L’HOTEL DE LA MORT

Plovia i feia força fred aquell vespre del  mes de febrer. Pels carrers de la Vila de Gràcia un home de cabell gris caminava lentament  sota la pluja, anava guarnit amb una mena de gabardina negra.

Francisco Giner de los Ríos, Tordera, Llibertat , Fraternitat, Abdò Terrades…,  diferents noms de carrers d’una Vila que fou i és Republicana.

L’home gris  enfilà poc a poc l’avinguda Pi  Margall fins arribar a la plaça d’un rei savi castellà.

L’home anava a visitar a en Manel, un ancià de 91 anys que viu a una magnífica residència de la tercera edat; una més de les que una multinacional francesa del “negoci de la salut privada” té a París, a Madrid i també a Barcelona,.

En Manel és fill de la Barceloneta i fa anys enviudà, La seva dona, peixetera, va morir prou jove d’un atac de cor fulminant.Ell havia treballat molts anys en un gran transatlàntic; hi tenia una “botiga” on es podia comprar tabac, llaminadures, jocs de cartes, etc.

El seu fill -amic de l’home gris- va morir molt jove d’accident al volcà Etna, a Sicília.

Li queda la Mar,  la filla metgessa que el cuida molt, i que un cop ell va quedar invàlid de les cames, el va poder ubicar a aquest hotel per avis.

En Manel té un riure sorneguer i, a la seva edat, segueix estimant les dones.

Riu quan una cuidadora molt jove, uruguaia i pèl-roja, li diu en català: Qui et lleva Manel? Llavors una altra noia, andalusa i -mare de déu, quines corbes!- li espeta: “…y por la noche qué?”.

L’home gris i en Manel juguen sovint al dòmino amb dues velletes molt lúcides.

Aquell dia de febrer l’home gris va marxar trist i amb el cap cot. En Manel havia perdut molt en dos mesos; la cara més blanca, l’expressió més trista. En acomiadar-se en Manel li ha dit : Això és l’Hotel de la Mort.

L’home gris va tornar a casa amb el metro. Va obrir la porta i va atansar-se al balcó.

Hi té penjada una senyera esfilagarsada; la va comprar el setembre del 1976 però quan s’emprenya en penja una altra: l’estelada vermella.

Fa dies que està trist. Ha fet jurament que no despenjarà la vella senyera fins que Catalunya no tingui govern.

Primers d’abril del 2018, l’home gris té un missatge al mòbil: En Manel ha mort. Mar.

Primers de maig del 2018. La vella senyera encara és al balcó.

El Llop del Montsant.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *