Josep Ramon Fuentes va escriure ja fa anys un article breu amb el títol “Catalunya desestabilitzada” en els darrers temps de l’aznarisme. Veient l’actualitat del país, el temps li ha donat la raó.
Catalunya està sotmesa a un procés brutal d’espoli econòmic i degradació política per part de l’ordre estatal espanyol i enlloc de respondre-hi des de l’afirmació dels nostres drets i interessos nacionals, la societat catalana s’empantana en querelles internes derivades de la dominació forània i la pròpia impotència. Estem afectats com a comunitat per la incapacitat de connectar i reconèixer la nostra pròpia realitat, identificar les causes dels nostres problemes i posar-hi solucions.
En primer lloc, la campanya anti-Bolonya és una impostura: els qui reclamen diàleg i sentit crític s’emparen en la impunitat i el dogmatisme. Però l’actitud dubitativa de les autoritats acadèmiques, l’arrogància dels governants i les seves decisions maldestres ofereixen arguments als qui deslegitimen la democràcia representativa, els valors fundacionals de l’Europa comunitària i el civisme i el sentit de responsabilitat que havia caracteritzat en el passat l’ideal catalanista. Milers d’estudiants creuen que revivim el franquisme, que els mossos actuen com la guàrdia civil i que defensen la llibertat davant un govern (el català, no pas l’espanyol que és qui pren realment les decisions) repressiu.
En segon lloc, políticament l’escenari català es polaritza entre un sistema de partits d’ordre, subalterns del poder estatal i una oposició antisistema que converteix Catalunya en la part d’Espanya (als ulls del món) en un parc temàtic on tota protesta anticapitalista, antiliberal, antieuropeista, antisionista, antiamericana, anti-OTAN hi té acollida assegurada. El projecte independentista centrat en plantejar un conflicte polític a l’ordre espanyol està desdibuixat per la incapacitat per assumir aquest paper per part dels partits que teòricament se’n reclamen.
En tercer lloc, avui s’han manifestat els mestres que han fet vaga, més nombrosos que els que seguiren les convocatòries del 14 de febrer i el 13 de novembre de l’any passat. L’escola catalana és en una cruïlla complexa, confrontada a un projecte de reforma legislativa sense consens, gestat per polítics acostumats al verticalisme i amb uns sindicats impregnats de prejudicis ideològics i polítics. El debat sobre l’escola pública i el model de país no té qui el comandi des dels que tenen la responsabilitat de governar-lo. Poques veus han apuntat a una de les causes de l’atzucac actual de l’ensenyament: la desconnexió entre la formació universitària dels docents i la realitat que es viu a les escoles. Quan els mestres són al carrer és que algun problema profund no sabem afrontar com a país.
En quart lloc, la policia catalana està confrontada a una campanya permanent de desprestigi des dels sectors que volen fer bons els cossos estatals i els que des de fora del sistema els presenten com una força d’ocupació més. L’actuació policial d’ahir s’ha magnificat interessadament per afeblir la policia del país (per molt trufada que estigui per altres cossos policials). Les provocacions i insults de que són objecte els mossos no poden ser tractades amb impunitat. Joan Saura és evidentment un governant que no està a l’alçada de les responsabilitats que ha assumit, però quan havia de dimitir era el gener passat pel seu cinisme i connivència amb les demostracions gihadistes pels carrers de Barcelona arran del conflicte de Gaza.
Post Scriptum, 19 de març del 2022.
Tretze anys després, els ensenyants són en vaga contra un govern nostrat incompetent però prepotent, els estudiants s’hi afegiran el dimecres vinent per protestar contra la imposició del 25% de castellà que liquida la immersió lingüística a l’escola amb la connivència de Junts/ERC, i els Mossos han esdevingut un cos supletori de les forces d’ocupació espanyoles.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ai Renyer, com patinem…
“L’actuació policial d’ahir s’ha maginificat interessadament per afeblir
la policia del país (per molt trufada que estigui per altres cossos
policials). Les provocacions i insults de que són objecte els mossos no
poden ser tractades amb impunitat.”
Qualsevol que hagués assistit a la salvatjada d’ahir i et llegeixi no pot fer sino vomitar. Quin fàstic, mare meva. No saps el que et fas justificant una colla de porcs drogats.
Tingues per segur que quan et tornem a veure per les garrigues no et sentiràs tan còmode com sols fer-ho. Clar, entre la policia un se sent ben acompanyat, oi?
Benvolgut Jaume:
Considero que les amenaçes velades, coaccionen la Llibertat
d’Expressió, no puc entendre com aquest tal “Miquel” et diu les coses
pròpies d’un funcionari de consignes soviètic, recordo que a Rostov
quatre càrrecs del Partit Comunista treient les pistoles i els
fussells contra les Masses feien “triomfar” la llista del Partit
Comunista Soviètic per “assentiment” dels presents, tot no
presentant-se les altres llistes que queien per només acceptar-se EN
PRIMER LLOC la llista del Partit Comunista Soviètic, sense
possibilitat de votar les altres llistes, els Pistolers del PCUS eren
bèsties a sou de Trotski i Stalin
Una cosa només, mirant-ho tot plegat des de fora i sense possibilitat de saber-ho del tot, no seria possible que alguns policies catalans, ja sigui seguint ordres diguem-ne “estatals” o bé per mutu propi, decidissin fer la càrrega sabent que les conseqüències serien per a la malmesa classe política i no pas per a ells.
No era Sobrequés que parlava d’infiltració dintre dels mossos? Renyer, a veure si estaràs fent el caldo gros a qui no et penses que ho fas. Que hi ha ex policies espanyols és un fet objectiu, i que hi ha infiltrats és una hipòtesis que no cal enterrar. I si en algun lloc deu ser fàcil introduir-hi agents al servei de la Corona Espanyola deu ser en un cos policial, com fa temps va insinuar el periodista Pepe Rey sobre la policia autònoma basca.
En tot cas, i amanca de coneixement al respecte, demanaria prudència al personal, i aquí us incloc a gent com la Rahola i a gent com tu, i que la gent vegi a qui interessa tot aquest clima i qui en surt beneficiat de tot plegat (si voleu la meua opinió els poders fàctics catalans tan contents dintre de les estructures estatals- . També demano que la gent es quedi amb els fets objectivables , per exemple els vídeos de vilaweb sobre les càrregues en són unes, o bé el mateix internet.
Jo estic completament d’acord amb les paraules del senyor Renyer.