Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

18 de novembre de 2020
0 comentaris

Incompetència contra independència

Fa més de deu anys Xavier Roig va escriure un assaig breu però punyent titulat “La dictadura de la incompetència”, referint-se bàsicament a la disfuncionalitat del sistema polític espanyol i la degradació de les interrelacions entre sector públic i privat. Com que és d’abans abans que comencés el procés independentista i ningú altre ha encarat aqueixa qüestió aplicada específicament a les formacions polítiques i socials sobiranistes, no disposem d’estudis rigorosos en aqueix àmbit.

Però la realitat, dissortadament, ofereix elements per reflexionar-hi, i coincideixo amb l’opinió tres articulistes de referència: d’Andreu Barnils, “La incompetència catalana”, fa quatre dies a Vilaweb, d’Oriol Izquierdo, abans d’ahir al mateix mitjà, “Desistir de governar“, i l’editorial d’avui de Vicent Partal: “No es pot jugar amb la gent com ho fa aquest govern”.

Els lamentables esdeveniments d’avui, amb consellers abandonant una reunió de govern i filtrant-ho als mitjans per denunciar les presumptes deslleialtats d’altres membres, n’és la prova més recent d’una mancança que té arrels profundes: d’una banda, la imitació del nepotisme i el sectarisme espanyol pels partits nostrats, i d’altra banda, la pèrdua d’autoritat moral per acreditar que la independència anirà lligada a bon govern.

En aqueixos condicions, basar la tàctica electoral en promeses de govern autonòmic efectiu i pragmatisme sense ideologia, eludint la realitat del conflicte amb el poder espanyol, és una impostura i una irresponsabilitat. Només una autocrítica oberta i honesta per part dels partits que aspiren a canviar la societat i la forma de governar-la des de la catalanitat pot capgirar la degradació política en curs. Les experiències històriques dels pobles que s’han alliberat dels poders que els ocupaven demostren que cal patriotisme, intel·ligència i coratge, i mai ningú ho ha aconseguit a base d’impostures, sectarisme i mediocritat.

Post Scriptum, 21 de novembre del 2020.

L’episodi de la presumpta filtració al si del Govern de la Generalitat al qual feia referència més amunt és, dissortadament, un exemple d’incompetència multidimensional. D’entrada, els qui denuncien l’escàndol són els mateixos consellers d’ERC que s’absenten de la reunió: qui són ? a qui ho expliquen ? a qui assenyalen com a responsable del fet ? silenci total. Després, els mitjans de comunicació que ho publiquen, ho contrasten ? investiguen què ha passat realment ? més silenci. Finalment, el vice-president Pere Aragonès fa “autocrítica” pública sense donar cap explicació. No ha de dimitir ningú, ni el que ho ha filtrat ? I si no hi ha hagut filtració sinó un exercici de distracció per part d’Esquerra per desviar l’atenció sobre la incompetència manifesta dels seus consellers, tampoc ha de dimitir ningú ?

Post Scriptum, 12 de desembre del 2020.

Dissortadament, la mediocritat dels representants parlamentaris catalans està afavorida pel sistema de partits i electoral espanyol, el PSC i els Comuns, són els campions del nepotisme a l’hora de fer llistes de candidats. Però també entre els partits independentistes campa aqueixa escala de valors invertida on el gregarisme preval sobre el mèrit i la capacitat, les primàries de Junts per Catalunya són les que més s’apropen a les llistes obertes i així es pot comprovar en la qualitat dels aspirants. Consellers de l’actual govern, amb bona gestió que els avala, es sotmeten al vot dels afiliats. Per contra, la cooptació crònica a ERC premia consellers manifestament incompetents del mateix govern, segurament per estar al mateix nivell dels seus desitjats socis de govern si guanyen al 14-F.

Post Scriptum, 31 de desembre del 2020.

Vicent Partal l’encerta un cop més en aqueix editorial a Vilaweb: “Illa: un premi insultant a la incompetència”, però no solament es tracta d’aqueix politicastre amb cara d’enterramorts, Ada Colau n’és un altre exemple del que són els Comuns, els socis predilectes d’ERC, i dissortadament l’Esquerra d’avui n’està farcida de mediocres incapaços de fer un discurs com el que ahir va adreçar als catalans el president Joaqum Torra.

Post Scriptum, 4 de gener del 2021.

Vicent Partal, l’excepció crítica enmig de la premsa mesella: “La desídia amb el vaccí, una nova mostra d’incapacitat política“.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!