Per aquí hem de començar. I estintolats en aquest determini, que per fina força ha de ser franc, escoltar la interpretació de What a Wonderful World de Louis Armstrong sense fer befa ni aguantar-se la panxa ni res de tot això Tot seguit, repassar mentalment algunes peces puntuals de l’anecdotari de la recent campanya electoral
Si no ens sabéssim llevar el fred, els cans hi belarien A les sis he estat a punt d’engegar l’aire condicionat, però al final no m’ha donat la gana perquè vull conrear els vells hàbits d’aplicar solucions de proximitat. Amb dues espolsades he atiat les estufes fins que han sorgit, tímids i diminuts, però tanmateix prometedors, uns focs colgats esfèrics amb l’aparença
La seva serenitat, el seu altruïsme, el seu missatge, la seva generositat, l’amor al seu poble, el seny que tenien, les seves conviccions democràtiques, el seu determini de no agafar mai les coses pel cap que cremaven, els seus principis …
Sobre la política fragairibarnesca del president Antich Opinió | Llorenç Capellà La generositat amb l’hoteleria Llorenç Capellà | 27/11/2008 | Vistes: 38 El discurs del Ministre de Turisme i altres matèries, Miguel Sebastián, en un acte amb trompeteria, ha servit per a enterrar la visió edulcorada que derivava de la dels humanistes del segle dinou.
Tornen els dies de no poder-se barallar per un no-res i de no poder agafar els atapins ni fer alçades de cul Ah, i aquests que sempre tenen la bravegera madura no podran presumir. Tornen els temps antics? Un oncle meu afeccionat a les ocurrències solia observar que a finals de temporada, si els havia anat
Quimeres Hi ha un rom antic pel qual bé donariatots els alcohols de França, un rom molt vell,que entenebreix i esbalça, esput vermelld’un déu malalt, sol de l’estrangeria. No hi ha a l’Infern beuratge més serèni dins els Cels més impura ambrosia,avorta parts i engendra bogeriai al fons dels sots als morts torna l’alè. I cada
Merda per vostè, que els va obrir el rebost amb la clau perquè despenjassin còmodament les sobrassades que ens venien a robar. Només li va faltar donar-los el berenar a la boca als espanyols, i empaitar-los amb la llesca per damunt plaça amb la bocinada a punt, en dia feien el desmenjat. Merda i mil
Dia Internacional per l’eliminació de la violència envers les dones A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. Maria Mercè Marçal
Atrapau-lo, si podeu. De poetes com n’Andreu Vidal en llegireu ben pocs Cada cent anys només en neix un, i no arriba a surar. Ell només en va viure 38. Intensament, això sí.A l’arxiu trobareu la invitació per assistir a la presentació d’aquest llibre pòstum, dia 26.
Tal com el van entendre Bouvard et Pécuchet aquella nit memorable a les golfes No sembla que l’augment del 4,5% de les vendes de joguines ho confirmin ni que les sensacionals ofertes monogràfiques de detergents per a rentadores a preus tirats ho corroborin. Tanmateix, un amic interpreta aquestes dades com irrellevants, donada la voluminosa existència d’stocks d’abans
Tira milles sempre cap endavant. També amb el vent de proa. El que hi va haver ja no existeix, només hi ha el que tu atrapes I res de partir cap allà on tenguis la cara girada o cap allà on vagi l’altri. Bon vent si hi van. El teu itinerari només ets tu qui el traça. Si has
I la manera d’afrontar-la, molt raonable i instructiva Si voleu consultar l’edició d’avui del New York Times veureu per què us ho dic.
Reproduït de www.diaridebalears.cat Opinió | Joan Lladó Orgull barcelonista Joan Lladó | 22/11/2008 | Un profund orgull, aquest és el sentiment més sincer que sent després de veure a primera plana de tots els diaris la cúpula de la sala dels Drets Humans de l’ONU feta pel felanitxer, pel mallorquí Miquel Barceló. En
Ningú no s’ha de sotmetre als seus edictes. Trencau el setge. Rebentau els canemassos de la prosa. Traginau palimpsestos. Més avall, Google + Life (el meu escrit d’ahir) ha sofert l’andanada d’una allau maníaca: però encara és mal d?endevinar si ha guanyat o si ha perdut aquesta guerra. L’avantatge és que les paraules poden suportar la dilació amb la
Una amiga m’avisa que Google ha publicat fotos de la revista LIFE i que n’hi ha que li semblen de Pollença Ha vist moros: els quatre moros esquinçats de la meva infància. A banda d’en Toni Cristo i els de la vella saba que subministrava herois de carn i ossos a l’èpica, la resta devia ser repussall