per Francesc Foguet i Boreu La festa de Sant Jordi és una de les més belles que hem sabut inventar. És el dia més esplèndid per a les lletres catalanes. Cada dia, hauria de ser Sant Jordi, ben mirat. Cada dia, qualsevol dia de l’any, més d’un dia, caldria regalar llibres i roses, roses i
per Esteve Mestre i Roigé Aquests dies he llegit una entrevista a Salvador Espriu, feta l’ any 1966. Tenia 52 anys i explicava com la cultura catalana vivia en un situació difícil al no tenir una sèrie de medis a la seva disposició com era la premsa, la ràdio, la televisió, l’ ensenyament…. Ell, afirmava,
per Ramon Maria Guiu N’hi ha que ja han trobat la solució a l’enigma del finançament municipal. Com que els savis diuen ara que cal aplicar solucions imaginatives, ja han sortit les ments privilegiades que ens han d’ensenyar a tots nosaltres, pobres mortals, a sortir de la maleïda senda de la crisi en què, pel
per Ramon Maria Guiu Tinc la tendrella estabornida en veure els esforços dels manaires de la Diputació de Lleida, altrament coneguts com els 3 + 10, en fer entrar el clau per la cabota.Saben, vostès, amables lectors, allò de la dita castellana de “quien parte y reparte se queda la mejor parte”?; doncs vet aquí
per Esteve Mestre i Roigé Que les persones canviem de manera de pensar, de fer, de ser… al llarg de la nostra vida és normal i necessari. Fa uns dies en un Segona Mà, vaig comprar un llibre que em va cridar l’ atenció: “Palabras de su Alteza Real el Principe de España Don Juan
per Esteve Mestre i Roigé El problema de Ponent ha estat sempre trobar el moment de posar-nos a fer les coses. D’ idees i projectes ja en tenim. Per exemple, per a que ens fessin el Canal d’ Urgell va caldre el pas de segles. Com que els temps avancen que és una barbaritat, per
per Francesc Foguet Boreu Des del 4 de març de 2008, la nostra universitat ha viscut una tensió molt gran que ha polaritzat les posicions fins a posar en qüestió els límits de la legitimitat democràtica entre les parts enfrontades. Les càrregues policials desproporcionades de la setmana passada van acabar d’embolicar la possibilitat de resoldre
per Francesc Foguet i Boreu Es fa difícil de comprendre què passa en el nostre món d’avui. Costa de buscar raons ètiques que expliquin determinades actuacions. El llindar entre allò que és democràtic i allò que no ho és sembla cada vegada més precari. El decalatge entre el discurs i la praxi esdevé més abismal,
per Ramon Maria Guiu El passat 20 de gener va morir el professor doctor Jaume Gállego Berenguer, catedràtic de parasitologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, doctor honoris causa de la Universitat de Montpeller i fill de Mollerussa.Vaig tenir la gran sort de ser alumne seu, i he de dir que
per Francesc Foguet i Boreu Al Pla d’Urgell encara es practica l’esport de les enraonies. Consisteix a posar-se impunement en la vida dels altres, sense que ningú hi hagi donat cap permís. Es tracta d’escampar rumors sense fonament, a tort, moltes vegades per mala fe o enveja podrida, a fi de deixar com més ben
per Esteve Mestre i Roigè Encara que molts dels que vivim en petits poblets som una mena d’ apocats, quan ens xafen el dit del peu, expressament i per provocar, serrem les dents.., però a l’ igual que ha succeït ara, quan l’ agressor gira l’ esquena, busquem trobar una solució al problema. I això
per Esteve Mestre i Roigé L’ any 1988 va veure la llum el primer llibre dels Estudis Castellnouencs. Era un treball de Miquel Galitó i Pubill titulat “Castellnou de Seana, abans i després del Canal d’ Urgell (1840-1880)…, aquest any 2009 s’ ha publicat el número 19, una obra coral, “La bona sembra. L’ensenyament a
per Ramon Maria Guiu Doncs vet aquí, xiqueta de Déu, que la ventada del passat dissabte, dia 24 de gener, va desplaçar fins a l’estany aquests espècimens d’ocells originaris de l’Atlàntic; es veu que aquesta circumstància no es produïa des del 1983. També es veu que, immediatament, els responsables (en aquest cas no sé pas
per Francesc Foguet i Boreu. Els homes i les dones de seny diuen que els principis han deixat d’existir i que ara només hi ha realitats. Però qui defineix aquestes realitats? No havíem quedat –des de Berger– que la realitat social es construeix? Els homes i les dones amb sentit pràctic apel·len a l’autoritat, a
per Ramon Maria Guiu També podríem dir que farem com els estruços del TBO: amagar el cap sota terra per no veure l’espectacle. Des de l’animalada de l’etern conflicte al pròxim Orient –en què no tinc gens clar qui té o deixa de tenir la raó-, passant per fer seure, entre altres, el lehendakari al