Diu que a l’edat mitjana l’aigua de les fonts i rierols de les terres baixes era causa de mals de panxa diversos, originats per les defecacions del bestiar aigües amunt, i que aquesta era una de les raons per les quals pagesos i pencaires en general preferien fer-se passar la set amb líquids que continguessin
“No aconsegueixo entendre els jugadors d’escacs, que en el tauler de la vida es mouen amb rapidesa. Freds, llestos i cerebrals, jo em quedo amb els radicals, orgullosos de mirada altiva, regits per lleis naturals, que el temps farà insubornables. De covards, hienes i llops, rentar-se les mans és propi, mai prenen partit, se’n riuen
Hi havia una època, a finals del segle passat, en què això de l’independentisme era cosa de minories bastant minoritàries; de vells lluitadors antifranquisites irredempts, que s’havien negat a acceptar la monarquia i les autonomies, de joves assedegats d’èpica, i de fervorosos amants del país i la mitologia nacional. Aleshores, l’estiu reunia tres de les
El liberalisme i el marxisme són probablement els corrents ideològics que més i millor han fet avançar la humanitat els darrers 200 anys. Tots dos, però, tendeixen a sobrevalorar el factor material i econòmic alhora de preveure els comportaments humans. Uns creuen que l’afany de lucre (i la famosa mà invisible) és el combustible del
L’independentisme ha fet molt bé de centrar el seu discurs en els valors republicans, de llibertat, igualtat i fraternitat, que defineixen un projecte que no s’ha de quedar en un simple canvi de fronteres sinó que ha de suposar una millora real en les condicions de vida de la gran majoria. Ara bé, aquest argument,
Robert de Niro, a més de fer de Robert de Niro en un centenar llarg de pel·lícules, també n’ha dirigit alguna. La millor, per mi, The good shepard (El bon pastor. 2006) ambientada a l’Amèrica de principis dels seixanta, amb aquella escena memorable en la qual un membre de la màfia, interpretat per John Pesci,
Si, per un moment, deixem de banda el compromís exemplar de l’alcaldessa, de l’equip de govern i de tots menys un els grups municipals presents a l’Ajuntament de Berga amb la lluita per l’exercici del dret a l’autodeterminació del poble català, i si obviem les avorrides i (per mi) absurdes polèmiques recurrents entorn a la
No menystinguem mai el factor humà alhora d’analitzar fenòmens i esdeveniments polítics. Sense tenir-lo en compte, difícilment entendrem decisions i iniciatives que, al final, les prenen persones concretes amb circumstàncies personals també concretes. Ara bé, això no és Hollywood i el factor humà i les diferents capacitats de lideratge no poden ser la única ni
Amb la intenció de fer efectiva la prohibició d’aparcar a la plaça Puigmercadal i de facilitar que es pugui anar a comprar al mercat municipal de Manresa amb les mateixes facilitats per deixar el cotxe que quan ho fem a les grans superfícies comercials, aquest any s’ha posat en marxa una nova promoció que consisteix
L’altra dia en David Fernández va fer un twitt en el qual acusava al projecte UE (anteriorment Mercat Comú) de tolerar Franco. Em va semblar (ho sento, David) una mica trampós. No perquè no fos cert –amb un aïllament i un boicot de veritat el franquisme no hagués durant 40 anys- sinó perquè la sentència
No volia escriure sobre les detencions del 92 (l’anomenada Operació Garzón) perquè pensava que ja estaria tot dit i repetit, però la manera barroera com alguns, començant pel mateix jutge-estrella, han volgut treure ferro o credibilitat a les denúncies de tortura, m’ha fet decidir a mirar de contextualitzar el què va passar aquell any olímpic.
Quan jo era jove –i si la memòria no em falla- a Manresa hi havia una fàbrica de xandalls que també venien al detall (Pícnic, es deia) i dues botigues de material esportiu, La Tenda, pel públic xirucaire, i el Sagi, més poliesportiva i amb un públic potser més pijo. Ha plogut molt des d’aleshores
La meva avia, que va néixer a principis del segle passat i va morir a començaments de l’actual, va viure a Barcelona i, un cop casada, a Manresa. Al llarg dels gairebé 100 anys d’existència, el més lluny que va marxar de casa fou a Peníscola. Les seves filles, netes i besnetes han multiplicat per
A problemes semblants, societats semblants adopten, pel procediment de copiar-se les unes a les altres, solucions semblants. Aquesta norma, que té tota la lògica del món, no sempre es compleix i apareixen excepcions a les quals no sempre és fàcil trobar explicació. A vegades són temes menors, molt menors, però que afecten a la nostra
A l’entrada de l’església de la Cova de Sant Ignasi, al barri de les Escodines de Manresa, hi ha un gran escut d’Espanya esculpit en pedra. Com que Espanya (o el què és el mateix, l’Imperi Espanyol) ha anat disminuint de tamany al llarg dels anys (i més que ho farà), l’escut és diferent de