Enric Canela és l'autor de l'article "Perplex, jo?" que va acabar desembocant en una manifestació de més de deu mil persones a Brussel·les, un article que es va publicar al Bloc Gran del Sobiranisme. Encara no tres mesos després, aquella manifestació ha donat lloc a la ILP de CEL que la Mesa del Parlament ha retornat provisionalment per "defectes de forma" que afecten quatre casos mal comptats i que ni invaliden ni deslegitimen ni resten seriositat (malgrat el que voldria El Periódico) a la iniciativa. Una mica de respecte pels milers de ciutadans que se n'han fet promotors.
Canela escriu aquest dissabte un nou article en què anima a votar a les eleccions al Parlament Europeu del proper 7 de juny i proposa un full de ruta per als propers mesos:
1. Deixar que passin les eleccions europees
2. Esperar la resolució de la Mesa del Parlament sobre la ILP
3. Establir converses amb diferents representants i sectors
4. Llançar la convocatòria per formar la coalició unitària oberta a tothom, on tothom s’hi trobi còmode i representat.
Els dos primers punts em semblen d'una prudència més que raonable. Tot plegat, en el primer cas estem parlant d'una setmana. Per a la ILP, sembla que hi ha quinze dies per fer els canvis que la Mesa ha demanat, dels quals ja n'han passat més de la meitat. Intueixo, per tant, que aquest estiu serà "calentet". Tinguem en compte tot allò que arrossegàvem, que sabem que tard o d'hora caurà enmig del debat com una llosa: finançament i sentència del TC. Afegim-hi els dos Actes de Sobirania previstos per l'11 i el 27 de juny, i el desenllaç de la possible concurrència a les eleccions de CUP i Reagrupament. Tot plegat, a punt per a les converses. Juliol i agost de feineta i un setembre que ni us explico...
Davant d'aquest possible full de ruta, continuarem fent difusió de la nostra proposta d'uns escons insubmisos a la independentista. Com que una proposta d'aquestes característiques no s'articula de la nit al dia, formarà part també d'aquest full de ruta i d'aquestes converses previstes.
1. Deixar que passin les eleccions europees
2. Esperar la resolució de la Mesa del Parlament sobre la ILP
3. Establir converses amb diferents representants i sectors
4. Llançar la convocatòria per formar la coalició unitària oberta a tothom, on tothom s’hi trobi còmode i representat.
Els dos primers punts em semblen d'una prudència més que raonable. Tot plegat, en el primer cas estem parlant d'una setmana. Per a la ILP, sembla que hi ha quinze dies per fer els canvis que la Mesa ha demanat, dels quals ja n'han passat més de la meitat. Intueixo, per tant, que aquest estiu serà "calentet". Tinguem en compte tot allò que arrossegàvem, que sabem que tard o d'hora caurà enmig del debat com una llosa: finançament i sentència del TC. Afegim-hi els dos Actes de Sobirania previstos per l'11 i el 27 de juny, i el desenllaç de la possible concurrència a les eleccions de CUP i Reagrupament. Tot plegat, a punt per a les converses. Juliol i agost de feineta i un setembre que ni us explico...
Davant d'aquest possible full de ruta, continuarem fent difusió de la nostra proposta d'uns escons insubmisos a la independentista. Com que una proposta d'aquestes característiques no s'articula de la nit al dia, formarà part també d'aquest full de ruta i d'aquestes converses previstes.
"Escons Insubmisos és una proposta per visualitzar al Parlament, i superant el típic comportament abstencionista, el descontentament dels ciutadans que no se senten representats pels polítics."
és un plantejament en negatiu. Jo no vull votar escons per protestar (queixar-me, suplicar, pressionar) als qui no ens representen, jo vull votar escons que EM REPRESENTIN.
Els catalans no som massa essencialistes ni tampoc amants de la bronca, és evident que cal aplicar diverses formes de pressió política i el concepte d'insubmissió és irrellevant, la llei s'adapta a la força política. Per això la imatge d'uns "folloneros insubmisos" al parlament per un costat crec que desagrada majoritàriament per poc constructiva, i per l'altra no deixa de ser una manera de proposar no encarar-se frontalment a les forces polítiques que diem que no ens representen.
Perquè encarar-s'hi és sumar en una proposta política transversal, al marge de les existents. Evidentment. Amb un ideari per sobre de tot, centrat en la Independència, i amb unes cares visibles, solvents, autoritzades, capaces de transmetre exemple i optimisme. I, voldria afegir, amb una actitud de frontal opocisió a les forces espanyolistes, i senyorívol respecte amb tota mostra de dignitat de les forces catalanistes. És a dir, no maldar per fer forat en les forces catalanistes atacant-les sinó atacant frontalment l'enemic comú.
Fa molt anys que hi són els escons insumisos, i encara que descontents amb els politics no diu enlloc que siguin independentistes.
Gràcies per fer-te ressò en aquestes línies, com sempre tan clares. A veure si sumem i guanyem.
Una abraçada