu tenir en compte la llengua espanyola sinó només l'anglès, el francès i l'alemany.
No deixa de ser curiós, però, que el mateix Secretari d'Estat per a la UE ens visiti un per un als diputats de la circumscripció estatal, tal i com va fer fa uns dies, per demanar-nos que votem contra aquesta proposta donat que el règim lingüístic no preveu l'ús del castellà! (veure, per exemple, aquesta notícia a Público, La UE margina de nuevo a España e Italia en el acuerdo sobre la patente única).
-Ah! -com diria el gran Monegal,- Alerta! ara sí que tenim motius per clamar drets lingüístics-. Deuen pensar.
La paradoxa es dóna quan els mateixos que ens demanen això ens responen quan demanem poder usar el català en les nostres intervencions en el Ple d'Estrasburg, que la nostra és una reivindicació supèrflua (pitjor, inútil). És clar, per tant, que per al govern espanyol hi ha llengües de primera (que mereixen una activa campanya de defensa) i llengües de segona (per les quals no val la pena suar massa), cosa que lamento profundament.
Sigui com sigui el nostre grup, Verds/ALE, hem decidit votar-hi en contra, tot i que no pels motius usats per part del govern espanyol, sinó pel fet que la proposta comporta, en paraules del mateix Advocat General de la Cort de Justícia, manifestes incompatibilitats amb els Tractats.
De fet, Verds/ALE hem demanat diverses vegades que es posposi la votació basant-se en la necessitat d'avaluar en profunditat quines són aquestes incompatibilitats. Els grans grups s'hi han oposat.
Els eurodiputats catalans i catalanes acabem de mantenir una reunió amb la Comissària Reding per tractar l'afer de la no renovació de la plaça de traductor/a que la Delegació de la CE té a Barcelona. El tema va aparèixer als mitjans el passat febrer quan es va saber que el 31 de juliol s'acaba el contracte del seu únic traductor qui, des de l'1 de gener del 2007, tradueix al català publicacions, articles i comunicats de premsa i la web de la representació de la Comissió a Barcelona. Les dues convocatòries que s'han fet fins ara per trobar-ne substitut/a han quedat vacants i, en un primer moment, la intenció de l'executiu comunitari era transferir aquesta vacant a la delegació de Madrid. En saber-ho, els eurodiputats catalans i catalanes vàrem manifestar la nostra discomformitat, vàrem fer notar el caràcter altament sensible de l'afer, i vàrem demanar una reunió amb la Comissària responsable de les delegacions externes (la Sra. Reding) per parlar-ne-hi. És el que hem fet aquest matí. Hi érem Badia, Obiols, Sánchez, Junqueras, Fisas, Tremosa i servidor. Li hem transmès la gran preocupació que per a la ciutadania catalanoparlant té aquest tema, i li hem fet arribar el sentiment àmpliament majoritari de la ciutadania catalanoparlant que el català sigui no només tingut en compte per les institucions europees amb l'entitat que es mereix com a llengua plenament europea sinó que no fer-ho comporta un creixent allunyament del projecte europeu. La bona notícia és que allò que en la darrera carta que ens va enviar la Comissària semblava tancat, és a dir, el fet que la plaça de Barcelona simplement desapareixeria, ja no ho està. La Comissària s'ha compromès a reobrir la convocatòria per Barcelona durant la tardor per mirar de cobrir la vacant que quedarà a partir del 31 de juliol. Entretant, els serveis comunitaris assumiran interinament la feina que aquest fa fins que no hi hagi una nova persona responsable. A la tardor haurem de tornar a valorar si l'apertura mostrada per la Comissió en l'afer del traductor es confirma. La mala notícia, però, és que un cop més ha lamentat que el Govern espanyol no hagi fet els deures i no hagi fet arribar la fórmula de la institució/òrgan que s'ha d'encarregar de garantir les traduccions dels textos oficials comunitaris al català tal i com es va comprometre en signar l'acord amb les institucions europees l'any 2005 sobre l'ús de les llengües. Sobre aquest tema, però és el govern espanyol qui ens ha de donar explicacions, les quals ja hem demanat.
Comissió, traductor/a, petició europarlamentària, de Raül Romeva (per a Crònica.cat) En una nova iniciativa de caràcter conjunt impulsada per diversos membres del Parlament que provenim de territoris de parla catalana, ens hem dirigit a les Comissàries Viviane Reding (que a més és Vicepresidenta de la Comissió) i Androulla Vassiliou, via carta, demanant una rectificació en relació a la recent decisió de transferir les responsabilitats de traducció en versió catalana des de l'oficina de la Comissió a Barcelona cap a la de Madrid. En la carta expressem la nostra preocupació i advertim de les conseqüències que aquesta mena de decisions comporten en relació a la promoció mde l'europeïsme en països com el nostre. En concret, a la carta, que datem a 23 d'abril, 'expressem la nostra incomoditat per la manera com des de la Comissió Europea s'està afrontant la qüestió del traductor assignat a l'oficina regional de la Comissió a Barcelona'. A més a més, 'compartim (...) que la millor manera d'aproximar la idea i el projecte europeu a la ciutadania és fer-ho en la llengua d'aquesta'. I insistim en què: 'Tenint en compte (...) la peculiaritat de la situació de la llengua catalana, que tot i ésser la llengua pròpia d'uns 9 milions de persones no compta amb un estatus oficial a les institucions europees, considerem de vital importància el manteniment de la figura del traductor 'oficial' de la Comissió assignat a l'oficina de Barcelona.' Manifestem que 'som conscients que el mecanisme dut a terme per a la renovació de la plaça sol ser l'habitual' però que, tot i així 'els comuniquem que la decisió que semblen haver acordat a la Comissió Europea de transferir aquesta responsabilitat a l'oficina de la Comissió a Madrid la considerem inadequada per, almenys, tres motius: un és tècnic (no respon de manera adequada i suficient a la complexa i creixent funció de garantir l'accés de la informació comunitària més rellevant en la llengua catalana), el segon és polític (envia novament un missatge a les institucions estatals i subestatals que només esdevenint un estat de ple dret dins de la UE es podria assegurar la normalització de l'ús d'una llengua com el català en les institucions europees), i el tercer és social (contribueix a alimentar la frustració, cada cop més gran, que existeix als territoris de parla catalana en relació al projecte europeu).' Així mateix, en l'epístola 'insistim en la sol·licitud d'entrevista que els fèiem en la nostra primera carta, en la data que ambdues considerin la més adequada, per poder-los explicar aquest punt de vista, de manera més detallada. La carta la signem, per ordre alfabètic: Maria BADIA i CUTCHET (S&D), Rosa ESTARÀS FERRAGUT (EPP), Santiago FISAS AYXELÀ (EPP), Oriol JUNQUERAS VIES (Verds/ALE), Raimon OBIOLS i GERMÀ (S&D), Teresa RIERA MADURELL (S&D); Raül ROMEVA i RUEDA (Verds/ALE), Marie-Thérèse SANCHEZ-SCHMID (EPP) i Ramon TREMOSA i BALCELLS, MEP (ALDE). Confio que aquesta iniciativa, sumada a totes les altres que fa anys que duem a terme, i a totes les que encara, malauradament, haurem de seguir duent a terme en les properes setmanes i mesos, contribueixin a resoldre una situació del tot injustificada i incomprensible com és la no normalització del català en el procés de construcció europea, almenys en els termes i presència que una llengua com la nostra mereix.
Els diputats i diputades catalans del Parlament Europeu hem assumit avui un full de ruta per a la millora del reconeixement de la llengua catalana a la UE proposat per Horitzó Europa. Val a dir que és un Full de Ruta que compartim amb nombrosos col.lectius de la societat civil que ens han demanat que assumissim aquesta responsabilitat, la qual entomem amb ganes i convicció. És molta la inquietud que existeix al voltant d'aquesta qüestió, fortament emocional, i molta la necessitat que resolguem quan abans millor aquesta mena de greuges històrics, lingüístics, culturals i nacionals.
FULL DE RUTA PER LA MILLORA DEL RECONEIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA A LA UNIÓ EUROPEA EN ELS PROPERS MESOS Tenint sempre present l’objectiu últim d’assolir la plena oficialització de la llengua catalana a la Unió Europea (per mitjà de l’esmena del reglament 1/1958 del Consell), els sotasignants acordem i ens comprometem a aplicar una estratègia comuna per avançar en el reconeixement de la nostra llengua a les institucions europees mentre no arriba la seva plena oficialització. El full de ruta per augmentar el grau de reconeixement de la llengua catalana a la UE en els primers 12 mesos de la propera legislatura del Parlament Europeu consisteix a treballar per: 1.Fer complir en la seva integritat els acords administratius que el Regne d’Espanya ha signat en els darrers quatre anys amb cinc institucions i òrgans de la UE per a permetre-hi un ús oficial (tot i que limitat) de la llengua catalana, en especial: a.en allò relatiu a la traducció i publicació al lloc web de la UE dels actes legislatius aprovats per codecisió del Parlament Europeu i el Consell de la UE; b.en la sistematització de les relacions escrites entre els ciutadans i les institucions i òrgans signants; c.i en la relació entre el Defensor del Poble Europeu i els ciutadans europeus (possibilitat de dirigir-s’hi en català i la disposició a Internet del formulari de reclamació i altres documents informatius del Defensor del Poble Europeu).
2.Fer complir la totalitat de les conclusions del Consell Europeu de juny de 2005, en el qual els caps d’Estat i de Govern de la UE van acordar permetre l’ús de la llengua catalana en les sessions plenàries del Parlament Europeu. 3.Actualitzar o complementar els acords signats per tal d’agilitzar i racionalitzar certs procediments. En especial, es demana: a.Que els acords esmentin explícitament la llengua catalana i no s’hi refereixin com a “llengua distinta del castellà que tingui estatut de llengua oficial segons la Constitució espanyola” b.que les institucions i òrgans comunitaris signants responguin directament en llengua catalana qualsevol comunicació escrita enviada en aquesta llengua per un ciutadà assumint-ne els costos i sense necessitat d’un òrgan espanyol que n’assumeixi la traducció a i des del castellà, com preveuen alguns dels acords signats; c.que en totes les reunions oficials del Consell de la UE i en les sessions plenàries del Parlament Europeu i del Comitè de les Regions s'habiliti interpretació al català, sense necessitat de preavís; d.que es pugui fer servir el català en els textos de caràcter jurisidiccional o que es refereixin a l’aplicació d’una norma legal en les relacions escrites entre els ciutadans i el Tribunal de Justícia de la UE; e.que es pugui utilitzar el català en les sessions plenàries del Comitè Econòmic i Social.
4.Impulsar la creació del portal web de la UE (“Europa”) en llengua catalana.
5. Garantir la presència dun/a traduictor/a al català a la Representació de la Comissió Europea a Catalunya i a les Illes Balears.
Amb la votació d'avui al Parlament Europeu hem evitat sentar un precedent que hauria pogut ser realment perillós. Recordo, tal i com ja vaig explicar en l'apunt del dia 16 de febrer ( Aliança catalana en favor de la llengua a Brussel.les ) que el tema motiu de controvèrsia era l'informe Graça Moura sobre la promoció del multilingüisme a la UE. El cas és que quan l'informe es va votar en Comissió CULT s'hi varen colar algunes esmenes proposades per l'eurodiputat espanyol Luis Herrero, segons les quals, per exemple, es contemplava la possibilitat que els pares i tutors puguin escollir la llengua oficial en la qual volen que els seus fills/es siguin educats/des en aquells països en què existeixin més d'una llengua oficial. Així mateix, el text sortint de la Comissió CULT advertia de l'error de promoure una llengua a expenses dels drets de les persones que parlen una altra llengua. A ningú se li escapa que això és clarament un torpede dirigit a la línia de flotació del sistema d'immersió lingüística a Catalunya. És evident que l'intent del PP no tenia tant a veure amb la promoció del multilingüisme a la UE, com amb criticar i posar en entredit el model d'immersió lingüística de Catalunya, curiosament un dels que s'ha demostrat més eficaç a l'hora de promoure l'educació de diverses llengües tal i com posa de manifest el Segon Informe Periòdic presentat al Secretari General del Consell d'Europa en relació a l'aplicació a l'Estat espanyol de la Carta Europea de llengües Minoritàries i Regionals. Que el PP n'ha volgut fer bandera partidista ho demostra el fet que el dia de la votació a CULT van fer ple. Malauradament no vàrem ser prous a CULT per aturar-ho, però ens vàrem organitzar de cara a la plenària i vàrem coordinar un informe alternatiu a través de Maria Badia (PSE), Mikel Irujo (ALE), Ignasi Guardans (ALDE) i un servidor (Romeva, Verds), amb aportacions de l'exeurodiputat i avui Secretari General de Política Lingüística, Bernat Joan. Informe ha comptat amb 335 vots favorables en la votació d'avui , ja que també la GUE s'hi han acabat sumant, i per tant s'ha imposat al text de Graça Moura. Així doncs hem corregit el tret, i s'ha evitat, un cop més, que el PP usi el Parlament Europeu per a dur a terme la seva particular batalla nacionalista. Per altra banda, el text finalment adoptat fa propostes realment destinades a promoure el multilingüisme com que s'aposti per la subtitul.lació, l'etiquetatge en les diferents llengües i la promoció de l'ensenyament de llengües estrangeres.
La Comissió de Cultura i Educació (CULT) del Parlament Europeu votarà demà l'informe del diputat portuguès del PP, Vasco Graça Moura sobre: "Multilinguisme: un avantatge per a Europa i una responsabilitat compartida". En el paràgraf 8 de l'informe es diu el següent: 'Afirma que es esencial salvaguardar la posibilidad de que los padres y responsables de la educación elijan la lengua oficial en que han de educarse sus hijos en los países en que coexistan una o más lenguas oficiales o una o más lenguas regionales'. Es tracta, com us podeu imaginar, d'un tema especialment rellevant i sensible en el cas de Catalunya i que, en el cas d'aprovar-se, i malgrat que es tracta d'un informe d'iniciativa (i per tant no jurídicament vinculant) establiria un precedent preocupant a escala comunitària. Calia reaccionar, i així ho hem fet. A proposta de la col.lega Maria Badia, qui sí és membre de la Comissió CULT, els diputats catalans Badia, Obiols, Guardans i Romeva, hem cosignat una esmena conjunta amb la qual, senzillament, pretenem eliminar aquest article. Malgrat que no formo part de la Comissió CULT, he sol.licitat al meu Grup (Verds/ALE) poder exercir-hi un dels dos vots que ens pertoquen, cosa que se m'ha acceptat. Així que hi seré, i votaré. És important ser-hi, d'altra banda, per què una altra de les esmenes presentades per un altre membre, en aquest cas Luis Herrero-Tejedor (PP), sobre el mateix article, pretén convertir-lo en: 'Afirma que es esencial salvaguardar el derecho a que los padres y tutores elijan la lengua oficial en en que han de educarse sus hijos en los países en que coexistan una o más lenguas oficiales o una o más lenguas regionales'. No cal dir que, en cas de no prosperar la nostra esmena (i per tant mantenir-se el text original) o, pitjor encara, de prosperar l'esmena d'Herrero-Tejedor, el meu vot final serà negatiu.
En arribar al Parlament Europeu, ja fa prop de 4 anys i mig, vaig constatar com un dels temes als quals calia dedicar una atenció especial al llarg de la legislatura era la promoció del català en les institucions europees i, més concretament, en el Parlament Europeu. I així ho he anat fent (vegeu d'altres apunts a la categoria Llengües (català a la UE, multilingüisme,...) ). Ja he explicat sovint algunes de les dificultats que ens hem trobat els diputats/des que hi hem treballat. Tanmateix, cal admetre que, per molt que puguem fer tres, quatre, o deu diputats/des, res d'això tindrà prou força si al darrera no hi ha, també, una demanda i, per tant, un suport, cívic, social i institucional. El cas, però, és que aquest suport cívic hi és. I a manta. Només cal veure el volum d'entrades de la versió 'oficiosa' del web del Parlament Europeu en català el.laborada pel lleidetà Miquel Català (veure la crònica d'Albert Segura per a l'AVUI a Eurotelevisió pirata.cat). Tot suma, penso, i aquesta demostració ciutadana de 'voluntat de relacionar-nos amb les institucions europees en la nostra llengua, tan europea o digna com la que més', és clau. Cal recordar, un cop més, que el problema de fons rau en la poca, o nul.la, voluntat del govern de l'Estat, abans del PP i ara del PSOE, en desbloquejar aquest assumpte. I considero, en conseqüència, que la primera arena política, i la més important, on cal batallar és, precisament, a Madrid. Per què, no ens enganyem, tot aquest assumpte seria molt senzill de resoldre si de part del Govern del PSOE hi hagués una mica més sensibilitat plurinacional que la que han mostrat fins ara. Tanmateix, penso que també ajudaria, i molt, un increment de la presència de les institucions catalanes a Brussel.les. Em consta, i vull reconèixer-la, la tasca que fan en aquest sentit tant les oficines de la Comissió i del Parlament Europeu a Barcelona, així com la incansable Delegada del Govern davant la UE, Anna Terrón. Allò que trobo a faltar, però, (segueix...)
En relació a l'afer Europarl.cat he constatat com alguns mitjans han obviat, no sé si de manera intencionada o no, el reiterat suport que he donat, en públic i en privat, al jove enginyer català Miquel Català que va el.laborar el lloc web en qüestió. En qualsevol cas voldria, novament, deixar palès el següent: des del primer moment en què el jove Català ens va comunicar als eurodiputats i eurodiputades la seva intenció de fer una versió en català del portal de la web del Parlament Europeu el vaig felicitar per la iniciativa, vaig procedir immediatament a 'linkar' el lloc a la secció de preferits d'aquest bloc, i li vaig donar tot el meu suport, tant en privat com en públic, a través de diversos mitjans de comunicació (alguns exemples són aquest article de l'AVUI del 6 de febrer o aquest de La Vanguardia d'ahir mateix). Avui, però he llegit amb preocupació la columna de Narcís Genís (Les claus de la UE), a El Punt, columna que, per cert, segueixo habitualment amb gran interès cada dilluns. (segueix...)
La seu de la Comissió Europea a Barcelona acaba de presentar la primera web de la UE en català (el nom del portal és: La UE a Catalunya i les Illes Balears). Vegeu-ne la nota que n'ha fet Vilaweb. Cal felicitar-se per la iniciativa. Per part meva ja l'he afegida a la secció Més sobre Europa d'aquest bloc.
Foto: Manel Camós, en la presentació. Font: Vilaweb
Ara fa unes hores n'Ignasi Guardans, na Maria Badia, na Teresa Riera i jo mateix hem estat rebuts pel President del Parlament Europeu, Hans Gert Poettering i pel Vicepresident responsable dels assumptes de multilingüisme, Miguel Ángel Martinez (a qui de fet debem la reunió), per tal de tractar, novament, la qüestió de l'ús del català a l'Eurocambra. Malgrat que el tema de l'ús del català en plenària per part de diputats i diputades no era a l'ordre del dia de la reunió, el tema ha sortit ben a l'inici de la reunió recordant tots nosaltres que no érem allà en qualitat estrictament personal sinó en representació de milions de persones que no se senten plenament representades lingüísticament a l'única institució europea directament elegida per la ciutadania i que, simbòlicament, per a nosaltres (segueix....)
Confesso que no m'ha sorprès conèixer que seràs el substitut de Miquel Pueyo al capdavant de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat. He compartit amb tu tres anys al Parlament Europeu, formant part del mateix grup (Verds/ALE) i constatant l'enorme interès i coneixement que tens en els temes lingüístics. Hem patit, de manera conjunta amb els altres eurodiputats i eurodiputades catalanes (Guardans, Obiols, Badia, Riera...), les dificultats de fer avançar el reconeixement del català en un espai, el Parlament Europeu, massa vegades dominat per lògiques estatalistes, i en què el desconeixement de moltes i molts col.legues sobre la realitat de la nostra llengua i el nostre país els fa ser sovint víctimes de manipulacions interessades per part d'altres que sí la coneixen, però que fan bandera política i personal de la seva obstrucció. Què t'he d'explicar que no sàpigues? (segueix...)
Vull donar les gràcies a Vilaweb.tv per aquest document que ens ajuda una mica més a explicar la situació, i la feina, que estem duent a terme en el si del Parlament Europeu per tal que el català sigui considerat com una llengua tan europea com les altres. Tal i com he repetit en d'altres ocasions, aquest no és un afer de partit ni de persones, sinó de país. I així és com ho estem enfocant els eurodiputats catalans de CiU, PSC, ICV i ERC.
Nota segons Vilaweb (dijous 28/06/07): El català no és cap dels vint-i-tres idiomes oficials reconeguts per la Unió Europea. En aquest vídeoIgnasi Guardans (CiU), Raül Romeva (ICV), Antonio López-Istúriz (PPIB), Raimon Obiols (PSC) i Aleix Vidal-Quadras (PP), tots diputats del parlament europeu, analitzen la situació de la llengua catalana a les institucions europees i exposen les possibilitats que creuen que es poden donar en el futur en aquest àmbit.
El President del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering, ha tingut la delicadesa de respondre a la carta que li vàrem enviar alguns i algunes membres del Parlament Europeu (veure Preguntes en català a la Comissió i al Consell: Pla B i Eurodiputats i eurodiputades pregunten en català al Consell i a la Comissió), demanant-li poder-nos dirigir en català, en tant que diputats i diputades, a les diferents institucions europees: Comissió, Consell i el mateix Parlament Europeu. Seguint amb la unitat d'acció que els eurodiputats i eurodiputades de parla catalana hem dut a terme des de fa ja molt de temps, hem preparat una resposta conjunta al President Pöttering que avui comentarem, a més a més, amb el mateix President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i en base a la qual afrontarem les properes iniciatives. Tal i com ja he comentat en altres ocasions, aquesta és una qüestió que requereix d'una gran tenacitat i unitat, però també d'ambició i convicció. I val a dir que, amb l'excepció del PP, la resta de formacions polítiques catalanes representades al Parlament Europeu estem per aquesta via, convençudes que no podem defallir (segueix...).
Em sembla una molt bona noticia que TV3 hagi optat per subtitular la sèrie el Cor de la Ciutat en àrab i castellà. Confesso que no sóc seguidor de la sèrie però, per definició, estic a favor de promoure la subtitulació per davant del doblatge. I si, a més a més, això serveix per facilitar l'aprenentatge de la llengua local (en el nostre cas nacional) i per tal que les persones que vénen d'altres zones o països (que en el cas de Catalunya acostumen a ser de llocs de parla castellana o àrab, entre d'altres) vegin en la Televisió Catalana una eina per millorar el seu català i, en conseqüència, les seves possibilitats de sentir-se més acollides, doncs millor. Ara bé, aquesta regla de tres trobo que caldria aplicar-la també a les produccions externes que es projecten aquí. És a dir, (segueix...)
Quan ara fa uns dies presentàvem, en català, dues preguntes parlamentàries a la Comissió i al Consell demanant poder usar aquesta llengua en les preguntes escrites a ambdues institucions (veure Eurodiputats i eurodiputades pregunten en català al Consell i a la Comissió) ja sabíem que no seria gens fàcil. Efectivament, ahir mateix em varen telefonar de l'oficina que gestiona les preguntes a tràmit confirmant que tenien 'un problema' relatiu a dues preguntes que havia presentat conjuntament amb d'altres diputats i diputades ja que estaven redactades en català, i que, com que el sistema de tramitació de preguntes estava informatitzat només acceptava les llengües oficials del Parlament. Veure Noticia TV3. (segueix...)
Barcelona/Estrasburg (14.03.07): Diversos eurodiputats i eurodiputades, seguint una iniciativa de l'eurodiputat d'ICV, Raül Romeva i Rueda, han presentat avui una pregunta a la Comissió Europea i al Consell de la UE, en la qual demanen quins mecanismes tenent previstos les dues institucions per tal de garantir que els eurodiputats i eurodiputades de parla catalana puguin formular preguntes i rebre’n la pertinent resposta en la seva llengua materna, tal i com ja poden fer els ciutadans i ciutadanes a títol particular en virtut dels respectius acords signats entre el govern de l'Estat espanyol i la Comissió, el Consell i el Parlament Europeu. (segueix...)
El nostre company de Grup, Bernat Joan i Mari (ERC és membre d'ALE, un dels dos components que conforma el Grup Verds/ALE), ha estat el responsable de redactar l'informe relatiu al nou marc per a l'Estratègia del Multilingüisme. He tingut ocasió de poder intervenir en el plenari per donar-li suport (malgrat que el debat ha tingut lloc passades les 23.00), ja que considero que es tracta d'una eina fonamental per tal de promoure una major consciència en favor del multilingüisme en el si de la UE. En la meva intervenció he expressat el següent: (segueix...)
Adjunto la declaració/petició que aquest matí els eurodiputats catalans Oriol Junqueras, Raül Romeva i Ramon Tremosa, hem presentat al Parlament de Catalunya, la qual també està signada per Maria Badia, qui s'ha excusat per motius d'agenda, però que també ha signat la carta.
Avui els eurodiputats catalans Maria Badia (PSC),
Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV) hem fet balanç
de l'ús de la llengua catalana a les institucions europees i hem hagut de reconèixer que
la situació del català a la UE segueix encallada. Ho hem fet acompanyant l'Ignasi Centelles, de l'Organització Horitzó Europa, amb qui hem valorat el full de ruta al qual ens vàrem comprometre fa un any. Diversos mitjans han cobert la roda, entre ells la Raquel Correa, de l'Agència Catalana de Noticies (ACN), que ha fet la peça que podeu trobar 
En arribar al Parlament Europeu, ja fa prop de 4 anys i mig, vaig constatar com un dels temes als quals calia dedicar una atenció especial al llarg de la legislatura era la promoció del català en les institucions europees i, més concretament, en el Parlament Europeu. I així ho he anat fent (vegeu d'altres apunts a la categoria 
En relació a l'afer 
El President del Parlament Europeu, 
Em sembla una molt bona noticia que TV3 hagi optat per 
Quan ara fa uns dies presentàvem, en català, dues preguntes parlamentàries a la Comissió i al Consell demanant poder usar aquesta llengua en les preguntes escrites a ambdues institucions (veure 
