El compromís dels catalans amb la pau i el rebuig al servei militar obligatori venen de lluny, de molt lluny. Avui al Parlament hem recordat i commemorat amb emoció una doble efemèride, els 25 anys del Moviment per la Pau i els deu anys de la supressió dels servei militar obligatori
Aquesta darrera fita, que avui sembla que hagi passat tota una eternitat, ha esdevingut amb el temps tota una lliçó d’història de la qual cal prendre’n nota i no oblidar. La supressió de la mili obligatòria és una demostració de la força política de la societat civil i un exemple fefaent de la seva capacitat de transformar els marcs estructurals en democràcia. I això és important recordar-ho perquè de vegades sembla que no som prou conscients d’aquesta capacitat d’impulsar canvis que té la ciutadania, que té la societat, per sobre d’estructures i interessos establerts.
És la diferència entre participar activament i resignar-se de manera passiva; entre actuar com a clients dels sistemes, o exercir la condició de ciutadans. I la lliçó que hem d’aprendre i recordar en el context actual és que davant d’injustícies similars, davant les crisis, davant determinades imposicions no valen ni el desànim ni la resignació. És més, si la ciutadania assumeix els seu potencial, s’organitza, participa activament i es compromet amb un objectiu just, junts podrem superar qualsevol obstacle.
La Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica són malalties diferents però el fet que tinguin una forma de presentació i símptomes semblants fa que sovint, sobretot aquells que no som especialistes, les confonguem.
La Fibromiàlgia és una malaltia de la qual encara avui se’n desconeixen les causes que la provoquen i el seu símptoma principal és un dolor crònic generalitzat que es localitza, sobretot, en zones musculars, tendinoses, articulars i viscerals.
La Síndrome de Fatiga Crònica és, per la seva banda, una malaltia greu, complexa i debilitant que es caracteritza per una fatiga intensa, tan física com mental, que no remet de forma significativa després del repòs, però que, en canvi, empitjora amb l’activitat física o mental.
Avui es commemora el Dia Mundial de la Fibromiàlgia i de la Síndrome de Fatiga Crònica, al qual m’hi adhereixo i em solidaritzo amb les persones i famílies que les pateixen.
Els adjunto el VII Manifest 2010 per tal que puguin conèixer d’una mica més a prop la lluita contra aquestes dues malalties així com les reclamacions que fan les persones que les sofreixen.
Amb la idea de posar a l’abast de tothom un espai de debat obert per parlar del meu llibre, des de fa poc funciona el fòrum de #Política2.0. Hem decidit aprofitar una funcionalitat de les pàgines públiques de Facebook que justament permeten establir un diàleg, tant si es vol proposar o començar un tema de debat nou com si es vol comentar la participació d’alguna altra persona. És un mecanisme senzill que, a més a més, fa que la pàgina pública del llibre #Política2.0 sigui un recull virtual el més complet possible.
Faig aquest post per animar-vos a participar. Feu córrer aquest enllaç, aboqueu en aquest espai tots els vostres dubtes i les vostres reflexions sobre el llibre o sobre qualsevol dels temes que planteja. Convertim aquest fòrum en un lloc viu, en un punt de trobada on intercanviar idees i coneixement sobre, Internet, les xarxes socials, la política, etc...
Per començar, hem afegit al fòrum de #Política2.0 dues aportacions que ens han arribat per correu electrònic sobre fomentar fórmules de decisió per referèndum i qüestions con la mobilització a la xarxa o la desconnexió entre ciutadà i polític. Llegiu-les i comenteu-les. Jo estic preparant ja les meves respostes. Ens seguim!
He comentat més d’una vegada que el que es debat a l’hemicicle del Parlament sovint té menys repercussió que el que es diu a la sala de premsa. En aquest últim ple el debat sobre l’Estatut ha acaparat pràcticament tota l’atenció, però, en canvi, també s’hi ha debatut una qüestió de gran importància per al país. Dimecres vam donar definitivament via lliure a una llei que té una enorme transcendència, una d’aquelles lleis que enforteixen l’estructura del nostre estat del benestar i que ha estat possible precisament pel desplegament d’aquest Estatut que continuem tenint en suspens al Tribunal Constitucional. Em refereixo a la Llei d’acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya, que la cambra ha aprovat amb una àmplia majoria i representa una de les mostres més rellevants de la posada en marxa del Pacte nacional per la immigració, signat el 2008.
A principis d’abril, els diaris publicaven una notícia interessant: «La música en català triomfa a MySpace». Aquells dies, tres dels cinc grups més buscats i escoltats a MySpace de l’Estat espanyol cantaven en català. Eren Mishima, Amics de les Arts i Manel. Una demostració que hi ha mercat i que existeix un públic interessat en la música que es fa a Catalunya i en català. La informació és important, no només perquè tres grups que canten en la nostra llengua apareguin en el rànquing d’una de les pàgines web musicals més visitades de l’Estat, sinó perquè evidencia que aquells que diuen que la música en llengua catalana no ven, que no interessa, s’equivoquen.
D’això en vaig parlar dimecres passat a l’IES Baix Penedès a l’activitat «Rock a les aules». L’AMPA de l’institut i tres dels integrants de Lax’n’Busto (Jimmy Piñol, Salva Racero i Pemi Rovirosa), tots ells compromesos amb aquest projecte educatiu, van organitzar una trobada amb els alumnes per parlar de la feina de músic i per reivindicar l’ofici i el paper de la música en l’educació. És un projecte fet amb el cor que arriba als alumnes parlant-los amb el seu llenguatge i fent-los partícips del valor cultural i artístic d’aquesta disciplina. (...)
Diumenge 25 d’abril de 2010 és un dia d’aquells per no oblidar mai. Un d’aquells dies que queda marcat a l’agenda de la vida. Participar del dret democràtic en la consulta sobre la independència de Catalunya va ser francament emocionant. Quants records em van venir al cap en pocs segons, quanta emoció continguda. Just en el moment de dipositar la papereta pensava en el molt que havíem avançat en els darrers anys. Tot això que passava aquest diumenge, fa no gaires anys era impensable, inimaginable.
Diumenge vas ser això, una jornada emocionant, especial i amb un punt d’històrica, de la qual en guardaré cada imatge i cada so viscuts. Com el silenci respectuós del moment de votar, silenci que li donava solemnitat, el posterior esclat d’aplaudiments o les cares d’il·lusió i de felicitat que vaig anar veient al llarg del dia a diferents pobles de la comarca. També guardaré amb orgull de país les felicitacions i els ànims dels observadors internacionals i, sobretot, crec que és de justícia reconèixer el lideratge decidit i exemplar de la societat civil a l’hora d’enfocar un assumpte de país.
Per a mi va ser un gran honor votar aquest diumenge a Reus.
Reus s'ha convertit avui en una de les seus commemoratives del Dia internacional de la dansa 2010. Amb motiu d'aquesta celebració, a la qual mi he volgut sumar i donar el meu suport explícit, he elaborat el següent manifest que he llegit tot just a l'inici de l'acte:
L'Organització de les Nacions Unides ha proclamat aquest 2010 Any Internacional per a l’Apropament de les Cultures i ha designat la UNESCO per impulsar aquesta celebració, que promou l’intercanvi de coneixement i el diàleg entre els pobles. La celebració del Dia Internacional de la Dansa s'emmarca en les activitats que han de promoure aquest apropament entre cultures, i és que la dansa és un dels instruments més valuosos i eficaços per al diàleg i la cohesió social.
La dansa és un llenguatge internacional i com a tal arriba a totes les persones, siguin com siguin, vinguin d’on vinguin i creguin el que creguin. La dansa té el poder de l’energia, de la força, de la bellesa, del moviment; expressa idees i les transforma en activitat, en acció, i connecta les persones des del més profund, des de la seva ànima.
Demà és Sant Jordi i serà també la primera vegada que visc aquest dia com autor literari, o més ben dit, com a autor de l’assaig #Política2.0 que està a la venda des de finals de febrer. Així doncs, demà estaré de dotze a una del migdia a la parada de El Corte Inglés (Plaça Catalunya); d’una a dues, a la paradeta de la Federació d’ERC de Barcelona (Rambla amb Portaferrissa); de les dues a les tres, a la parada d’ERC Seu Nacional (Canaletes); de les quatre a les cinc de la tarda a la Llibreria Catalònia (Ronda de Sant Pere) i de les set a les vuit del vespre a Reus (Plaça Mercadal). Serà tota una novetat ser a l’altra banda del taulell però estic convençut que l’experiència del contacte directe amb els lectors serà la millor part. Ens veiem demà, si voleu!
Han passat uns dies, però en aquest vídeo teniu el recull dels millors moments de la presentació de #Política2.0 a Barcelona, el passat 9 de març. Estic molt content de com està anant la venda del llibre, que ja va per la segona edició, i sobretot de la resposta dels lectors. I estic descobrint que les presentacions territorials que anem fent (Reus, Madrid, Lleida i dimarts vinent, Vilafranca del Penedès) tenen tot el sentit per fer arribar el diàleg a d'altres punts del territori. N'hi previstes algunes més que anirem explicant a www.ernestbenach.cat.
Enrique Dans és una autoritat en el món de la web 2.0 i de les xarxes socials. Per a ser justos, afegiria que és un dels grans referents de tot el que envolta el núvol, metàfora que serveix per il·lustrar el món intangible de la xarxa. Valgui com a exemple la persona que ha escrit el pròleg del seu darrer llibre “Todo va a cambiar” (Deusto): Vinton Cerf, l’anomenat pare d’Internet. Per tant, les meves paraules no són gratuïtes sinó que volen expressar la meva admiració per Dans.
Ahir, finalment, vaig tenir l’oportunitat de saludar-lo personalment; de desvirtulitzar-lo, com en diem en l'argot 2.0. Va ser amb motiu de la presentació del seu llibre a Barcelona, després que l’espectacular nevada del març passat avortés el primer intent. Un amic que tenim en comú, en Genís Roca, una altra de les autoritats en matèria 2.0, em va demanar si li volia presentar el darrer treball literari, petició a la qual vaig accedir sense pensar-m’ho dues vegades, insisteixo, encuriosit per la figura de l’autor i pel treball que avala la seva trajectòria.
Avui, 14 d’abril, dia en què es va proclamar la República Catalana, fa 79 anys, voldria recordar dos ideals històrics del republicanisme (que analitzo més a bastament en el llibre #Política 2.0), que esdevenen fonamentals per al progrés del nostre país i que continuen vigents com a valors del nou republicanisme: llibertat i virtut cívica.
I és que en el marc actual i global de crisi econòmica, crisi social i crisi de valors, els grans reptes que hem d’afrontar com a país passen per recuperar, justament, aquests valors del republicanisme, el de la llibertat vinculada al bé comú i el del compromís de la ciutadania amb tot allò que succeeix al seu voltant.
En aquest context, una de les claus de la recuperació dels valors republicans -n’hi ha moltes més, per descomptat- és l’ús de la web 2.0. i de les noves xarxes socials d’informació i comunicació. El republicanisme, per definició, sempre ha anat lligat a fer del país una xarxa activa de ciutadans informats i participatius. Per això, els usos de la tecnologia actual poden generar un salt qualitatiu endavant i una evolució de l’exercici del republicanisme.
Dijous de la setmana passada i ahir dilluns vam presentar el llibre #Política2.0 a Madrid i Lleida, respectivament. Van ser dos actes diferents del de Barcelona i Reus pel que fa al públic, aquests darrers han estat actes més petits, sobretot pel que fa al format. El de Barcelona, més que un acte de presentació d’un llibre va ser tota una aposta per construir un diàleg ‘integral’, per tant, una trobada amb continguts interessants però amb l'objectiu que tingués una forta repercussió i, sobre tot, un ampli seguiment i participació a la xarxa. Això que vam aconseguir a Barcelona, a la resta de ciutats ha estat més difícil. És clar que la capital de Catalunya concentra bona part dels usuaris de TIC i xarxes socials, per això penso que no només és necessari sinó que és del tot imprescindible dur a terme aquesta ‘gira’ (si em permeteu dir-li a així) per explicar #Política2.0 per tota la geografia catalana. Hi estem treballant!
Només recullo dos temes molt interessants que van sortir en els debats posteriors a Madrid i Lleida i que tenen a veure amb les TIC i els adolescents. Els plantejo en forma de pregunta: 1) Les eines socials i Internet poden arribar a provocar més incomunicació a la llar perquè els joves estan comunicats amb el món però estan tancats a l’habitació i no interactuen en els espais comuns? 2) El jovent avui domina millor que ningú les tecnologies de la comunicació (Tuenti, MSN, Facebook, MySpace...). Quins passos hem de fer perquè els joves, que ja són experts en l’ús d’aquestes tecnologies, s’interessin per la política? És a dir, aquesta nova manera de fer política que plantejo en el llibre connectarà amb els joves?
En parlarem a les següents trobades perquè hi ha previstes més presentacions. La propera serà el 27 d’abril, a Vilafranca del Penedès, convidats per Òmnium Cultural Alt Penedès. Seguirem informant!
Enguany com a novetats per a Sant Jordi, a més del llibre sobre #Política 2.0 que he presentat recentment, tinc l’honor d’haver participat en un projecte editorial col·lectiu titulat El que mou la meva vida. Aquest llibre, fet a vint-i-set mans, recull el testimoni de diferents professionals d’ àmbits diversos que narrem en primera persona moments importants de la nostra vida, els valors que ens mouen, les conviccions que donen sentit a la nostra tasca, les experiències que ens han marcat.
Aquesta iniciativa ha estat impulsada per Plataforma editorial i
recollida per la periodista María
José Barroso, a partir d’un best seller nord-americà publicat per Edward
Murrow el 1952. Un any abans, la ràdio pública a Estats Units
havia iniciat un programa on diàriament personalitats destacades
aportaven el seu testimoni sobre les seves creences, la seva ideologia,
els seus valors, per ajudar a augmentar la moral col·lectiva que ens
aquells moments estava força de capa caiguda. El programa va tenir un
gran èxit i aviat va incorporar el testimoni de persones anònimes a
petició popular. L’experiència traspassada al paper ha estat editada a
diversos països i diferents llengües. A l’edició catalana, tinc el goig
de compartir portada amb persones com Lluís Bassat, Eudald
Carbonell, Marta
Corachán, Santiago Dexeus, Federico
Mayor Zaragoza, José
Montilla, Magda
Oranich, Miquel
Roca, etc... Tots ells amb trajectòries vitals i professionals
molt diferents, però amb elements comuns que es troben en totes i
cadascuna de les històries que ens relaten: esforç, compromís,
implicació, passió, vocació. Són valors que potser ara no estan massa en
voga, però que històricament han fet progressar la humanitat i que, per
això mateix no és casual, han format part de totes les seves vides.
Si us animeu a regalar-lo per Sant Jordi, sapigueu que tots els drets
d’autor d’aquest llibre són cedits a la ONG Sonrisas de
Bombay, premi especial STIC.Cat 2009.
Com que tinc la sort de tenir bons amics que fan bons llibres, aprofito aquests dies que venen de sant descans per recomanar algunes lectures.
El primer, un llibre que no necessita cap mena de presentació perquè és el guanyador del darrer premi Sant Jordi. Se sabrà tot de Xavier Bosch, de ben segur un dels llibres que trobarem a totes les paradetes i a totes les places del país aquest proper 23 d’abril. Bosch aconsegueix fer un retrat realista de les relacions complexes entre periodisme, política i empresa, i tenint en compte la trajectòria i experiència de l’autor, en alguns punts fa feredat. Tot el relat està escrit amb un llenguatge periodístic (s’hi nota l’ofici), directe i fresc, però, de tant en tant, et topes amb alguna frase d’aquelles que mereixen ser subratllades i reflexionades molt després de la lectura estricta de la novel·la.
Dimarts passat, 23 de març, vam presentar el llibre #Política 2.0 al Centre d'Art Cal Massó, a Reus. Prèviament vaig concedir aquesta entrevista al diari digital www.delcamp.cat, que us enllaço per si és del vostre interès. També us adjunto el resum de la nota de premsa publicada.
Demà és Sant Jordi i serà també la primera vegada que visc aquest dia com autor literari, o més ben dit, com a autor de l’assaig 
Han passat uns dies, però en aquest vídeo teniu el recull dels millors moments de la 
Enguany com a novetats per a Sant Jordi, a més del llibre sobre 
Dimarts passat, 23 de març, vam presentar el llibre 
