Ell pot i no jo.
Enyor el renclí de la mitja dotzena de washingtònies que veia per la finestra de la clínica, proveïdes d’unes palmes que segons quines ratxes de vent els feien semblar rastells de jardineria i, segons quines, plomalls de majordom d’un casal aristocràtic: mitja dotzena de washingtònies que no culminen ni dos jornals mal fotuts a la badia de Palma, amb el llebeig tan deslluïda i entelada. Mà d’obra poc professional. A la badia de Palma li saben treure més llustre els responsables de El pèndol de petites oscil·lacions. Un vellut de pol·len primerenc atenua la precisió planiana dels seus registres igualment que una becaina o un badall moderen una esgarrapada. Els sobresalts dels peixos d’una pedra de morralla al mercat de Santa Catalina que boten banda amunt el rodó del davantal de la peixatera és gairebé tan sensacionalista com la ganivetada que faria brollar sang i budellam del seu ventre tan aspre, i nosaltres devotament més tard en passaríem per deixar-hi un brotet de murtra i una aspersió d’oli de parafina. Rastells poc eficients les palmes de washingtònia comprades al departament de jardineria d’Ikea. Els trajectes de les palmes sotmeses al llebeig no garanteixen la regularitat que pauta els compassos airosos i la simetria d’anada i de tornada. No saps què cosa t’expliquen de la llibertat, quan acaben d’eixalar-te.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
He estat tres dies sense Xarxa ni telèfon. Ara, que m’acab d’aixecar del llit després de fer neteja de Virus & Sons, ho trob tot. I el teu missatge! T’enviaré un cel (correu electrònic) amb el meu mòbil. Et desig una tracalada de coratge. Una besada de veres. Biel