El bloc d'Ernest Benach
La força de la unitat. L'esperit de la renovació.
Desvirtualitzant Enrique Dans
Enrique Dans és una autoritat en el món de la web 2.0 i de les xarxes socials. Per a ser justos, afegiria que és un dels grans referents de tot el que envolta el núvol, metàfora que serveix per il·lustrar el món intangible de la xarxa. Valgui com a exemple la persona que ha escrit el pròleg del seu darrer llibre “Todo va a cambiar” (Deusto): Vinton Cerf, l’anomenat pare d’Internet. Per tant, les meves paraules no són gratuïtes sinó que volen expressar la meva admiració per Dans.
Ahir, finalment, vaig tenir l’oportunitat de saludar-lo personalment; de desvirtulitzar-lo, com en diem en l’argot 2.0. Va ser amb motiu de la presentació del seu llibre a Barcelona, després que l’espectacular nevada del març passat avortés el primer intent. Un amic que tenim en comú, en Genís Roca, una altra de les autoritats en matèria 2.0, em va demanar si li volia presentar el darrer treball literari, petició a la qual vaig accedir sense pensar-m’ho dues vegades, insisteixo, encuriosit per la figura de l’autor i pel treball que avala la seva trajectòria.
Vaig començar la presentació de ‘Todo va a cambiar’ amb una cita del llibre que denota que no tot canviarà sinó que, més aviat, tot està canviant: “El volum d’Internet ultrapassa tots els límits de la raó humana. Si fóssim capaços d’imprimir tota la informació de la xarxa en un llibre de mides estàndard, tindríem més de tres quilòmetres de grossor, pesaria més de 500 milions de quilos i ens portaria 57.000 anys a llegir-lo si hi dediquéssim les 24 hores del dia, tenint en compte que abans d’acabar-lo, les seves mides ja s’haurien tornat a multiplicar”.
Val a dir que em va tranquil·litzar, llegint el seu llibre, observar molts paral·lelismes amb el que he escrit, #Política 2.0. La mateixa filosofia i missatges similars, només que en el seu cas estan més centrats en l’àmbit econòmic i empresarial, i en el meu, en el polític.
Vaig començar amb una cita seva i vaig acabar amb una altra: “La generositat és important: el trànsit és la moneda universal de l’atenció a la web i és precís saber utilitzar-lo: donar crèdit als llocs on hem vist coses interessants i que ens han proporcionat idees noves, malgrat que vinguin de la competència, i no tenir por a enviar visitants a altres pàgines que no siguin les nostres”.
Aquest és un concepte fonamental: Generositat. Per a fer política per damunt dels partits en els temes de país, per a reconèixer el treball ben fet (encara que sigui del partit contrari), per a posar en valor les bones idees, siguin de qui siguin, vinguin d’on vinguin. La política del futur, i això ho crec sincerament, passa per tot això…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La veritat és que ahir vaig veure com dos de les persones que segueixo al twitter van coincidir en un mateix lloc real i virtual. Va ser curios anar llegint els twitts de l’Enrique mentre venia a Barcelona per acabar amb el teu ja dins el Cercle del Liceu. La llàstima va ser no saber-ho amb prou temps (culpa meva per no haver llegit el bloc de l’Enrique) com per anar-hi.
Un altre dia serà!
Salut!