Un dia més, em veig en l'obligació de puntualitzar la meva posició personal -ja expressada en el dia d'ahir- respecte de la crisi de direcció que viu Reagrupament Independentista.
Curiosament, avui fa sis anys, el diari Avui publicava la notícia següent: "Saura demana a Renyer que renunciï a continuar al Consell Consultiu". Eren els dies posteriors a l'aparició pública dels contactes entre ETA i ERC, en els quals jo havia participat a petició expressa del -llavors- secretari general Josep Lluís Carod-Rovira (que actuava mandatat genèricament per la direcció del partit). El linxament mediàtic, les amenaces i els insults eren quotidians, una situació gens fàcil de suportar, a la qual contribuia el conseller Saura amb la seva petició de dimissió. Evidentment, no en vaig fer ni cas. Creia que en res havia contradit les obligacions del càrrec que ocupava (el més pretigiós per a un jurista català), i era perfectament conscient de les actuacions polítiques que havia assumit. Només vaig acatar la decisió del Parlament de Catalunya (l'òrgan que m'havia nomenat), poques setmanes després substituint-me per un altre lletrat.
Em venia a la memòria aquesta situació viscuda no fa pas massa anys, en relació als fets actuals segons els quals s'em demana també que dimiteixi (com en la cas anterior, ningú no ho ha fet personalment, ni argumentadament). Com en el cas anterior, tampoc he fet cas de la petició. Només dimiteixo perquè es convoqui una nova assemblea nacional que esculli una nova direcció i fixi el calendari d'actuacions a seguir per Reagrupament Independentista. Segons m'informen, Emili Valdero ha anunciat en nom meu que els quatre dirigents que no ho vam fer dissabte ho fem avui, sense que calgui escollir uns membres suplents que ens substitueixin -a nosaltres i als tretze dimissionaris del dissabte- i sense que es convoqui una nova assemblea nacional. No és això el que podia dir en nom meu. Jo no poso el meu càrrec a disposició ni de Joan Saura, ni de Joan Carretero, sinó del Parlament o dels associats a Reagrupament constituïts en assemblea nacional. Sóc un home de paraula i em sembla inconcebible que algú que ha dimitit -per purgar els dirigents que no són del seu grat- s'ho repensi i que els militants ho acceptin com si res hagués passat (convalidant així, una actuació manifestament contradictòria amb els procediments escrupolosament democràtics que hom pregona defensar).
Més enllà de les qüestions de forma -que per a un jurista sempre són importants- hi ha una qüestió de fons: en pocs dies els dirigents de Reagrupament que han dimitit amb Carretero al capdavant han contradit reiteradament -en el fons i en la forma- allò que teòricament diuen defensar, llevant credibilitat i congruència als propòsits fundacionals i a la ponència política aprovada el 3 d'octubre passat. I, a més, hom anuncia l'empelt amb un altre projecte incipient, el de Joan Laporta, que pel que es coneix poca cosa té a veure amb el de Reagrupament, sense que s'hagi discutit en cap òrgan de direcció i menys encara consultat amb els associats.
Ateses les consideracions anteriors, no vull participar en una operació de confusió, plena d'incoherències, i una purga més pròpia del règim d'Hugo Chavez que d'una democràcia nòrdica, que en res s'asembla a allò que penso ha de ser un projecte independentista i de regeneració democràtica. No solament dimiteixo com a membre de la Junta Directiva sinó que em desvinculo totalment d'allò que pugui fer Reagrupament Independentista a partir d'avui mateix.
ENDAVANT REAGRUPAMENT !
ENDAVANT JAUME RENYER !
Es reconfortant que en moments delicats com el que ben segur estàs passant, es consolidi i enforteixi el que va dir Ciceró: " amicus certus in re incerta cernitur".
Has demostrat ser una persona recta, honesta, treballadora, de paraula, amic dels teus amics, a més d'un gran patriota. Es just i lògic, per tant, que rebis el suport de molts catalans per la teva actuació en tot aquest afer.
En la meva opinió, el tàndem Carretero-Laporta ( 2 grans narcisistes, megalòmans i alhora un pel vanidosos) reflecteix el que també deia Ciceró: " Deu els cria i ells s'ajunten". El que potser ignora Carretero es que Laporta l'utilitzará fins on l'interessi per desprendessen en un moment determinat i deixar-lo tirat a la cuneta. Es el seu taranná habitual.
Has fet molt bé, Jaume, d'anarten d'aquest vaixell que té els mesos contats.
El que no tinc tan clar es fins a quin punt Laporta ignora el tsunami que li vindrà a sobre en forma de dossiers, fotos, videos, querelles, demandes erc, no tant sols de la casposa caverna mediàtica, sinó de tots els cadàvers i perjudicats que ha anat deixant aquests darrers anys, vegi's Grup Godó, familia Echevarría, bona part de la societat civil catalana,etc. Tindrà els seus "dies irae"
I al mig de tot aixó, el pobre Reagrupament.......
Molts ànims amic, una forta abraçada i molta salut.
Em va decepcionar molt la seva marxa i després d'aquesta setmana aquest senyor no vol regeneració politica vol ser ell politic que no us enganyin Reagrupats, i felicitar al sr Renyer és l'únic que té dignitat de plegar alguna cosa haurà vist que no funciona dins de Reagrupament.
Jaume, endavant es trobarem més aviat o mes tard
Sincerament,
Bernat.
com tu en un projecte que posava pressió als altres partits independentistes i sobiranistes. Jaume, ja ho veus, les ambicions personals poden més que un ideal i en Carretero, amb la seva actitud dictatorial, ha decebut a un grapat de persones que provenien de diferents àmbits polítics o no, i que es pensaven que una assemblea els emparava. Pel poc que et conec sé que continuaràs a les trinxeres (tan de bo sigui amb un escó al Parlament independent de Catalunya), sé que defensaràs els interessos de país per damunt dels teus interessos personals i que denunciaràs, com ho has fet ara, qualsevol manipulació que elimini la sobirania d'una assemblea. Per l'Esquerra de la llibertat!! (suposo que ja saps qui sóc)
primer de tot, dir-te que crec en tu i que penso que has estat valent i honest, amb tu i amb el associats. També vull dir-te que vaig posar molta il·lussió en un projecte que semblava transparent i obert, i que ens va encoratjar a molts. Vaig creure en unes ideese i unes persones que aparentaven ser fermes i fortes, i sobre tot, transparents. Vaig errar un altre cop.
Quan vas ser escollit com a membre de la directiva em vaig alegrar i molt, per tu i per tots els associats, vaig creure en que pot ser sí que algun dia serem un país com cal, però ara....estic amb tu i els teus companys que han defensat allò que es va decidir a l'assamblea, ja no m'agrada l'actitud d'en Carretero i els seus seguidors: immadurs i obscurs.
Ànims i moltes felicitats per ser com ets!!!
Bea
Jaume, et mereixes el màxim respecte, i continua lluintant des de la vessant que creguis, a peu i a cavall, i no facis cas a les crítiques interessades que alguns t'escriuen senzillament per no compartir la teva cohèrencia, i per haver denunciat que més enllà de la literatura barata del discurs: ni patriotisme, ni diginitat, cal agrair-te que almenys no ens enganyis. Però no et preocupis Laporta 3 setmanes després de les eleccions confirmarà tots els pitjors temors. Com digué el president Companys: la veritat serà filla del temps.
Salut i endavant!
No et conec personalment però m'he endut de moment una gran decepció amb tu.
Ahir, a la reunió de Sant Boi, l'Emili Valdero no ho debia pas passar gens bé ni li debia ser fàcil el moment, així com tampoc el Francesc Abad.
Ara bé, on erets tu per donar la cara i explicar els teus motius? Puc estar d'acord o no en el que exposes i ho respectaré per sobre de tot, però ahir va ser un cobard.
Enlloc de marxar per la porta gran, dir la teva respectable opinió i els teus motius i donar la teva versió dels fets, el que vas fer va ser quedar-te a casa, potser dormint com vas fer en una de les juntes.
L'Emili Valdero va marxar per la porta gran, respectat pels companys perquè la seva versió va semblar almenys honesta.
Però tu? I el Pereira? No venint vols que em cregui que no buscaveu la cadira? El Pereira després de dir que canviant el sistema de votació es quedava sense ser diputat ja es va retratar.
Et volies retratar tu també amb ell?
Crec que ens mereixem molts la teva versió dels fets i saber perquè no hi erets ahir.
Almenys així et podré donar el benefici del dubte, jo i molts militants més.
Ara no puc més que pensar que ets un arribista.
En espera de la teva resposta.
Arnau
Militant de Reagrupament
Ahir mateix, Emili Valdero ens va demanar a Albert Pereira i a mi, que no assistíssim a la reunió i que ell i en Francesc Abad ja durien la reunió per no visualitzar un enfrontament entre dos sectors al si de Reagrupament. Entre els quatre no hi havia ni abans ni ara cap pla establert d'actuació, com s'ha vist en les reaccions diferents que hem adoptat davant la mateixa situació.
Em sap greu que marxis de Reagrupament perquè tal com van les coses aviat necessitarem un recanvi.
Reagrupament es perfilava com un bon projecte. Ara tots estem una mica decebuts. Pensava que Carretero era prou íntegre per liderar aquest moviment, ara espero esdeveniments, però ha de saber en Carretero que jo no estic per seguir un lider, sinó per ajudar en un projecte d'alliberament nacional.
A reveure, segur que ens tornarem a trobar.
Marcel
Una abraçada.
Ni marxar has sabut fer bé.
Ai, Renyer!
No vaig compartir la teva marxa d'ERC, tot i que vaig entendre-la perquè actuaves amb coherència i honestedat i l'argumentaves. Ara, una reflexió: no sé què haguessin dit els qui t'ataquen ara, si això mateix -passar-se els estatuts pel folre, voler forçar la dimissió de part de l'executiva, dimitir pretesament i retornar al cap de dos dies, i posar el partit en mans d'una persona de fora- s'hagués esdevingut a ERC. Aquí, a la meva comarca, molta gent que va votar en Carretero no el va seguir... ni el seguirà, vista la seva actuació aquests dies, i els que vindran. Fet i fet, no pot haver-hi patriotisme i dignitat sense coherència i honestedat.
Et desitjo sort i espero que en el futur, on sigui, quan sigui, coincidim de nou.
Una abraçada.
Jaume, ens tornarem a trobar i felicitats per mantenir aquesta dignitat al llarg dels anys.
Carretero no ha respectat res: ni l'Assemblea, ni els pactes ni a vosaltres. I vol ser un dirigent en el procès d'independència? Ha perdut tota la credibilitat que tenia. Açò ha sigut una nit de ganivets llargs, a l'estil del NSDAP hitlerià. Però a tot porc li arribarà el seu sant martí.
Visca Catalunya lliure.
Jaume, ratifico en la seva totalitat les entrades dels companys Albert i Quim. Com sempre, recolçaré i respectaré les teves decisions. Les persones que volen despretigiar-te o bé no et coneixen o bé, si et coneixen, t’envegen, a banda de no tenir el mínim sentit de la dignitat, perquè si he conegut en la meva vida una persona compromesa amb l’independentisme, de manera incondicional i des de la més pura convicció, ets tu. És per aquest motiu que des de la meva admiració et vas convertir en el meu mestre. Tu no t’has venut ni et vendràs mai, sencillament perquè no et cal. La teva grandesa rau en la teva honestedat en tots els àmbits de l’existència. Sempre has actuat d’acord amb les teves conviccions i mai has posat de manifest ni t’has vanagloriat del treball que dus fent per la independència del nostre país en tots els àmbits de la teva activitat des de sempre.
Tenim temps per pensar i reflexionar, l’important és la serenitat d’esperit que només s’aconsegueix fent el que és el correcte.
I el que em resta per dir-te, ja ho saps
Teresa
quina vergoña.... mare meva!!
Si voleu poltrona es tant senzill com que aneu a qualsevol dels partits que ja existeixen, us obriran la porta segur, ara que, tindreu competència un cop a dins...
En cas de que el Sr Renyer volgués ser elegit, entenc que seria respectant l'acordat. Els que no ho volien, eren els que proposaven via directa a l'elecció de gent aliena sense modificar els acords. El que fa vergonya, es que essent així, no hi ha cap garantia de respecte a res que s'acordi. Ponència política inclosa.
Repeteixo: el que fa vergonya, es que 12 memebres de la Junta hagin estat incapaços de fer respectar el mandat de l'assemblea. Evidentment, gent així, no són garantia de res, i el correcte, era propossar a l'assemblea les oportunes modificacions o si més no, l'acord unánime de la Junta en espera de l'acord. El que han fet, no es renovació democràtica. Es més del mateix de sempre. I si ha d'anar així, l'honest es plantejar-ho i no fer passar bou per bèstia grossa.
La ruth carandell ho ha negat!
Ara que si tu prefereixes creure't aquests 4 allà tu...
Jo em crec abans 13 que 4...
i despres de bloquejar la web de reagrupament de males maneres, tot em cuadra.
Escolta la Ruth a Rac1, HO DEIXA TOT CLAR I TOT CUADRA...
sembla mentida com li podeu seguir el joc al Renyer i companyia, han perdurt la cadira i ara amb rabietes....
Respecte a la web. Ahir mateix, vaig enviar un comentari a l'article "Tot es questió de l'escala de valors" de l'associat F.Pujol, penjat a a la web. A l'administrador l'hi ha semblat potser, massa clar, corressiu o ves a saber què. El meu comentari no surt. El teu, Damià, sí que surt. El meu no. Questió "metafísica"? potser de "química"?. El comunicat penjat a la web, dels 4 juntistes que no van acceptar el procediment del Dr. Carretro i els fidels (a Carretero a Regarupament?) que si recordes, "van dimitir", va rebre entrades de tot tipus amb insults inclosos, fins que el comunicat va desapareixer i es va penjar l'article de Patriotisme i Dignitat del Dr. Carretero, amb tot un seguit d'entrades laudatories, a l'estil culte a la personalitat.
De moment, per a mí, això son fets contrastables. Com es contrastàble que la seva dimissió, era una simple maniobra. En tot plegat, hi ha un alt contingut de borraeria, més enllà de possibles raons de pes.
A veure quina explicació dona el Dr. Carretero.
Tu tens proves del que dius o només t'escoltes una part? Perquè a mi em sembal tan reprovable això de que acusen a en Renyer (que ningú m'ha demostrat que sigui veritat) com que en Carretero volgués imposar la Lomas o algú de Laporta de cap de llista a Tarragona. Com que no puc afirmar cap de les dues coses (perquè no tinc prova de cap d'elles) no em dedico a jutjar fets que no conec.
davant els primers resultats de la regeneració democràtica profunda que
tots volíem aconseguir, tot i que que la forma en què s'hagi manifestat
la potència d'aquesta regeneració tan necessària, plantejada per en Joan
Carretero, no sigui agradable, tal vegada, per als interessos de curta
volada d'algunes persones, que anteposen els seus interessos als del país
i els intenten disfressar amb collonades espúries. Els qui encara
funcionen amb la motxilla del partit d'on provenien que la llencin i facin
foc nou i deixin d'intoxicar els associats. Els qui encara prefereixin dur-la,
que se'n vagin d'excursió a una altra banda. Tots i sortirem guanyant.
Un article penjat a Rcat (que ja han fet desaparèixer) deia que es plantejaven unes primàries on votessin, a més dels associats, els simpatitzants. Sembla innocent, això!! Però és molt perillós!! Als socialistes ja els va sorprendre en diversos casos quan van fer primàries amb simpatitzants: en alguns municipis es van apuntar tants simpatitzants en pocs dies, que superaven amb gran marge el nombre de militants.
Vosaltres em preguntareu què té a veure això amb Reagrupament. La resposta és fàcil: Carretero i Laporta pacten repartir-se respectivament Girona i Tarragona pel primer i Barcelona i Lleida pel segon. Com? Tots dos elaboren el llistat de persones afins que més els interessi. Acte seguit, es convoca el periode d'inscripció de simpatitzants. I voilá: en Laporta fa una crida "oberta" per votar a les primàries. Els associats són uns 4000. Quants simpatitzants pot convocar en Laporta? 10.000, 15.000...? Evidentment aquests voten les propostes conjuntes d'ambdós líders, que han fet tal exercici exemplificant de democràcia interna i externa. Quin será el resultat?
Jaume, jo no sé qui té més o menys raó, i de fet m'és igual. L'important és que les nostres idees triomfin i tinguin el màxim de representació possible al Parlament de la propera legislatura. Un projecte o partit polític sense líder està condemnat al fracàs. Avui en dia, com s'ha dit, estem orfes de lideratges polítics. L'únic líder emergent que pot aglutinar adhesions per ell mateix és Joan Laporta, et caigui millor o pitjor el personatge. Ningú votaria a Artur Mas, José Montilla o Joan Puigcercós per ells mateixos, sinó pel seu partit. Desaprofitar la capacitat de convocatòria que té ara mateix Joan Laporta per la nostra causa seria un luxe que no ens podem permetre. Així que demano generositat a tots aquells que, legítimament, no us cau bé o creieu que no combregueu amb part de la seva ideologia, només pensant que l'únic important és la llibertat de la nostra nació, independentment de qui l'aconsegueixi.
estaria bé que fés una ullada als comentaris a la notícia de l'AVUI referent al que aquí al seu blog exposa (http://www.avui.cat/cat/notices/2010/02/renyer_compara_carretero_amb_hugo_chavez_86484.php), i efectivament, tal com alguns li suggereixen, per dignitat romangui en silenci i s'estigui de dir coses a les quals no els hi acabem de trobar el sentit. Pel bé de vostè i de tothom: no faci mal amb les seves declaracions, i no quedi tan malament com queda en fer-les.
El saluda tanmateix cordialment,
Toni Arregui
valentia i dignitat de l'Hugo Chavez per enfrontar-se a l'imperi i als
expoltadors oligarques
En Renyer per altra banda té el do de l'oportunitat, sempre a totes les
escisions i merders, des de catalunya lliure a reagrupament, passant
per Erc
ben curiós
"la valentia i dignitat de l'Hugo Chavez per enfrontar-se a l'imperi i als
expoltadors oligarques"
Aquest és un demagog professional al que li ha anat la mar de bé mentre el petroli s'ha mantingut alt. Ara que ja fa temps que està baix mira per on comencen els problemes.
Apart d'un antidemòcrata compulsiu. Ja ho saps que ha fet tancar totes les
cadenes de televisió i de ràdio que li portaven la contrària?
O sigui que valentia i dignitat... Uau!
Jo sé que la dreta ha intentat enderrocar-lo i matar-lo amb un cop d'estat, fracassat gràcies a la mobilització popular, de la gent a qui mai havia ajudat cap polític veneçolà dels partits servents de l'oligarquia,
mentre ell ha guanyat democràticament les eleccions en què s'ha presentat, i quan va intentar reformar la cosntitució i va predre el referèndum ho va acceptar democràticament
els canals de televisió, propietat de les grans empreses segueixen sent majoritàriament de la dreta, furibundament antiesquerrans, antichavez, procolpistes i racistes, ell no va renovar la llicència a una televisió que no complia la llei, i aquesta, a l'estil de la COPE o la ràdio del jiménez losantos, va muntar una campanya dient que l'havien censurat, fet completament fals
informa't millor abans de repetir aquesta propaganda barata antichavista, per cert difosa aquí per grups comunicatius com El Mundo o Prisa, amb importants interessos econòmics neocolonials a amèrica llatina,
I a part de la raó, no tinc clar si ho has fet bé o no. Potser s'hauria d'haver primat l'imatge d'unitat. Repeteixo no ho sé.
El què si que tinc clar i vull dir amb tota la contundència és que estic en contra de les persones que enlloc d'argumentar o opinar, insulten i desqualifiquen pel sol fet de no estar d'acord amb algú o amb el què ha fet.
No dubto que hi ha algun infiltrat en tot aquest debat web 2.0, que aprofita per intentar dinamitar el projecte des de fora fent veure que està dins, però pel cas dels de dins hauriem de conservar les formes i la calma.
P.S.: Per mi, el projecte està molt per davant de les persones encara que, en certs moments, es necessita cert tipus de persones per tirar endevant un projecte. Ens agradi o no, tenir majoria vol dir arribar a una part majoritaria de l'electorat que malauradament no té opinió crítica i només accepta missatges simples.
http://www.youtube.com/watch?v=0v92OsaD40w
Bon viatge :-)
En tota Nació lliure, i que està disposada a tota classe de sacrificis per mantenir la seva llibertat, existeixen unes ratlles molt definides sobre quins són els límits dels interessos personals. Però la nostra Nació és esclava del sistema espanyol i francés que combina amb saviesa tan l'harmonització d'interessos, entre els que contempla els nostres personals i col·lectius per fer-los incompatibles en el màxim grau, com la fermesa en les ratlles del seu predomini i per tant totes aquestes ratlles en un primer moment són sempre confuses per als catalans sotmesos.
Constituir un grup de pressió per obtenir actes de Diputat és un interés legítim en una Nació lliure, però ¿ho és en el mateix grau en una Nació esclava que està enredada en les xarxes d'un parlamentarisme que no és res més que l'acatament a la metròpoli i la compra de la sumissió?
Dieu: ningú ha argumentat perquè hem de dimitir. I modestament ho intento en fer-vos aquella i aquestes altres preguntes: ¿quina avantatge per la causa del nostre alliberament han aportat les vostres crítiques l'objectiu de les quals era un lloc guanyador en les llistes electorals tarragonines?, i encara ¿perquè us heu agafat a la lletra menuda oblidant que qualsevol interpretació o discussió fruït dels canvis induïts per una situació política molt dinàmica quedava i quedarà sotmesa a les votacions de l'Assemblea dels Associats?
Ja feia uns dies que hi havia rum-rum i en lloc de fer el que responsablement tocava des de la Junta Directiva, çò és esmorteïr-lo en la direcció adequada que no és altra que la decisió de l'Assemblea que ja estava programada, l'amplificàveu subtilment primer i a la fi descontroladament aprofitant els canals interessats del sistema que ens podreix i arruína.
És opinable l'encert o desencert del Dr. Carretero que no ha pogut, ell diu que no ha volgut, harmonitzar interessos apel·lant a l'interés superior de l'alliberament del nostre esclavatge, i ha optat per un camí del tot o res que és força desconcertant perquè és un tipus d'aposta on sempre hi han perdedors, i per tant descontent i rancúnies llargues. Inclusivament amb la seva actuació decanta molt les immediates decisions del col·lectiu en relació a les possibles aportacions del Sr. Laporta, i també sobre altres. L'encert d'aquesta influència el jutjarà el poble a les urnes, i com que estic segur que una cosa som els associats i una altra els electors i els seus condicionants, sense perdre el sentit crític no penso dimitir dels meus modestos compromisos.
Naturalment, si un pot qüestionar el grup majoritari de la Junta electe i la seva espantada, molt més qüestionable és l'encert vostre d'actuar amb els tics propis de la política professional que s'han forjat sota el miratge d'una Nació lliure inexistent, però vistos els resultats, el judici sumari i ràpid ja s'ha produït i per força convindreu que no ha estat gens positiu per les vostres legítimes però molt discutibles posicions. Solament desitjo que no tingui raó la meva companya que diu amb sornegueria mediterrània que una facció majoritària ha esclafat una facció minoritària... i les lluites legítimes pel poder quedin a un segon terme una bona temporada i avancem amb més força vers posicions més lliures que no es conquereixen sense sacrificis i renúncies. Si aixó és així haureu fet un bon servei a la causa comuna, tot i sortir escaldats en aquest moment.
Per acabar un prec: tingueu la grandesa de no deixar l'empresa que ens uneix, i reconeixeu els errors de càlcul que heu comés. Són errors humans generats per una ambició que ben segur és ben noble i tots som humans i per això ens calen ambicions nobles. Nigú neix ensenyat i la humilitat no és mai sobrera.
Tan cordialment, com críticament,
Toni
Malauradament, aquesta cita té una vigència especial en aquests moments. Mantenir la força, la coherència i la dignitat per defensar els valors propis és una tasca a l'alçada de persones escollides que amb la seva trajectòria i pensaments esdevenent un referent fonamental per a les societats presents i futures.
No perdis mai la vitalitat i la força necessària per continuar essent un referent per al nostre pais orfe.
Amb estima,
Elisa
aquests te l'han fotut doblada, una llastima que l'indepedenisme hagi perdut una persona com tu, et vas equivocar marxant d'esquerra.
sort en la teva nova etapa.
Comprenc perfectament, el que has degut de sentir en aquets moments. L'Assemblea et va elegir. L'Assemblea va aprobar uns documents, entre els que destaca la ponència política, que donen sentit al moviment. Precisament, la teva tasca dins de la Junta Directiva, era la de RESPONSABLE DE L'AREA D'OBJECTIUS FUNDACIONALS. Pel que sembla, algú volia un figurant, un maniquí, un ninot, un titella. En l'exercici de la teva tasca, ERA LA TEVA OBLIGACIO mantenir la validessa dels documents aprovats a l'Assemblea i vetllar pel seu acompliment o si més no, vetllar perque funcionesin els mecanismes per a la seva modificació (Assemblea extraordinaria).
Això que es tant sentzill de compendre, que en qualsevol àmbit (professional, empresarial, de treball, etc....) seria només respectar i acomplir l'encàrrec rebut, es veu que provoca al.lèrgia.
Et comprenc perfectament, adhuc més enllà del que es considera la política estricta. Es veu que per algú la injustícia, si es política, no compta.
I no estic parlant d'elegir llistes territorials o nacionals, de si entren més o menys personatges mediàtics en una determinada formació política o de si es fan coalicions. Es més elemental tot plegat. Es de ser honest amb un mateix.
Els que insulteu, de segur que us prestarieu a qualsevol joc.
Apa, que de pitjots en passàven els anys 40 i 50 del secle passat. Tú ja m'entens.
Joan
Jo també estic valorant deixar Reagrupament. M'ha sorprès molt negativament el seguidisme acrític al "líder", Carretero, l'obviar les normes que nosaltres mateixos ens havíem posat (que evidentment es poden canviar, però ho ha de fer l'Assemblea), la fi justifica els mitjans, el linxament públic de 4 companys sense conèixer els fets, etc. Això no pinta bé.
Tan si marxo com si no de l'associació demanaré de veure l'acta de de la Junta Directiva de dissabte 30 de gener. No està entre les atribucions de cap president d'associació exigir la dimissió d'un membre de la Junta i com a associada tinc dret a una explicació.
Núria
Be, m'agradaria pogué parlar-ne mes del tema. Soc a la Gestora de Sants.
Salut companya!!!
Hola, Jaume,
En els moments difícils de la vida és quan surten a la llum el millor i el pitjor de les persones, les grandeses i les misèries humanes. D'aquestes últimes prefereixo oblidar-me'n, queden ben reflectides en els comentaris a aquest apunt i a l'anterior que consisteixen, simplement, en desqualificacions barroeres (a les que sempre recorren els que no tenen arguments, els autèntics fracassats).
Prefereixo fixar-me en els comportaments positius, com el teu. De tu, ja fa temps però molt especialment aquestes últimes setmanes, n'he comprovat el patriotisme, l'alçada de mires, la generositat, la coherència, l'honestedat i la profunditat de les teves conviccions polítiques i personals. Gràcies per aquesta lliçó.
Aquest no pretén ser un missatge polític. Ja tindrem temps per reflexionar, per revisar els fets i també per fer autocrítica, evidentment. Però t'he de dir que comparteixo al cent per cent les teves reflexions, els teus arguments. Des d'on tu decideixis, no abandonis el combat de les idees a favor de la causa de la llibertat dels Països Catalans.
Acabo amb una reflexió que, aquests dies, m'has repetit moltes vegades, i que m'ha donat una gran serenitat d'esperit: "si actues d'acord amb les teves conviccions i principis, si tens la consciència tranquil·la, no deixis que els insults i les pressions t'afectin". Doncs això.
Gràcies de nou, Jaume, i una forta abraçada!
doncs crec que has de continuar reflexionant, perquè de vegades la boca se t'omple de paraules massa ràpides. Darrerament només fas que demanar disculpes a més d'un membre d'RCAT per coses que has dit en el passat, o millor dit per estones en les quals has "masacrat" a d'altres companys d'RCAT. Potser es millor callar, respirar i quan tens les idees clares exposar-les sense cridar, ni humiliar.
En quant a la Lomas, no hase falta dicir nada más. És un tema de faldilles on tu també estàs involucrat, però penso que mai a en Carretero li va passar pel cap posar-la de num 1 per cap lloc. No barregem les coses.
En quant al Renyer, ni idea, però em sap greu que s'hagi posat al costat de dos animals com el Valdero i l'Abad, persones que han masacrat als qui han intentat discutir les seves idees.
M'alegra veure que el Doctor a fet neteja, però no sé perquè en Renyer estava al costat equivocat.
Marga.
Jaume, des de la posició d'un que mai s'ha cregut això de Reagrupament però ho ha respectat, em dol molt que els fets acabin confirmant el que em temia, primer que el fervor dels "associats" té més aire de secta que no pas de la "regeneració democràtica" que sempre has defensat honestament, segon que és un projecte al voltant d'un gurú messiànic -que ja veurem com acaba amb l'altre messies provinent del Barça, que dos galls en un galliner.... - i tercer que malauradament la democràcia interna seria la primera víctima d'una estructura muntada al voltant d'un personalisme fort que no vol companys sinó acòlits.
Em sap greu, molt de greu. Em sap greu per tu, perquè hi havies apostat fort amb l'il·lusió de poder dur endavant un projecte indepentista sòlid, em sap greu per l'independentisme en general, perquè a llarg termini les sectes no integren mai la diversitat ni són transversals ja que la veritat només és una per a elles, i em sap greu per la democràcia perquè aquest tomb -o cop d'estat- a Reagrupament i el seu passar-se els estatuts pel forat sonador només pot provocar tristesa a un democrata ja que la democràcia són fets i no paraules.
Tens el meu suport en la teva decisió, que no fa més que honrar-te per la teva coherència en la defensa dels valors que sempre t'han acompanyat allà on has anat.
Quim Miracle
Ànims Jaume!
Tot plegat és molt trist. Estic amb tu.
Arnau
Tot elque ha passat durant aquests dies m'ha deixat perplex i sorprès i crec que tant tu com els altres tres companys teníeu raó amb els arguments que defensaveu i heu demostrat una coherència digne de lloança ( que ja sabia que tenies) que mereix un reconeixement per part meva. Ja es veia que la dimissió dels altres tretze dirigents era una maniobra per forçar la vostra, és una pena que sempre que s'aconsegueix fer un petit pas cap a la nostra llibertat sorgeixin disputes que només fan que perjudicar i dinamitar el nostre objectiu.
Una abaraçada i fins aviat!
Ferran Tomàs i Ortiz
El saben aquell que diu que un que anava contradirecció per l'autopista tractava de sonats a tots els qui li venien de cara?
A veure quan tardes a follat un altre niu.
Has provat de treballar en comptes de tocar els ous
Tu, Pere, no crec que et trobis entre aquest pecemptatge tant petit, el Jaume si, per això, amic Pere, pensa i racionalitza una mica abans d'escriure, continuaràs estant dins el ramat però et sentiràs una mica millor.
Teresa
Teresa
Teresa
només em digno a contestar pel tema ortogràfic. Fixa't que he escrit a
follat ( expressió molt nostrada que contrau a follar-te ) i,
per tant la A actua com una preposició i no com a tercera persona del verb haver en passat. ( si vols continuo )
La resta d'argumentació tant errada com la que intentes en la correcció ortogràfica. L'entusiasme a vegades fa perdre la visió de la realitat.
Per cert anar a follar nius, no se si ho saps, però no és cap expressió
pejorativa, significa rebentar, destrossar. El conflicte permanent ( no amb espanya no, sinó entre vosaltres mateixos ) que
és el que us agrada. Si hem d'esperar que vosaltres canvieu el món anem
arreglats. Ja està bé tal i com el tenim i mira que m'agrada poc.
Per cert, per canviar alguna cosa s'ha de treballar i això no entra en els plans de segons qui i menys sense cobrar.
Estimat Pere, com suposava, has caigut a la basseta, ha estat fàcil. Mira
1.- si no t'importés el que et vaig dir no haguessis contestat
2.- ets una persona il.lustrada i nostrada, per tant, si la meva argumentació es tant errada l'haguessis contrastat.
3.- el vosaltres t'ha marcat, ets de convergència o d'unió? Pel llenguatge sembles més de convergència però després de sentir a l'E. Aguirre i amb les coses en comú que teniu amb el naciocatolicisme, crec que guanya l'opció d'Unió.
Sigues sincer amb tu mateix i treballa en sentit positiu, no vagis pels blocs torpedejant sense donar la cara, sense mostrar el teu correu i el teu vertader nom, amb l'única intenció de fer mal de manera gratuïta a la gent que no pensa com tu i que segur que ni et coneix ni coneixes. Et sentiràs millor sense fer-te passar pel que no ets, perque tu, per més "nostrat" que et mostris, ja fa temps que vas deixar de creure en Catalunya.
Fins l'inici d'aquesta aventura no ens coneixíem massa. En aquests últims temps hem compartit esforços per treballar per la independència i la regeneració democràtica del nostre País.
L'stalinisme ha funcionat. Els qui no admeten la diversitat d'opinions, practiquen el nepotisme i fan tot el contrari del que pregonen s'han sortit amb la seva.
Però en el fons són uns pobres desgraciats.
M'has demostrat ser una persona honesta, digna i amb principis inquebrantables. Tant de bo podem conservar l'amistat durant molts anys. Vivim a prop, i jo encara més a prop de La Traviesa, on sempre trobarem l'ocasió de poder fer-la petar una mica.
Una abraçada company. Tu si que has demostrat Patriotisme i Dignitat.
Benvolgut Jaume, no ens coneixem personalment, però tant en Carretero com tu mateix constituïu per a mi un referent personal molt important. Per això estic molt desencisat amb tot el que ha passat i sobretot amb alguns dels comentaris que t’han adreçat, quan la teva postura de no avalar actuacions contradictòries amb els procediments democràtics la considero totalment lògica i encertada, com també plenament ajustada a la regeneració democràtica que es pretén implantar. Espero que més d’hora que tard es reconegui la sort de poder comptar amb persones de la teva vàlua en la lluita per un estat català.
I que hi ha molta feina, que la coalició s'ha de definir. Va bé que s'ha esclarit que Reagrupament no és aplegament, i que la coalició de partits i altres forces ens és menester. Penso que Reagrupament haurien de ser els primers a tenir-ho clar i sumar-s'hi.
Si Sumem, guanyem!!!
Deixem les desavinences i tots a una, per Catalunya.