Blog d'en Xavier Mir

L’altre dia vaig dedicar un article a l’única formació independent que es presenta a Arenys de Mar i de les respostes que aquell apunt i algun altre (aquí, l’Anxaneta del comentari és Lluís Blanchar i aquí també) han generat em permeto de fer-ne un altre. Encara que els integrants de la llista potser no s’ho creuran, tinc certa simpatia per les llistes independents. Però simpatia no és adhesió incondicional. No em sabrà greu que Ciutadans no tregui cap representant, però sí que me’n sap que una colla de persones que hi posen il·lusió, temps i ganes pensant en el poble, no se’n surtin. Per això hi torno, amb el VIA, i ho faig en tres punts. Falta un mes just per les eleccions i la reacció encara és possible, però de moment la resposta no ha estat l’adequada.

1. L’andreu Bertran em respon que la llista d’integrants sí que s’ha fet pública, però en una revista impresa de distribució local, l’Agenda. Celebro que aquesta revista ho hagi publicat, però crec que és evident que el web del partit també ho hauria de portar. O és que la revista s’ha de considerar l’òrgan oficial del VIA? En política, la comunicació és molt important, i la campanya és una bona ocasió per demostrar que se’n sap.

2. L’anxaneta: la tria d’aquest pseudònim per part de Blanchar, que es ratifica en la seva preferència per les metàfores després d’allò del barco i el tauró, no és sinó la confirmació d’allò que deia. El que té a sota és un conjunt de persones que l’ajuden a alçar-se. Un gran esforç humà, sí, però vertical. I les llistes d’independents funcionen molt millor quan aquest esforç és horitzontal. De cap de llista només n’hi pot haver un, però una cosa és fer-ne bandera i presentar-se com a anxaneta i una altra (per mi, la desitjable) és presentar-se com a cap de llista inevitable perquè la llei obliga que n’hi hagi malgrat que qualsevol persona de l’equip ho podria haver estat.

3. L’objectivitat. L’anxaneta Blanchar em retreu la falta d’objectivitat. Error, Lluís: tothom sap que un bloc és una cosa personal. No pretenc ser objectiu sinó donar el meu punt de vista, que sempre és personal.

Tant de bo que durant el proper mes el VIA reaccioni a les crítiques no pas amb acusacions de subjectivitat, sinó amb esperit positiu. M’agradaria que tinguessin representació, però de moment continuo pensant que no en tindran.