El bloc d'Ernest Benach

He comentat més d’una vegada que el que es debat a l’hemicicle del Parlament sovint té menys repercussió que el que es diu a la sala de premsa. En aquest últim ple el debat sobre l’Estatut ha acaparat pràcticament tota l’atenció, però, en canvi, també s’hi ha debatut una qüestió de gran importància per al país. Dimecres vam donar definitivament via lliure a una llei que té una enorme transcendència, una d’aquelles lleis que enforteixen l’estructura del nostre estat del benestar i que ha estat possible precisament pel desplegament d’aquest Estatut que continuem tenint en suspens al Tribunal Constitucional. Em refereixo a la Llei d’acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya, que la cambra ha aprovat amb una àmplia majoria i representa una de les mostres més rellevants de la posada en marxa del Pacte nacional per la immigració, signat el 2008.

Aquesta llei estableix un servei de primera acollida universal i homogeni per als immigrants a tot Catalunya, cosa que contribuirà a afavorir la igualtat i la cohesió social. És una llei pionera no solament a l’Estat espanyol, sinó que també és un referent al sud d’Europa. Un dels aspectes més remarcables de la llei és que atribueix al català la funció de llengua comuna d’acollida arreu del territori. Així, doncs, gràcies a aquest primer servei d’acollida, els immigrants, a més de rebre formació amb relació al món del treball i el model de societat, amb el sistema de drets i deures bàsics que hi funciona, seran formats pel que fa a la llengua.

La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, afirma que la llei és “una inversió de futur”. Crec que, en uns dies en què el debat sobre la immigració torna a ser ben present, aquestes paraules són més pertinents que mai, perquè, més enllà de les valoracions i les reaccions demagògiques i de curta volada, el text és un exemple d’una de les qualitats que ha de tenir la política: la cuina lenta, la mirada llarga, la perspectiva de futur. Hem fet un pas endavant per aconseguir que la persona que deixa el seu país i arriba a casa nostra buscant una oportunitat de vida deixi de ser un immigrant i esdevingui senzillament un ciutadà, un català més que ha de poder compartir drets i deures, que s’ha de sentir vinculat a un projecte de futur.

Article publicat al diari digital www.tribuna.cat

Fotografia: Xavier Prat (Parlament de Catalunya)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!