per Esteve Mestre i Roigé
Que les persones canviem de manera de pensar, de fer, de ser… al llarg de la nostra vida és normal i necessari.
Fa uns dies en un Segona Mà, vaig comprar un llibre que em va cridar l’ atenció: “Palabras de su Alteza Real el Principe de España Don Juan Carlos de Borbon y Borbon” editat per Ediciones del Movimiento i que forma part d’ un seguit de llibres que publicà aquesta editorial de Palabras…., per promocionar la figura del Príncep, i que ens mostren de manera força clara, del gran procés camaleònic que li tocà viure a qui avui és el Rei d’ Espanya.
El volum que tinc compren els discursos que va fer el Príncep des del 7 de gener de 1969 fins al 12 de juny de 1972. Una part de les intervencions són d’ aquestes que donaren peu a fer bromes del personatge, però n’ hi ha algunes de molt significatives i que he volgut remarcar.
La primera referència són per unes declaracions fetes el 7 de gener de 1969, al director de l’ agència EFE, a la pregunta, de si no creia el príncep que a l’ època espacial, la monarquia era una institució anacrònica… la seva resposta era:
“….En el cas concret d’ España, no oblidem que, al llarg dels segles, la nostra monarquia va servir per una continuïtat de l’ Estat i de la unitat nacional (…). Potser es pot afirmar que començà a perillar l’ integritat i sobirania de España durant els anys en que es va enfosquir la nostra institució monàrquica. Tot això és el que, sens dubte, va fer pensar al Generalísimo Franco amb la conveniència de comptar amb l’ institució monàrquica…”.
La segona referència és l’inici del seu discurs a les Corts Espanyoles després de jurar com a successor a la Jefatura de l’ Estat, el dia 23 de juliol de 1969.
Començava el seu discurs (i no traduexo)
“Mi General, senyores Ministros, senyores Procuradores: Plenamente consciente de la responsabilidad que asumo, acabo de jurar, como Sucesor, a título de Rey, lealtad a Su Excelencia el Jefe del Estado y fidelidad a los Principios del Movimiento Nacional y Leyes Fundamentales del Reino.
Quiero expresar, en primer lugar, que recibo de Su Excelencia el Jefe del Estado y Generalísimo Franco, la legitimidad política surgida el 18 de julio de 1936(…)”
I acabava el discurs amb
“Mi General: (…) A pesar de los grandes sacrificios que esta tarea pueda proporcionarme, estoy seguro que “mi pulso no temblarà”, para hacer cuanto fuere preciso en defensa de los Principios y Leyes que acabo de jurar. (…)”
I la tercera i darrera referència és l’ acte de clausura del Consell General de la Guàrdia de Franco, celebrat a Madrid, el 10 de febrer de 1970.
(…) Vosaltres esteu integrats en una organització que, d’acord amb l’ article 8 dels Estatutos del Movimiento, fa del vostre treball, un servei actiu als Principios del Movimento i Leyes Fundamentales del Reino.
(Vosaltres) Heu jurat servir a España; jo també.
Heu jurat fidelitat al Principios del Movimiento i a las Leyes Fundamentales; jo també.
Heu jurat lleialtat a Franco i a tot el que Franco significa; jo també (…)”
Doncs, ja ho veieu, de quins fangars venim, i per arribar al 2009, ha estat necessari tot un gran treball de transformisme i l’ enfortiment d’ una gran espècie: els camaleons, que al llarg d’ aquests anys, han interpretat tots els papers de l’ auca que han estat necessaris, però no podem oblidar –“honor i glòria”- al Més Gran dels Camaleons: el Cap de l’ Estat Espanyol.
Per cert, com (és) celebrarà l’ efemèrides del 23 de juliol de 1969?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!