Arran de la coincidència entre el referèndum per la independència d’Escòcia i el 9N català, hem sentit, llegit i rellegit esplèndides lloances a la tradició democràtica britànica. S’oblida, sovint, que, si bé és cert que pel què fa als drets nacionals l’actual Regne Unit és molt més democràtic que el d’Espanya (no costa gaire), aquesta
Després de 16 anys de dura i frustrant oposició, es podia esperar que quan CiU recuperés l’alcaldia de Manresa es dediqués a desfer l’obra del tripartit, a recordar constantment la nefasta herència rebuda i a practicar una política desacomplexadament de dretes. Però no. L’any 2011 guanya les eleccions i no es dedica a acomiadar personal
Felip (Gonzalez, proper cap de llista del PSC a Manresa), Vaig llegir el teu article del passat onze de setembre i em va semblar que estaves amoïnat. Jo també ho estic. Deies, i no en dubto, que tens molts amics independentistes i que t’agradaria que res no espatllés aquesta bona relació. I deies també que
De la realitat dual d’Ucraïna, amb un oest que mira a Polònia, a Alemanya i a la UE per extensió i un est que segueix mirant a Rússia, aquí només ens n’arribava, i amb prou feines, un dels simptomes més trivials, la tensa rivalitat entre el Dinamo de Kiev i el Shakhtar Donetsk, comparable a
Tot i que des de referents i discursos més o menys allunyats i -com la Coca-cola i la Pepsicola- amb episodis de rivalitat intensa, PSC i CiU han compartit i defensat durant gairebé 40 anys el mateix model de societat i país: obediència al poder econòmic, estat de les autonomies i fidelitat a la monarquia.
Que quedi clar, d’entrada, que a un servidor ningú li va demanar que es posés en política i tampoc ha esperat mai que li agraeixin les hores i els maldecaps invertits. No obstant, quan es va donar el cas, quan vaig ocupar un càrrec institucional que m’obligava a dedicar-m´hi amb una certa intensitat, tampoc vaig