Blog d'en Xavier Mir

Dedicat i ben dedicat. Que comença a ser molt greu el que pressuposa afirmacions com aquestes crostsenses del sr. Joan Ferran. Pense-m’hi una mica en el que diu, quan, com, a qui i a quins, i amb quines pretensions.
Diria que si li veiem les implicacions hem d’exigir-li rectificació. I trobo fabulós que, ja que no es fa denúncia pública des d’allà on socialment s’hagi de garantir una bona informació política al ciutadà, ho fem això que en diem la gent, en xarxa. I els blocs, per molt que ho intentin, mantenen la possibilitat de conversa, que és el millor antídot contra els seus atacs. Atacs que crec hem d’emmarcar en l’esquema estat contra ciutadans, inacceptable.
Pel que fa a lo nostre, penso que aquest és detall important a atendre en la planificació de l’estat propi: des del poder polític hi ha uns drets bàsics que no es poden conculcar es posi l’excusa que es vulgui. Hem de fer-ne norma, ja que encara hi ha gent que viu creient-se que estem a les cavernes (amb tot el respecte a l’home prehistòric, antic, etc.) i ni s’olora el que vol dir un dret com el de tenir bona informació.
(Mireu, un altre exemple, que diu Zapatero en unes declaracions que llegeixo a Crònica.cat: “Per tant permetin-me que sigui prudent’ i ‘simplement expressi que
cadascú és lliure de donar la informació que vulgui’, ha dit, i ‘veurem
si s’encerta o no’, va sentenciar.” Ostres!)
En la observació del que implica que es digui una cosa com aquesta d’en Ferran del PSOEc de fa un mes, podem trobar alguna altra pista més sobre la que recolzar la denúncia. Perquè crec que entre les excuses pressuposades, amagadilles,  escut o “Tot pel partit” o altres variants, podem veure en que fonamenta la seva seguretat de previsible desmemoria.
Ha! crec que tampoc no se n’ha assabentat que per llei de memòria que s’inventin uns i altres, i malgrat la ja tradicional mania de voler dominar la gent fabricant-se i negant records, realitats, fets, etc., hi ha tantes coses que passen i funcionen fora de les seves lleis, que pot ser ja ni ho imaginen de tanta corrupció que van fent. Que espavilin.
I que ben mirat no ens ha d’atabalar. I assenyalo això de l’atabalament perquè quan parlem de dret a la bona informació crec que ens maregem amb velles pors, i que és per això que es poden fer abusos de tribuna i poder com aquests sense reacció clara de rebuig, denúncia i clarificació. Però, i per això afirmo que no ens hem d’atabalar, hi ha prou gent treballant per a fer-nos més civilitzats, a banda que el vent el tenim a favor si parlem de civilització seriosament.
Naveguem sense por, diria! I endavant, que les rendes de l’estat contra ciutadans estupiditzats s’esta acabant!