Al llarg del 2007 han sortit moltes qüestions relacionades amb el procés cap a la independència, però només ha estat cap al tram final de l’any que s’ha començat a parlar de percentatges, que s’ha començat a posar sobre la taula on situem el llistó de la majoria social per iniciar el procés. Per resumir la situació, si bé és cert que a CDC hi ha molta gent que vol la independència, el partit no la vol (aposta per la confederació), i per això no proposa cap votació al Parlament on es pugui visualitzar el suport que hi donarien alguns dels seus diputats. De moment, ens hem de conformar a llegir opinions independentistes als blocs de CiU. Com que ERC sap que no pot comptar amb els vots de CiU per iniciar el procés, no convoca cap referèndum per no trobar-se que defensa tota sola la independència mentre CiU hi vota en contra perquè prefereix la confederació.
La clau, doncs, és que aquesta majoria independentista que hi ha dins de CiU aconsegueixi, al congrés de l’estiu vinent, que el partit canviï d’estratègia. Pel mig hi ha unes eleccions i no es plantejaran ara qüestions que puguin posar en risc el resultat, perquè fins i tot la ruptura de la coalició és possible. Aquesta pot ser una actitud prudent, però no estalviarà a Artur Mas una pressió considerable. La indefinició i l’ambigüitat, se li poden girar en contra en un moment en què el país necessita apostes clares en una situació cada cop més preocupant, amb un dèficit fiscal que ens colla i esclavitza a tots, amb unes expectatives postelectorals ben magres. No és estrany que en un programa de la televisió espanyola li preguntessin, directament, si ell volia la independència, i la seva resposta, confusa i evasiva, només va donar per parlar del percentatge de suport a la independència que ell creu necessari per iniciar el procés.
La idea és, doncs, que CiU aposta ara per la confederació, i que quan dues terceres parts vulguin la independència, aleshores el poble podrà comptar amb el suport de CiU, que no hi renuncia pas. Davant d’això, però, es plantegen dues qüestions. La primera, la renúncia al lideratge, el fet que CiU no vulgui ser qui promogui aquest objectiu polític. L’argument de les majories no val per si sol. Quan fas política intentes convèncer la gent d’allò que creus que és bo, encara que al principi no tothom ho vegi com tu; o precisament per això, perquè si tothom ho veu com tu ja no cal que els convencis i ja pots anar a recollir resultats i estalviar-te la feina.
La segona qüestió fa referència al percentatge, a aquests dos terços. En un apunt anterior ja m’hi vaig referir, inclosa la crítica a la falta de lideratge a partir de l’article de Xavier Mas de Xaxàs. A l’Andreu, el lector més crític que tinc, li va faltar temps per deixar un comentari reproduient una notícia que deia que la PDD també fixava entre el 60 i el 65% el percentatge de suport a la independència, una notícia que posteriorment ha estat desmentida. Evidentment, com més ampli sigui el suport, millor, però fixar un mínim del 60% no té cap sentit. I precisament avui hi ha una carta d’un lector a diari El Punt en aquesta línia.
Aquest podria ser, doncs, un dels debats de més pes el 2008. Cal dir que el Baròmetre d’Opinió Política de desembre, encara que resulti força increïble en alguns punts, continua donant dades com aquestes: el 62,6% pensa que el nivell d’autonomia de Catalunya és insuficient tot i que fa quatre dies que hem aprovat el nou Estatut. El 33,8% vol que Catalunya sigui un estat dins una Espanya federal i el 17,3% vol que sigui un estat independent. I junts sumen un 51,1%. Només un 37,8% creu que Catalunya ha de ser el que ja és: una comunitat autònoma.
CiU ha d’aclarir urgentment com pensa enfocar això de la confederació, si passa primer per un exercici de sobirania unilateral o si es tracta d’esperar que Espanya tingui bona voluntat. Si CiU vol un estat sobirà lliurement confederat amb Espanya, és evident que un tros d’aquest recorregut es pot fer al costat d’ERC, el que porta a la recuperació de la sobirania. El suport social per poder fer això ja existeix. A cada dia que passa, i mentre CiU no es decideix, l’Estat, que sap perfectament com acabarà tot plegat, continua aprofitant-se econòmicament de la situació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
CiU bàsicament només pensa en tornar al poder, i ERC en mantenir-lo i asfixiar CiU, i el PSOE es fot un tip de riure, aquest debat sobiranista amic Xavi (si em permets) només el tenim la bona gent que estimem el país i no vivim de la política.
Estic d’acord amb el lector de El Punt que considera un insult aquesta fugida d’estudi d’en Mas. Afegeixo que el seu partit esta mancant a la responsabilitat política i social que té amb tots els catalans. No la té només amb els seus votants. Com a partit que ha governat una pila d’anys, i de la ma dels seus interessos centrals i somnis de ministerios, té una responsabilitat que espero els catalans, i especialment els militats d’aquell partit li facin assumir.
Tothom va per drap; rapidesa (compte: no confondre "rapidesa" amb "agilitat" ni, encara menys, amb "agilitat mental") i celeritat i, si pot ser, facilitat; procurar defugir de matitzacions i penjar etiquetes per una millor -més ràpida i més fàcil- identificació. Partits o persones ? …. partits, partits … persones no, que són molt complicades.
Santa innocència!! Si el gran debat del sobiranisme són aquestes discussions de saló sobre percentatges d’un referèndum que cap polític, i dic cap, prepara seriosament, ja pot estar tranquil el Montilla!!. Ell va espanyolitzant la societat, cada dia amb més ressorts de control, i nosaltres posant banderetes a mapes virtuals, i discutint sobre el sexe dels àngels. No em direu que no fa riure. Això és el catalanisme? O això és el club de monyes que pentinen el gat? Què no us n’adoneu que esteu deixant tot el terreny de joc a l’unionisme, que si alguna cosa té és que ven seriositat?
One: Es UDC-Unio Democràtica de Catalunya el partit, l’unic partit català, que des de la seva fundació, té com a objectiu i horitzó una confederació ibèrica, que no solament espanyola. El blogger ho sap. Però es igual. A seguir dient el que no es, per a mantenir el tipus.
CDC mai ha estat un partit federal ni confederal. Mai. Ni en el seu naixement, ni ara. Al darrer Congrès, i ja fa temps, per a que els malament informats com el Xavier Mir no tinguessin ja excusa, entre altres motius, es va aprovar explicitament que l’objectiu final de CDC com a partit nacionalista és l’assoliment de la sobirania màxima per a Catalunya, és a dir, la independència, al sí de la Unio Europea.
Pero no serveix de res. La realitat no pot fer res contra els il.luminismes, o els sectarismes.
Two. Es més que curiós, sobtat, que en un balanç de l’any no hi hagi la més minima referència al govern català tripartit-2. Total, nomes hem tingut grans apagades de llum, caos i cola.lapses a rodalides, una linia del FFGG està malmesa i no funciona per culpa del Ministeri de Foment, l’AVE no ha arribat, La ley de la dependència se l’han tragat, tot i el dictamen d’inconstitucionalitat clara del Consell Consultiu; tenim mes barracons que mai;: se’ns cremen els hospitals grans com mai s’havien cremat; les llistes d’espera a la sanitat pública augmenten; varem acaparar transformadors per a que BCN sembles Desden després dels bombardejos i no se sap perque va passar; no ha vingut cap industria estrangera a invertir a Catalunya; augmenta l’atur, la inflació es desboca, i augmenta el diferencial inflacionari amb la resta de l’Estat, el desprestigi català i dels seus governants es moneda comu arreu, baixen les banderes catalanes en 5 minuts per ordre d’en Puigcercos, la perdua de qualitat i d’audiencia, de Tv3 i Cat-Radio;el sectarisme en els media publics, la no recepcio de TV-3 al Pais Valencia, manu militari, tot i les promeses no complertes de Montilla, Puigcercos,Clos i Tresserras,però, això si, del govern tripartit no es pot dir ni mu. No sigui cas que es molesti alguna consellera o algun conseller d’ERC o del Psoe. Realment, l’autocensura es el mateix que predica en Bolaño amb altres arguments.Es molt trist. Però sembla que no cal dir res del govern en un balanç anual sobiranista. Tè penques la cosa!!!
three:
Al final em creuré una mica això que va qualificar un altre bloc d’aquest, com a "ortodoxia oficial del tripartit". Jo que pensava que era pluralista!!!!! Pero el leit motiv ja cansa. Tot, tot, tot el que manca, tot el que no pot fer bé encara ERC, que són angelets; tot el que va malament, i tot el que no anirà bé, per definicio tripartita in secula seculorum es culpa de CDC i d’Artur Mas. Bé.res de nou, des del tripartit. Potser si que aquests blog esdeve tripartiblog. Es un senyal clar de la manca d’arguments, de la "por" electoral, i de la manca de criteri lliure per a afrontar els problemes.
En tots els països, la iniciativa politica la du el govern. Naturalment. Aci, sembla que hagi de ser a l’inrevès. Del govern tripartit no en parlem, per si de cas, i tot es culpa de l’oposició. Nomès falta recollir que en Mas va ser el culpable de la corona d’espines del Carod, per no estar a la botiga de Jerusalem i avisar-li de que prendria mal.
Es igual. A ningú li ocupa aquesta tontada. Si serveix d’autoafirmació, davant el desastre continuat, dels càrrecs esquerrans i socialistes i iniciatius, ben tontos són. Per què es ben clar: les legislatures son el periode entre eleccions, i a les eleccions el poble, tot el poble, (no 200 blogers) fa el balanç i tria d’acord amb les seves preferències i la seva confiança. I el poble reitera la seva confiança a CiU i a Artur Mas, que guanya les segones per mes diferencia que les primeres, i arreu del pais, arreu de les capitals de comarca i de provincia, a la capital catalana, arreu, mentre ERC i Psoe-psc perden vots i representantivitat.
Això va ser aixi.Fets. No sermon ni paraules. Fets. Vots i escons.
four: en el balanç ni paraula de la tibant, per dir-ho amablement, situacio interna al sí d’ERC, entre una direcció bunqueritzada, molt més allunyada de les bases que fa 1 any. Reagrupament, amb més de 700 afiliats integrats; l’altre corrent d’Esquerra Independentista creat, i contra la direcció; el tancament de files entre els càrrecs per a impedir que persones no afiliades tinguin llocs de representacio d’ERC com s’havia anunciat; conflictes democràtics en la confecció de llistes a Lleida i Tarragona; una conferència control.lada on un 43% dels participants van votar contra la direcció, 55 families internes, Heribert Barrera que se n’avergonyeix de l’actual direcció d’ERC, , tot això sembla que no significa res. Serà una maniobra de CDC, ai, ai, ai, hooligans. O hi ha mes cecs dels censats, o molts amb un sol ull borni. I aquests el tenen fix, amb la conçoneta, mirant el que fa Artur Mas o CDC per a dir que és una merda. Si aixi es queden tanquils…que enganyats que estan.
five:Es també molt trist que el bloger em qualific com el "més crític" dels lectors del blog. No sé si es una elogi o una puntada. Però tant se me’n fot. Ser crític hauria de ser, en teoria, una lloança, crec, tant si es fa critica negativa com si es fa positiva si s’aporten arguments i raonaments.
Una societat monolitica es una dictadura. Una societat moderna és una societat plural, i el pluralisme d’opinió és un gran valor que tothom hauriem de defensar i valorar. Però sembla que de la teoria a la coherència en els fets hi ha molta llunyania. En definitiva, si les meves esporàdiques crítiques o comentaris em fa ser el "mes crític", crec que això significa que no hi ha crítica, només hi ha, i que ningú s’ofengui, i generalitzant, claques.
I les claques, ni que siguin voluntàries, són molt negatives per a un pais, per a un artista, per a un polític, per a un activista, per a qualsevol. No són naturals les claques.
I vist que el sermó s’ha repetit, ho sento, perquè ja em volia sentir de vacances, adjunto tres comentaris fets al primer sermó de la muntanya Mas fet fa pocs dies en aquest blog. Més que res, perque son aplicables al segon sermó, al tercer, al quart, i als que vindran. Tots diuen el mateix, basicament, i no diuen ni mu sobre ERC, sobre Psoe-psc ni sobre ICV, curiosament les tres forces no guanyadores a cap elecció catalana que forem un govern que no se sap si es tripartit-2, d’entesa pocentesa, de les esquerres catalanes i espanyoles, o dels independentistes de Monsiesr Montilla, futur president de la republica catalana, qualsevol dia d’aquests que facin una altra calçotada. I el Psoe farà la claca……….
Ai, Déu meu, com està de descuidat el pati. Però no passa res. Es van construint irrealitats vituals basades en irrealitats virtuals, i al final , alguns blocs suposadament sobiranistes són realment guions de cinema fantàstic que poden ser duts a la pantalla, com a creació artistica personal, no com a documental de la realitat, si hi hagués capital per a finançar-ho.
LLàstima, perque el més calent ho teniu a l’aiguera.I el Psoe és qui té enganxada l’aiguera.
A tothom, i molt especialment a Xavier Mir, de qui em consta que no s’enfada, ans al contrari, amb aquests comentaris, Molt Bones Festes de Nadal i feliç Any Nou 2008!!
Cordialment,
Andreu
___________
tres comentaris ja aportats anteriorment fa pocs dies, sobre l mateix sermó
1.-
La gent deu ser molt desagraïda. Un que sempre la pifia guanya les eleccions. I millora resultats de les primeres que va fer com presidenciable a les segones. El perfecte maipifiable va baixar del 16% al 14%, en percentatage, i en vots absoluts. Però no ha fet mai cap pífia. Es el poble, que no n’entén. Cal educar-lo, des del poder tripartit i bloger.
Per cert, em meravella que un adult tingui -i digui que té. com a font d’informacio (?) (serà el pravdacalàbriadigital un digital plural i ningu ho ha vist) un cosa que és fa dir "El Demà", que dona la casualitat que fan els mateixos i al mateix lloc on es fan revistes digitals de les JERC i d’ERC.Pura casualitat, són neutrals. Audiència? I que importa això.
I l’altra sorpresa personal és comprovar com un acte/programa public, i en directe, que es va poder veure en on-line, que es pot tenir gravat en video/dvd , i que només va tenir un sentit concret, pot tenir multiples interpretacions. Va ser molt clar, nítid, i amb una unica interpretacio. Que va dir? El que va dir i es pot reproduir. Però no s’hi val interpretar el que no es va sentir dir. Es una errada greu, una incompetència, o un sectarisme fora de rebut.
Per cert, no acabo d’entendre que signifiquen les dades -parcials- que es donen del referèndum de l’estatut del 2006. Que va haver-hi molta asbtenció? I tant. Tmabé les hi ha a les eleccions que guanya el psoe, a l’estat, o el psc-psoe, a les generals a Catalunya, i no se’n diu res.
L’abstenció maig guanya res. No compta. Es una dada. De l’entorn.
Es exactament el mateix argument que donà l’inclit crostista Serafino, o l’Iceta gai: no van anar a la manifestació del dret a decidir del 1-D 6.700.000 catalans. I? No compta. El Farran va ser un imbècil i un sectari. Però quan en el referèndum de l’estatut es diu que l’abstenció va ser de x, que semblant queda un al Serafino.
Per cert, és molt lleig, llegísim (suspens baix a l’assignatura de primer de polítiques, de sociologia electoral) dir el nombre de vots absoluts del Si, i amagar els del no. Quan es diuen els absoluts es diuen els de les dues opcions, i relatius també.
Queda clar que els vots del NO (suma de vots que seguiren les recomanacions idèntiques del PPERC, mira que bé) van sumar molt menys que els vots que havien tret PP+ERC a les tres anteriors eleccions, que el 20% assolit va quedar una mica per sota del 30% que confiava obtenir algú dels sinpifiables, i que el fracàs del No encara va ser molt més rotund que la victòria del 70% de si’s.
Es el de sempre. Confondre, voluntàriament, i voler fer confondre als lectors, qual trilers rambleros, opinió personal i fets. Jo, tu, ell , qui sigui, pot pensar i dir que l’opció que treu el 14% dels vots mereix governar, perque em dona la gana dir-ho, però no pot dir que sigui objectiu que qui treu el 30% no mereixi governar, amb més prioritat, amb més confiança dels electors, i amb més del doble de suport electoral, en democràcia lliure, que els qui no arriben al 15%.
Però ja se sap. Els cabuts pretenen dur l’elefant de l’Hortalà al wc del Carod i deixar-lo allà. I no passa. No hi cap. El maten, el trossegen, i el deixen allà. Fa pudor. Pero han tingut raó. L’elefant de l’Hortalà al wc del Carod. Es deixen de dir, ai làs, que està mort i trossejat i que fa pudor.
I? Això no importa. Els cabuts sempre tenim raó i no la pifiem mai. Sóm els sinpifiables.
Enhorabona, nanos! Sense pífies, però el Psoe dominador absolut a Catalunya, tot i perdre clarament totes, incloses lues dues darrers, eleccions catalanes.
Però Vostès són Formidables, ai, no, però, són Sinpifiables!!!
A veure si ens podem posar d’acord.
El Sr. Mas, serà el que serà, però no es tonto.Està preparat, sap de què parla, i sap i ha estudiat els temes,i les regles internacionals.
Tothom sap, i el Sr. Mas també, que un referèndum d’autodeterminació es guanya amb el 50,01% o, si la nova tesi Solana pasa a ser norma europea, dubtos, per la tradicio saxona i alemanya al respecte, com a màxim, el 55,0%.
Per què, com, i quan ho esmentà, això dels dos terços? Parlant de les lleis territorials, de la llei electoral, de la modificació de l’estatut, de les majories reforçades existents per a temes importants, per a forçar un positiu consensus AMPLI (no superior al 66%) AL PARLAMENT CATALÀ.
Ho va dir, aixi, parlant del Parlament i de les lleis importants que requereixen una majoria reforçada, per acord gairebe total de totes les forces en el seu moment. (90% del Parlament el setembre). Repeteixo, parlà- (no ho deixà entendre, no, ho digué) de lleis aprovades al Parlament català.
No es referí a cap referèndum, pel 66%. No ho digué, mai, en cap ocassio. Repeteixo, tonto, no ho es. I mediocre, tampoc. I sap i coneix de que parla.
Que hi hagi gent que ho hagi interpretat malament, sectàriament, ? es el seu problema. No el del Sr. Mas.
Seria, fins i tot, discutible, que l’acord parlamentari per a convocar un referèndum d’autodeterminacio ha de ser reforçat o no, al Parlament, pero no es negatiu, ara, a anys vista, deixar clar que no ens hem de dividir per meitats, al Parlament, en un tema decisiu.
El Sr. Mas es constructiu i no divisionari. Un pais fraccionat -recordeu la guerra civil, sense voler portar mals averanys- totalment, en tot el fonamental, sense fils conductors transversals se’n va en orris.
Però no sigueu ingenus, ni partidistes hooligans, la majoria reforçada es per a la decisio parlamentària, com a idea del Sr. Mas el desembre 2007, i res mes.
No es cap compromis, cap posicio definitiva. Tampoc són ganes d’enganyar els espanyols, que segurament tant li fot, ni als catalans, sino reforçar la idesa d’un consensus gran polític al Parlament. Al Parlament.
Per cert, a un Parlament català que aprovi convocar un referèndum d’autodeterminació pel 66,7%,(91 diputats, minim), algú pot creure que després, a la votació del referèndum no hi hauria un 51% ó un 56% de vots per la sobirania plena catalana?
I, sense voler polemitzar, qui cregui que això del 66% al Parlament es una bestiessa, que ho hagues dit també abans, per a la reforma de l’estatut, per a les lleis territorials o per a la llei electoral, o que ho demani ara, pasar sempre al 50,01% per a qualsevol cosa, per important que sigui.
Us imagineu el tripartit podent fer un nou estatut amb el 50,01% del Parlament, o la nova llei electoral?
Coherència, si us plau, i atenció als programes i al que es diu.
No a les imaginacions perverses, sense relacio amb la realitat.
Al Parlament, majoria reforçada. I tant. No està de més. Ben bé al contrari.
Nomes tenim un pais i nomes nosaltres el defensem. I dividir-lo, des dse l’espanyolisme, o des del tripartit, en dos meitats, és acabar amb ell, com a nacio diferent, i enterrarlo a dins de l’estat espanyol.
3.-
COM ARTUR MAS
Els sobiranistes fixen un 65% per a la independència
e-noticies.com
La Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) considera que per tirar endavant un procés de plena sobirania cal una majoria social suficient que el seu portaveu, Gerard Fernández, ha fixat entre el 60% i el 65%. Aquest plantejament coincideix plenament amb el que va fer el president de Convergència i Unió, Artur Mas, al programa Tinc una pregunta per vostè, de TVE. El portaveu de la Plataforma, que ha participat al programa Actualitat Viva, de Comunicàlia, ha reconegut que en termes democràtics “amb un 51% de suport de la ciutadania ja seria suficient”. No obstant això, Gerard Fernández creu que seria important aconseguir “una majoria social i una cohesió social” suficients. I això s’aconsegueix, també, amb “una mica de pedagogia perquè aquest 51% es pogués convertit en un 60 o 65%”.
======================================
El portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir s’ha tornat botifler i l’ha pifiat també?
Esteu rodejats!!
______________________