Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

18 de març de 2018
1 comentari

Amb Elisenda Paluzie

Elisenda Paluzie ha estat la candidata més votada a les eleccions d’ahir per renovar els òrgans directius de l’ANC en un moment difícil per l’entitat independentista. Vaig coincidir amb ella quan des del corrent crític Esquerra Independentista volíem canviar l’estratègia fallida d’ERC durant el segon tripartit, lògicament va deixar el partit republicà atesa la persistència d’Oriol Junqueras en l’obcecació a “eixamplar la base “social” per l’esquerra (és a dir, cercant l’entesa amb els Comuns i PSC).

La fermesa de les seves conviccions i la seva acreditada intel·ligència i patriotisme són una esperança, en temps de lideratges febles i sectaris, per rellançar l’ANC. Aqueixa entrevista a Vilaweb del 3 de febrer d’enguany significativament titulada “Que tot el món vegi que nosaltres no passem per l’adreçador” és molt clara del seu posicionament republicà i no autonomista, per tant, si ella és la nova presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana les direccions d’ERC i PDECaT es distanciaran de l’entitat en no compartir-ne l’estratègia.

Post Scriptum, 24 de març del 2018.

L’elecció avui d’Elisenda Paluzie com a presidenta de l’ANC és un alè d’esperança en un moment en el qual els desencerts en cadena dels partits parlamentaris independentistes han donat com a resultat l’elecció fallida de Jordi Turull com a president. La manca d’una direcció col·legiada deriva de la falta d’estratègia per afrontar el conflicte amb l’ordre estatal. La recuperació de la capacitat d’iniciativa política per part de la renovada ANC pot superar la desconnexió entre els partits i la base social independentista que no ha trobat canals per influir en les decisions dels dipositaris del seu vot després del 21-D.

Com prediu Hèctor López Bofill, el proper pas en l’estratègia repressiva de l’Estat (si s’aconsegueix formar govern) pot ésser la il·legalització dels partits independentistes i la dissolució de les entitats com l’ANC. De fet, dirigents de SCC ja ho han apuntat i també el jutge Llarena a les seves providències. Només així els partits espanyolistes podran guanyar unes eleccions al Parlament de Catalunya per col·locar a la Generalitat un govern mesell. Són factors que Elisenda Paluzie i el seu equip haurà de tenir en compte.

Post Scriptum, 30 de març del 2018.

A l’entrevista d’avui a l’Ara, Elisenda Paluzie confirma les esperances de regeneració de l’ANC i la coherència de la seva línia estratègica en sintonia amb la del president Carles Puigdemont. Les seves crítiques a ERC són demolidores i la reacció d’Esquerra és allunyar-se de l’ANC en lloc de fer autocrítica.

Post Scriptum, 10 de setembre del 2018.

L’entrevista d’Elisenda Paluzie publicada avui per Vilaweb confirma el lideratge ètic i polític que exerceix més enllà de l’ANC.

Post Scriptum, 17 de juliol del 2019.

Molt encertada la “carta oberta a l’independentisme de base” que avui ha fet pública Elisenda Paluzie i que Vilaweb reprodueix íntegrament, per a vergonya dels dirigents dels partits que callen o, pitjor encara, desorienten deliberadament la ciutadania que confia en ells per tal que liderin el conflicte amb el poder espanyol, no pas que cerquin com apuntalar el PSOE.

Post Scriptum, 29 d’octubre del 2019.

Societat Civil Catalana (que no és cap de les coses que té per denominació) ha fet públic que portarà Elisenda Paluzie a la fiscalia espanyola acusant-la de delicte d’odi mi apologia de la violència, amb el propòsit evident de fer callar una veu de referència pel conjunt de l’independentisme. El mecanisme inquisitorial és el propi del règims autoritaris: uns inquisidors assenyalen l’objectiu i l’espanyola justícia ataca.

Post Scriptum, 23 de febrer del 2020.

Elisenda Paluzie és entrevistada avui a Vilaweb on es referma en la unilateralitat i denúncia que: “Hi ha un intent de marginar l’Assemblea”.

Post Scriptum, 29 de maig del 2020.

Pere Martí retrata encertadament el moment previa a la renovació de la direcció de l’ANC: “L’Assemblea Nacional Catalana supera la pandèmia partidista”, si tot va bé i si la línia representada per Elisenda Paluzie aconsegueix renovar mandat i és prou forta per aguantar les maniobres d’ERC per desestabilitzar-la.

Post Scriptum, 7 de novembre del 2020.

No comparteixo gens el contingut de l’article conjunt de quatre fundadors de l’ANC, ahir a Vilaweb,“Caixa o faixa”, les crítiques a l’actual direcció de l’Assemblea després de la dimissió d’un grup dels seus membres no són ni ponderades, ni constructives. No sóc pas membre de l’ANC, però he seguit la seva trajectòria tot el que he pogut i trobo que l’actuació en el període posterior al 2017 és encertada en uns moments especialment adversos. Els signants, a banda de la crítica (i absents totalment de l’autocrítica que reclamen i no practiquen) no proposen cap alternativa. Així, doncs, cal fer confiança a l’actual secretariat nacional encapçalat per Elisenda Paluzie, que no és pas per casualitat, ha estat escollit amb el suport més alt que mai ha tingut cap altra direcció precedent.

Post Scriptum, 14 de novembre del 2020.

El posicionament adoptat avui per l’ANC davant les eleccions al Parlament del 14 de febrer vinent és la millor resposta a les maniobres que pretenen debilitar-la en profit d’ERC (dimissions i carta de Pere Pugès, entre d’altres impostures).

Post Scriptum, 12 de setembre del 2021.

La convocatòria de l’ANC per aqueixa Diada, “Lluitem i gunayem la independència”, ha estat un encert estratègic i un èxit de mobilització que deixa en evidència el discurs derrotista induït per ERC (i seguit per la CUP i Junts). El mèrit d’Elisenda Paluzie és la seva coherència, i que la diferència de Carme Forcadell (un producte de l’aparell d’Esquerra, que fa el ploricó quan la xiuen) i Jordi Sànchez (un producte del nostrat susbsistema mesell), per això pot parlar clar i liderar el moviment independentista mentre que els qui l’han precedit al capdavant de l’ANC, no poden ni ho volen fer.

Post Scriptum, 3 d’abril del 2022.

Avui, a Vilaweb, destaquen que Elisenda Paluzie s’acomiada assenyalant els partits: “No us vàrem donar el 52% perquè féssiu això”, i deixa embastat un nou full de ruta per capgirar la reculada posteior al 2017 en la qual ha caigut l’independentisme català.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!