Prou de silenci
Fem-los costat! Fem costat a la Comissió de la Dignitat perquè la seva reclamació sigui atesa. El seu èxit serà una garantia per poder gaudir d’una autèntica democràcia.
Fem-los costat! Fem costat a la Comissió de la Dignitat perquè la seva reclamació sigui atesa. El seu èxit serà una garantia per poder gaudir d’una autèntica democràcia.
Bàssora no se mourà És la serenitat. I no t’abandonarà.
No faceu com el criat del califa, ni penseu el que va pensar al zoco… …quan va alçar distretament el cap mentre seleccionava les viandes per servir el seu amo i va veure que la mort el mirava. Va irrompre com una destralada d’espant i el califa s’apietà del seu neguit. Havia nascut a la
Aquests dies passats qualcú va dir al fòrum d’Urxella que si els fantasmes volaven podrien arribar a tapar la llum del sol Però els fantasmes no volen. Els fantasmes arrosseguen feixugues bolles de ferro subjectes amb cadenes del gruix d’un braç, i els seus desplaçaments nocturns sempre grinyolen rac-rac-rac com les rates una teringa d’espants
Jo som ‘probe’, senyoret, i trob normal que no em vulgui devora vostè Som un tassó de plàstic ple d’auga de sa Marjal. Vaig bruta. Embrut. Pos morques. Duc vernis de quan els petroliers rabegen les sentines. M’han morta i faig pudor de podrida. No faig olor de llagosta acabada de treure de l’aquari del
Bé Tomeu: si tant t’agrada estar aquí amb jo, queda-t’hi. En qualitat de convidat. No vull que puguis dir que t’has hagut de falcar d’okupa, ni que m’hagis de posar l’excusa que l’enemic et va disparar aquí amb un arc, com si fossis una fletxa, contra la teva voluntat. Hem de fer tot quant sabem
Els nostres contraris volen que ens barallem, i nosaltres no els volem donar aquest gust. I si ens diuen que ens tirem dins un pou, tampoc no els hem de complaure. Dins un pou, no ens hi volem tirar. Si no és tots junts, no ho aconseguirem Xesca Ensenyat | És per això que els contraris
És per això que els contraris sempre ens fan barallar El silenci és mala gent. Quan entre dos que havien intercanviat milers de confidències s’hi estableix un silenci tens, astut, i sense cap motiu l’aixeta confidencial s’estronca i les paraules s’han de treure amb pinces, o si és bo de veure que hom mastega fesols