El bloc d'Ernest Benach

A principis d’abril, els diaris publicaven una notícia interessant: «La música en català triomfa a MySpace». Aquells dies, tres dels cinc grups més buscats i escoltats a MySpace de l’Estat espanyol cantaven en català. Eren Mishima, Amics de les Arts i Manel. Una demostració que hi ha mercat i que existeix un públic interessat en la música que es fa a Catalunya i en català. La informació és important, no només perquè tres grups que canten en la nostra llengua apareguin en el rànquing d’una de les pàgines web musicals més visitades de l’Estat, sinó perquè evidencia que aquells que diuen que la música en llengua catalana no ven, que no interessa, s’equivoquen.

D’això en vaig parlar dimecres passat a l’IES Baix Penedès a l’activitat «Rock a les aules». L’AMPA de l’institut i tres dels integrants de Lax’n’Busto (Jimmy Piñol, Salva Racero i Pemi Rovirosa), tots ells compromesos amb aquest projecte educatiu, van organitzar una trobada amb els alumnes per parlar de la feina de músic i per reivindicar l’ofici i el paper de la música en l’educació. És un projecte fet amb el cor que arriba als alumnes parlant-los amb el seu llenguatge i fent-los partícips del valor cultural i artístic d’aquesta disciplina. (…)

Estem vivint el millor moment de la música catalana. No en tinc cap dubte. Tenim una història musical que ens avala, un present ple de grups i solistes de la màxima qualitat i un futur per compartir on la música gaudeix, cada vegada més, del reconeixement social i polític com a instrument cultural i com a eina cohesionadora de les societats. Tanmateix, cal que seguim posant recursos i idees per a enfortir la indústria musical catalana, que necessita encara del suport de les institucions. I per la seva banda, les ciutadanes i els ciutadans també poden posar el seu gra de sorra comprant música en català. En cd, òbviament, però també a través de les formes de consum a través d’Internet. Això sí, sempre comprant. La feina dels artistes i dels tècnics s’ha de valorar. No es pot estafar.

La música és creativitat. La música és cultura i patrimoni. Per a mi, la música és una vivència, és una successió d’instants, de sentiments; és emoció i és art. Un art que entra per l’oïda en la intimitat de les persones. I una manera excepcional d’arribar a allò més profund de les persones.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!