Abans d’ahir, coincidint amb el debat al Congreso de los Diputados sobre la proposició del Parlament de Catalunya per obtenir la delegació de la competència per convocar referèndums, feia la seva presentació pública una nova plataforma contra-independentista anomenada Societat Civil Catalana.
Com en el cas de la precedent
Convivència Cívica Catalana, centrada en combatre la immersió lingüística i la normalització del català, hom empra unes denominacions aparents que signifiquen el contrari d’allò que realment es proposen. Ni representen la societat sinó els qui la dominen, no són la civilitat sinó la força i no molt menys formen part de la catalanitat sinó del
supremacisme espanyol.
Aqueixa nova plataforma vol ser la rèplica espanyolista de l’Assemblea Nacional Catalana i articular la xarxa cívica al voltant del PSC (PSC-PSOE), PP i Ciudadanos per tal de mobilitzar els sectors socials contraris a la llibertat del poble català. Els seus promotors volen esdevenir la força de xoc unionista per tal d’atiar la confrontació al si de la societat catalana per tal de convertir el conflicte Catalunya-España en un conflicte intern que el distorsioni i el bloquegi.
Negant
el caràcter estructural de la dominació política i l’espoliació econòmica a la qual estan sotmesos els Països Catalans,
contraposen els drets individuals als col·lectius per tal d’oposar-se a l’exercici del dret d’autodeterminació de la nació catalana. Significativament no aspiren a cap mena de diàleg constructiu ni a cap procés deliberatiu amb els partidaris de la independència, la seva posició és l’apel·lació constant a la utilització de la força per mantenir a qualsevol preu l’ordre estatal a Catalunya. La impostura dogmàtica en la qual estan instal·lats
els nous catalans de Burgos els converteix en una
amenaça a la convivència, just el contrari de la cohesió social que intenten preservar les entitats independentistes en vistes a la construcció social de l’estat català emergent.
Post Scriptum, 25 d’abril del 2014.
Un comentari escrit per Jaume Fàbrega al seu compte de Facebbok coincideix amb el contingut d’aqueix apunt tot assenyalant: “fixeu-vos en l’afició totalitària en els noms (Convivència Cívica Catalana, Ciutadans, Societat Civil Catalana), de dir el revés del què són”.
Per altra banda trobo molt descriptiva la crònica de l’acte de presentació en societat de la plataforma Societat Civil Catalana que fa el fotoperiodista Jordi Borràs al seu bloc. Veient-t’ho a través dels mitjans arribo a una conclusió similar: aqueix producte de laboratori té cura d’allunyar-se de l’espanyolisme caspós i oferir una imatge neta i polida de l’unionisme de “rostre humà”, políticament correcte, que mira de contenir l’agressivitat profunda de la reacció espanyolista contra la causa de la independència i la catalanitat mateixa.
Post Scriptum, 6 d’octubre del 2015.
Reprodueixo tot seguit l’article de Carles Mundó al diari El Punt/Avui publicat el proppassat 4 d’aqueix mateix mes titulat “la Farsa de Societat Civil Catalana“, el contingut del qual comparteixo plenament:
“La constatació per part del poder polític de l’Estat espanyol de la desconnexió del teixit social de Catalunya amb les posicions unionistes els va portar a fabricar un producte artificial, en forma d’associació, per contrarestar la potència i vitalitat d’entitats com l’ANC i Òmnium Cultural. D’aquest artefacte, presentat en públic fa només un any i mig, en van dir Societat Civil Catalana, per veure si el nom feia la cosa.
Durant aquest temps hem vist com les cares visibles de l’entitat han sovintejat als mitjans de comunicació i han estat rebudes pel president del govern espanyol i per dirigents dels partits unionistes. I, fins i tot, als pocs mesos d’existir, ha rebut el Premi Ciutadà Europeu 2014 del Parlament Europeu.
Sense escatimar ni un euro, el 2014 van fer un acte a Tarragona per contraposar-lo a l’èxit esclatant de la V a Barcelona, i el 12 d’octubre, un altre a la plaça de Catalunya a Barcelona. L’assistència va ser discreta.
Descartades les mobilitzacions, i amb la caixa plena –segons dades oficials, el 2014 van obtenir 963.000 euros de donacions privades i 15.250 per quotes de socis– s’han dedicat a fer campanyes publicitàries de centenars de milers d’euros. La darrera, Posem fi al separatisme, per fer por als pensionistes els darrers dies de campanya electoral, va ser declarada il·legal per la Junta Electoral, que va acceptar la denúncia presentada per l’associació d’advocats Drets. Però en un acte vergonyós, no va notificar la resolució fins al mateix 27-S, quan ja havien començat les votacions.
També gràcies a la bona feina conjunta del periodista Jordi Borràs i de Drets, hem pogut veure com el president de l’entitat, Josep Ramon Bosch, ha dimitit aquesta setmana després que s’obrissin diligències penals contra ell per amenaces a través d’un perfil fals de Facebook. Tot plegat, un autèntic despropòsit.
Davant de tot aquest muntatge, els ciutadans tenim dret a saber qui i com ha finançat aquesta farsa i quin paper hi han jugat les clavegueres de l’Estat. Seria un veritable escàndol, un altre, que aquesta performance l’haguéssim pagat entre tots.”
Post Scriptum, 29 d’octubre del 2017.
Avui, SCC ha capitalitzat la manifestació espanyolista massiva (amb el suport de tota la brunete mediàtica) de suport al cop d’estat contra Catalunya via 155 CE, amb la col·laboració del PSOE, PP i Ciudadanos. Com ja hem assenyalat anteriorment el lema de la convocatòria és la plasmació invertida dels propòsits dels convocants: “Tots som Catalunya” vol dir realment “Catalunya és d’Espanya”.
Significativament els principals oradors (Borrell, Piqué, Frutos) ja fa anys que viuen a Madrid, des d’on els dos primers essent ministres han planificat les infraestructures centralitzades i l’espoli econòmic que ofeguen el creixement del nostre país. Ha estat un acte de venjança contra la proclamació de la República catalana i una crida a la repressió de l’independentisme.