Efectivament, falten 17 dies i el debat
sobre el comportament electoral ha estat ampli i extens. També
ha estat dispers i desordenat, però això era previsible
si no sortia de la blogosfera. Cap autoritat no s’ha erigit en
articuladora d’aquella desobediència que demanàvem, i
això també era previsible. L’aposta pública més
clara de tots els comportaments electorals alternatius ha estat el
vot en blanc. En la mesura que sigui una alternativa a l’abstenció,
em sembla una opció encertada. Tanmateix, no s’ha pogut
articular un vot en blanc amb missatge independentista. Entre altres
motius, per l’entrada de Pasqual Maragall en aquesta bossa. Cap
plataforma de la societat civil ha volgut provar d’articular aquesta
desobediència (no els ho retrec). Ni tan sols la CUP hi ha
vist l’oportunitat de recollir i vehicular el vot descontent. I
principalment, l’absència de canvis en l’estratègia
d’ERC de cara a les eleccions, també comprensible, que com a
partit que exerceix el lideratge de l’independentisme hi té
molt a dir.
En un recent apunt,
Marc Arza escrivia: “Cap vot com el vot en blanc pot reclamar de
forma clara una nova estratègia catalanista.” I aquesta
seria una prova més de la dificultat d’articular el vot en
blanc, de dotar-lo de missatge polític. Quina ha de ser
l’estratègia catalanista? Que ERC i CiU vagin junts a Madrid a
reclamar que es desenvolupi l’Estatut? Que ERC i CiU governin a
Catalunya perquè el PSC sigui marginat de les institucions
catalanes? Jo crec que d’estratègia catalanista només
n’hi pot haver una: el full de ruta cap a l’estat propi. Llei de
consultes populars, dia de la consulta i pregunta de la consulta.
Hi haurà vot en blanc, hi haurà
abstenció i hi haurà vot a forces parlamentàries.
El mateix Marc Arza ha rebut comentaris a l’esmentat apunt que
discrepen d’ell com jo n’he rebut que discrepaven de la proposta de
votar nul com a alternativa a l’abstenció. Tant en un cas com
en l’altre, els comentaris no solien anar més enllà de
la necessitat de mantenir la representació catalana al
Congrés, sense plantejar-se que renunciar a aquesta
representació sigui un pas previ a la independència. És
difícil, molt difícil, que des d’un bloc es pugui
articular un vot amb missatge al marge dels partits i sense una
entitat potent al darrere. Però es pot fomentar el debat i la
reflexió, que sens dubte seran positius a mitjan termini de
cara a futures desobediències.
Abans de tancar, permeteu-me que
recuperi un article d’Andreu Bosch que va aparèixer publicat a
El Punt el 8 de febrer i que en el seu moment em va passar per
alt perquè era a fora. Per sort també és al seu
bloc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
"sense plantejar-se que renunciar a aquesta representació sigui un pas previ a la independència".
Jo sí que m’ho plantejo, per això m’abstindré. Hi ha molts que no poden plantejar-s’ho, desgraciadament, pequè paguen hipoteques.
Voldria remarcar que quan no acato la sumissió que s’em demana a unes estructures i lleis antidemocràtiques i en darrer terme solament mantingudes per la força, com és el cas de l’Estat espanyol respecte la nostra existència i responsabilitat nacional, no sóc desobedient, sinó insumís.
Ës molt diferent i no ho hem de confondre.
Els desoedients són ells que no acaten les normes elementals de la democràcia que mai es pot alçar com opressora de pobles i nacions.
En el referèndum per l’Estatut, jo vaig practicar el vot nul votant per la independència. No sabia del cert què passaria, però vist com va anar tot plegat després, no me’n penedeixo en absolut.
Aquestes eleccions m’estic plantejant el vot en blanc com l’opció més coherent. No crec que els catalans hi haguem fer fer res a Madrid. Es perpetuar l’essència del "peix al cove" ad eternum.
Entenc que això pot fer el joc als dos grans partits espanyolistes, però dubto que ara com ara, el meu vot jugui a la par amb la capacitat de girar i capgirar les coses de tots dos.
Amb l’excusa de no trair l’essència democràtica, ens fan participar en un circ on cada vegada més el vot del ciutadà es devalua més i més. Molt més si t’allunyes de les dues opcions majoritàries.
Fa dos dies que amb el temps que ara es va de Barcelona a Madrid, anaves de Barcelona a Amposta. Aquesta és la realitat. La trista realitat.
Com penses diferenciar els teus vots en blans dels de Plataforma per Catalunya (PxC) que també demana el vot en blac.
Que pasara a Osona per exemple si creix el vot en blanc? qui se’l emportarà.
Millor votar una opció, millor si és independentista clar.