Com qui no vol la cosa, Artur Mas ha dit "No, gràcies" a un gruix
considerable de persones que, per a la propera legislatura al Parlament
de Catalunya, volem votar independència. Ho podeu llegir a l'entrevista d'ahir al Diari de Girona.
"L'Artur Mas, a títol personal, votarà que sí si un dia es planteja el referèndum. Dit això, com a president de CiU la meva missió no és portar Catalunya a una derrota, sinó construir la nació del futur per al conjunt dels catalans i portar el catalanisme a gent que no hi està"
"L'Artur Mas, a títol personal, votarà que sí si un dia es planteja el referèndum. Dit això, com a president de CiU la meva missió no és portar Catalunya a una derrota, sinó construir la nació del futur per al conjunt dels catalans i portar el catalanisme a gent que no hi està"
Mas fa la seva anàlisi. Coixa, esbiaixada i interessada des del meu punt de vista. Li pregunten si el partit podria dur el dret de decidir fins a la convocatòria d'un referèndum d'independència i respon això:
"No s'ha de descartar, però no en els propers quatre anys, perquè ens portaria a la derrota de la causa. I Catalunya no està per acumular derrotes, sinó per començar a tenir victòries. En aquests moments no hi ha una majoria social clara per plantejar-ho. I, com que no hi és, els que volguessin guanyar aquest referèndum el perdrien. S'imposaria la majoria contrària, que també són catalans i que votarien que no. Anar a exhibir davant d'Espanya i del món que no volem més llibertat nacional, un catalanista no ho ha de fer. El que hem de fer és treballar racionalment i emocionalment, però deixant de banda l'estómac i les vísceres, perquè la majoria de gent que viu a Catalunya se sentin catalans i es facin seu el país. Si això ho aconseguim, que no ho tenim, potser en algun altre moment es podran plantejar altres objectius."
Que sàpìga Mas que això és el que volem una gran quantitat de persones que només per prudència no goso anomenar majoria, però que mereixem ser escoltats i atesos. Volem que els partits d'obediència catalana es presentin a les eleccions amb una proposta alternativa per fer un cop de timó i sortir del ruïnós camí que ens obliga a fer l'Estat espanyol. Demanem als partits que es comprometin, en cas que hi hagi una majoria parlamentària que ho faci possible, a iniciar el procés d'independència. I ho escric en negreta i subratllat perquè quedi clar. No demanem a ningú que es llanci a la piscina com un suïcida, però tampoc donarem suport als qui, d'entrada, neguin allò que la legislatura pugui donar de si.
Mas no és ningú per negar, abans d'hora, la possible existència d'una majoria parlamentària sobiranista. Si resultés que la suma d'ERC, Reagrupament i l'eventual llista de Joan Laporta sumessin majoria absoluta amb els diputats de CiU, i amb una proposta de declaració unilateral d'independència i posterior ratificació en referèndum, CiU no hi donaria suport? Doncs bona nit i tapa't, que en busquem un altre. El meu vot serà resultat de triar entre aquelles forces que m'ofereixin la independència. Si CiU no l'ofereix, no voto CiU.
"No s'ha de descartar, però no en els propers quatre anys, perquè ens portaria a la derrota de la causa. I Catalunya no està per acumular derrotes, sinó per començar a tenir victòries. En aquests moments no hi ha una majoria social clara per plantejar-ho. I, com que no hi és, els que volguessin guanyar aquest referèndum el perdrien. S'imposaria la majoria contrària, que també són catalans i que votarien que no. Anar a exhibir davant d'Espanya i del món que no volem més llibertat nacional, un catalanista no ho ha de fer. El que hem de fer és treballar racionalment i emocionalment, però deixant de banda l'estómac i les vísceres, perquè la majoria de gent que viu a Catalunya se sentin catalans i es facin seu el país. Si això ho aconseguim, que no ho tenim, potser en algun altre moment es podran plantejar altres objectius."
Que sàpìga Mas que això és el que volem una gran quantitat de persones que només per prudència no goso anomenar majoria, però que mereixem ser escoltats i atesos. Volem que els partits d'obediència catalana es presentin a les eleccions amb una proposta alternativa per fer un cop de timó i sortir del ruïnós camí que ens obliga a fer l'Estat espanyol. Demanem als partits que es comprometin, en cas que hi hagi una majoria parlamentària que ho faci possible, a iniciar el procés d'independència. I ho escric en negreta i subratllat perquè quedi clar. No demanem a ningú que es llanci a la piscina com un suïcida, però tampoc donarem suport als qui, d'entrada, neguin allò que la legislatura pugui donar de si.
Mas no és ningú per negar, abans d'hora, la possible existència d'una majoria parlamentària sobiranista. Si resultés que la suma d'ERC, Reagrupament i l'eventual llista de Joan Laporta sumessin majoria absoluta amb els diputats de CiU, i amb una proposta de declaració unilateral d'independència i posterior ratificació en referèndum, CiU no hi donaria suport? Doncs bona nit i tapa't, que en busquem un altre. El meu vot serà resultat de triar entre aquelles forces que m'ofereixin la independència. Si CiU no l'ofereix, no voto CiU.
Crec que cap sobiranista que desitja la llibertat del seu país pot votar a un partit que ens nega el dret a decidir.
A partir d'aquí, ERC, mentrestant, aprofita el temps per preparar el terreny, per exemple, desactivant els espanyols que podrien votar-hi en contra.
Per aconseguir la independència, cal una majoria social, ja sigui per fer una proclama al Parlament, ja sigui (encara més) per fer un referèndum nacional.
Si recordes el Québec, van perdre l'últim referèndum pels pèls, tot i tenir un 80% de població francòfona (la llengua primera és una de les variables que més bé es correlaciona amb el vot a favor o en contra de la independència).
Aquí tenim que un 55% és castellanoparlant, i només un 35% catalanoparlant (la resta, nouvinguts). Això explica perquè el PSC-PSOE guanya TOTES les votacions (espanyoles, municipals, europees, referèndums diversos), excepte les catalanes. No és ERC qui li dóna tant poder, són els espanyols que viuen a casa nostra.
Si volem capgirar aquesta situació, tenim poques opcions: a) fotre'ls fora, b) no fotre'ls fora, però no deixar-los votar, c) resignar-se a què votin, però desactivar-los, de manera que no facin guanyar el NO. Com que les opcions a) i b), a part d'antidemocràtiques i immorals, són impracticables, caldrà buscar la manera de desactivar-los (c).
Si ens fixem en el seu comportament electoral, són força abstencionistes, excepte si se senten amenaçats: per exemple, li van donar 790.000 vots a Montilla com a presidenciable de la Generalitat (perquè no s'hi jugaven gaire), però li van donar el doble de vots com a candidat a les espanyoles el 2004, per barrar el pas a Aznar.
I com es desactiven? Doncs, entre altres coses, treient-los la por a la independència, la por a què no els considerem tan catalans com nosaltres. Aquest ha estat un dels grans encerts d'ERC fent Montilla president (ep!, pensant amb el cap i no amb l'estómac): un partit independentista ha fet president de la Generalitat un home com ells, un nascut a Còrdova que segueix sentint-se espanyol. I no ha passat res. Això ha desmuntat dècades de discurs catastrofista dels sociates contra el moviment d'alliberament nacional, i era imprescindible (però no suficient) per a arribar a obtenir una majoria per la independència.
Les dades d'aquets darrers anys són molt clares: ha augmentat l'independentisme des que Erc és al govern. Allò que vint-i-tres anys de govern Convergents, amb el Psc a l'oposició (la sociovergència) van intentar anestessiar, en només tres anys de participació independentista al govern va tornar-se a activar i a més va començar a reclutar noves persones al sobiranisme. Tota la feina d'identificar la pàtria amb la cartera, que havien fet les èlits de la socivergència, va quedar en runes en el moment en què l'independentisme participa al govern. Però Erc no és "només" un partit independentista, sinó que té un programa socioeconòmic a desenvolupar i això es fa des del govern. És lògic que molts catalans etnicistes (com tu i altres) no veieu bé que aquest país es construeixi entre tots. Voleu encara que els puretes continuin controlant-ho tot, bàsicament perquè continuareu muntant un país de peatge per enriquir-vos a costa de les classes populars. Intentareu que els Castells i Tura us facin d'aixopluc, però això és irreversible.
Mica a mica hi ha més exportacions catalanes i no es depèn tant del mercat espanyol, que si s'emprenya munta un boicot. Aquest recurs es dóna des del govern.
Si els convers no voleu la independència... deixeu pas a R.cat que almenys, tot i el seu falangisme militant, ells sí la volen. I són de dretes, com vosaltres, partidaris de l'identatitarisme. Deixeu-los lloc perquè si no es quedarans sense els seus 10 escons que diuen voler. Ara, conver, us heu quedat amb el cul enlaire!!!
Esborreu les sigles. Macià no es mereix gent com vosaltres. Us proposo esquerra monàrquica i socialista. Cap a l'independència a traves de la poltrona.
En segon lloc, a quanta gent creus que arriba aquests llenguatge de "es va vendre per un plat de llenties i ens va insultar per que aconseguissim la independència"? A quants milers? On eren quan se suposa que tots els independentistes més radicals (Carretero inclòs) van votar contra l'estatut retallat? De debò penses que només amb aquests es pot guanyar un referèndum per la independència, o aconseguir una majoria al Parlament per a fer-hi una Proclama? I si arribes a la conclusió que en calen més, quina gent creus que hauria de canviar, i com penses que s'hauria de fer per què canviessin?
Ja suposo que deuen ser moltes preguntes de cop, però el procés cap a la independència ja ho té, això: pot ser de tot menys simple, senzill, i directe. Al contrari dels blancs i negres que sembla que t'agraden tant.
La Generalitat autoriza la exportación a Rumania de un pez tóxico del Ebro
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Generalitat/autoriza/exportacion/Rumania/pez/toxico/Ebro/elpepuespcat/20091112elpcat_1/Tes
M'agradaria que em donessis una explicació convincent d'aquest fet, i de per què en unes eleccions normals aixó hauria de ser, com dius, diferent.
Per cert, jo vull la independència, i per això voto, i seguiré votant, ERC, perquè racionalemnt em sembla la millor opció. Per a sentir-me a gust, o fer el que em demana el cos, tinc moltes més opcions, que no pas el vot. El futur del meu país, però, és una cosa més seriosa, i no em puc permetre el luxe de caure en visceralitats.