Les meves recents crítiques a alguns articles de Joan Oliver, que han merescut una breu però intensa polèmica (que per a mi, Andreu, també queda tancada), estaven centrades en la creació i sobredimensió d’un ambient de derrota. Oliver deia que la societat civil catalana està més afeblida que mai. La seva intenció, sens dubte, és fer veure que el país sencer ha llençat la tovallola per culpa de l’acord entre ERC i el PSC. El pas següent és assegurar que només amb CiU recuperarem la dignitat nacional i l’empenta. Jo demanava a l’Oliver alguna prova d’aquest afebliment, perquè no el veig per enlloc. En els darrers mesos s’ha creat Sobirania i Progrés, que ronda les 9.000 adhesions, hem posat en marxa la Xarxa de Blocs Sobiranistes, amb prop de 260 blocaires registrats. I avui mateix m’arriben notícies del web www.e-criteri.cat, un espai molt ben pensat dedicat a la difusió pràctica d’un punt de vista autocentrat, o el manifest Pel Català a l’Escola. En definitiva, trobo que és irresponsable fer veure el que no és. La societat civil no està afeblida, sinó que s’està rearmant. Depèn dels creadors d’opinió que aquest rearmament es multipliqui o que trobi reticències.
I per fer-me ressò d’altres blocaires, avui m’ha cridat l’atenció l’article de l’Enric Borràs a El Llamp, en què critica la meva sèrie d’entrevistes sota el lema "Referèndum és democràcia" perquè ell sempre ha estat de l’opinió que no és un referèndum allò que cal fer, sinó un plebiscit. En queda constància, però jo no em barallaré per això. L’esperit de la idea no és la discussió terminològica, sinó palesar que la gent del carrer sovint ni s’ha plantejat quina seria la seva posició en un eventual referèndum.
I finalment, en Pere Meroño ens demana més compromís per la música en català: "més compromís pràctic i menys xerrameca nacional", com diu ell. Un altre exemple que dedico a l’Oliver. Qui ho diu que estem afeblits? Potser el que necessitem és menys catastrofisme. Tots hi podem posar el granet de sorra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola, Xavier,
En aquesta Crida: jo també compro música en Català!, m’he permès de referir-me, entre d’altres, a tu.
Cordialment,
Pere
Que hi ha un desencís dels nacionalistes catalans i un sentiment d’apatia i cansament és evident; però no només està provocat pel pacte tripartit, sinó per l’actitud submisa i de renúnica constant de CiU i les bajanades del senyor Duran i Lleida que sembla que vol el poder a quelasevol preu. Els 250.000 vots de menys en les darreres eleccions que van rebre les dues forces polítiques catalanes és una clara mostra d’això.
Les perones que esmentes són casos puntuals, molt lloables, però els que ens movem pel país som pocs, i cada cop més cansats i amb menys seguiment, ho dic jo que pertanyo a una associació per la llengua catalana i anem notant una gran passivitat respecte aquest tema.
O fem un salt ben aviat. o això se n’anirà a fer punyetes. No sé qui l’ha de fer, però, per favor, que algun polític d’una santa vegada ens faci recuperar la ilusió (aquest creia que era en Carod, però les renúncies d’Erc en el tripartit, no tan pel fet que pactés amb qui ho ha fet, m’han fet perdre en ells tota esperança. Espero que canviin d’una vegada i ràpid)
No són habituals, ni normals estadísticament, les iniciatives interactives a la xarxa i que reclamen afiliacions o registres d’usuaris on es anònim, totalment, el nom d’algun o de diversos dels promotors de la iniciativa.
El cas de e-criteri.cat, en canvi, és d’aquesta raresa estadística.
Anònim? Gris? Opac? Negre? Tant s’hi val.
Però, el cert, és que ningú sap qui o què hi ha darrera la iniciativa, i si s’hi apunta molta gent, algu (desconegut) tindrà moltes adreces e-mail.
Crítica? Si. Comentari crític, per a destacar el cas "rar" que se’ns ofereix.
Això invalida, d’entrada, l’aparent bona presentació i elaboració? Gens.
Ni mica.
A tenir en compte? Cadascú que faci el que vulgui. Ja sóm adults i podem i hem de decidir nosaltres mateixoss.
Moralina: l’anònim no sempre es dolent, més aviat mai. O, i aixì ho crec, en la mateixa proporció que el que se signa a la web.
Es una característica, no decisiva, atès que el que es important, crec, és el contingut de que circul.a. No qui ho signa (sigui nom veritable o fals) ni si es’ta enregistrat.
Andreu, el tal.