No m'ha tocat la Primitiva, però igualment puc gaudir de malalties tropicals, si tenc la sort que un bacteri (gràcies 'Toni' per passar-me'l) es digni allotjar-se dins el meu lleu
Augmentaran (desgraciadament ho aconseguirem segur, entre tots i totes: centrals i perifèrics respecte d'un centre de gravetat infinita que s'eternitzarà; dretes i tortes; nacionates i 'nasionale'...) les taxes de canibalisme ambiental. Quina gràcia, no?
Ja fa nou anys que em varen posar la competència dins de casa meva mateix: per llevar-me el paparró. Crec que s'ha demostrat que és un bon mètode. Si més no, per a mi. Ara, en 'Toni', que espavil i s'oblidi del passat i estreni bloc a mesvilaweb si vol triomfar: els lloros de Flaubert ja estan tots enterrats. És en el present la mobilitat. Fora d'aquest temps, tot és formol, taxidèrmia i mineralització. Antracita, caolí, bicarbonat...
La vaig veure a un funeral. Malgrat el temps que havia transcorregut no vaig trobar que hagués canviat gaire. Em du una vintena d'anys d'avantatge. Ell bastants més, però no hi era. S'havia quedat a casa entretingut amb l'internet; a les webs, no sé si als blocs. Ara mateix no sé per on navega. Uns altres temps havíem navegat per la mar amb el seu veler. Tenia més de setanta anys i amb un llongo que feia venir vertigen saltava del moll fins a damunt coberta sense cobrar ni un pam d'una tralla d'amarrada de gairebé dues braces. Ella em va dir que ja sortia poc. Quan fa bon temps i ell està bé, una volta tots dos de bracet els dematins, i sempre amb l'altre braç estintolat sobre una crossa d'alumini d'aqueixes que reparteixen als ambulatoris quan et romps una cama. S'ha encongit. Temps era temps, el meu cap havia de fer un viratge cap amunt de 90º i el seu igual però en sentit contrari per encontrar-nos una besada.
Que és una que a mi no em cau gens bé, podria haver estat objectiva en una apreciació, aquell hivern que la vàrem haver de sofrir: l'humitat de Mallorca pot esser criminal