per Ramon Maria Guiu
N’hi ha que ja han trobat la solució a l’enigma del finançament municipal. Com que els savis diuen ara que cal aplicar solucions imaginatives, ja han sortit les ments privilegiades que ens han d’ensenyar a tots nosaltres, pobres mortals, a sortir de la maleïda senda de la crisi en què, pel nostre mal cap, ens hem posat.
La primera ment privilegiada és la d’en ZP, també conegut com en rialles, amb el seu famós “pla Zapatero”.
La cosa ha anat a tant per barret, és a dir, una quantitat fixa per habitant; així doncs, als ajuntaments els han arribat els cèntims a carretades. Durant uns pocs dies, als responsables municipals se’ls veia en estat d’èxtasi i levitació; però, quan els han arribat els diners que l’Estat envia als municipis en concepte de participació als impostos, tots els que levitaven, un darrere l’altre, s’han anat foten la testarrada. Han arribat menys diners que els anys anteriors, i si es multipliquen per deu anys són, ai las!, si fa o no fa els mateixos que els que ha fet arribar en ZP amb el seu famós pla. Una jugada de triler perfecta.
Un altre cervell portentós és l’alcalde de Molins de Rei. Aquest, però, sense tanta filigrana con en rialles; aquest ha anat directe al moll de l’os. Com que en aquests moments de crisi i d’atur cal donar exemple, l’home s’ha abaixat un 7% el sou. I per acabar-ho de rematar ha abaixat el sou dels regidors de l’oposició un 67%. Veus com n’hi ha que ens ensenyen el camí?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!