La veritat és que la cosa va molt bé. A les 770 d’ara mateix (confirmades i validades) cal afegir-ne un centenar més pendents de confirmació i validació. A més, hem hagut de rebutjar una vintena més per informació incorrecta (fonamentalment el document d’identitat), i una desena de brometes, insults o gent que volia enganyar (verifiquem manualment totes les adhesions).
Blog d'en Xavier Mir
Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017
27 d'abril de 2007
1 comentari
(Maragall dimissió) Estatpropi.cat: més de 700 adhesions en tres dies
L’independentisme té una nova eina original, potent i sucosa: www.estatpropi.cat. En tres dies, la proposta ha rebut l’adhesió de més de set-centes persones. Als Països Catalans tenim la gran sort de poder comptar amb persones que tenen idees originals i que saben com dur-les a terme. I aquesta marcarà un abans i un després en la història de l’independentisme català. Jo em vaig lliurar de la Terribas quan va haver-hi la campanya "Jo també vull un estat propi", però l’Alexis, en Toni, en Marc i en Josep Maria no se’n lliuraran. Que es preparin, perquè els ve una feinada al damunt. La campanya "Jo també vull un estat propi" va esclatar quan Vilaweb se’n va fer ressò. Això encara no ha passat i ja voregem les 800 adhesions. Anem forts, molt forts.
Tot va sortir del bloc de l’Alexis Vizcaino, El Senyor de les Muntanyes, però el ressò s’ha començat a estendre i ja no pararà. Ell mateix en fa cinc cèntims en un apunt recent. Sílvia Martínez en parlava al seu bloc Indústries i caminars. El també company pencaire de la XBS Marc Roca feia aquesta reflexió. Jo penso que estatpropi.cat ha de ser l’empenta final. No ens podem aturar fins que la independència entri en l’agenda dels Parlaments dels Països Catalans amb dia i hora. Si amb mil adhesions no n’hi ha prou, deu mil; i si deu mil no en són prou, cent mil; i si no, un milió. La gent que vol un estat propi i que anirà sortint de l’armari només ha de situar-se al mapa.
En Marc Belzunces en parlava Des de l’Holocè estant i penjava el vídeo de la conferència de premsa. El diari digital CatNord se’n feia ressò. Bonaventura Escoda (Reus) al seu bloc Consuetudinàrium, també.
La idea deu haver fet molt de mal als sectors més contraris: feu una ullada a una d’aquestes reaccions: "no publicar webs catalanistas. No les hagamos publicidad", diuen. Però això no hi ha qui ho aturi. Aquest país ha agafat empenta. S’ha despertat de tres segles. Dimecres va sonar el despertador. Hem hagut de commemorar els 300 anys de la derrota d’Almansa, però ja veurem quants 11 de setembre haurem de commemorar. En queden pocs, molt pocs. Tenim la gent del País Valencià defensant el senyal de TV3 amb dents i ungles. Tenim la gent d’E-criteri que internacionalitzen la causa:
La veritat és que avui hauria d’haver parlat més sobre Pasqual Maragall i tot això, però, sabeu què? Ja n’hi ha prou d’anar a remolc dels altres. Prenem la iniciativa. Anem de pet cap a l’estat propi. Veniu?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!