per Esteve Mestre i Roigé
El problema de Ponent ha estat sempre trobar el moment de posar-nos a fer les coses. D’ idees i projectes ja en tenim. Per exemple, per a que ens fessin el Canal d’ Urgell va caldre el pas de segles. Com que els temps avancen que és una barbaritat, per començar a construir el Canal Segarra-Garrigues, només ha calgut esperar un segle…
Ara bé amb aquest Canal ha succeït un fet inaudit, cada cop que s’ avança més en la seva construcció es van retallant el nombre de jornals que regarà…., a hores d’ ara es fa difícil saber com es – i qui- “pagarà” aquesta infraestructura.
La veritat els qui vivim en petits pobles no entenem que després de molts anys de discutir l’ obra, de picabaralles continues i fratricides entre els futurs regants, quan ja s’ ha aplanat el terreny i quan als pobles se’ls deia que obrissin la boca que ja arribaven els caramels, s’ han trobat, en comptes de dolços, amb un cop de bota a la boca que els ha trencat les dents…
Esta clar, pensarà el lector, es retira terra de la producció perquè hi ha excedents de tota mena de cereals i productes del camp…, doncs això mateix és el que pensava fins que he llegit un article d’ Ignacio Ramonet a Le Monde Diplomatique del mes de febrer del 2009, titulat “Neocolonialismo agrario” que parla precisament de la terra…
I el que explica és que els països qui tenen diners, ara estan comprant terres per alimentar la seva població. Aquests són els capdavanters:
Corea del Sud ha comprat 2.306.000 Hectàrees de terreny a d’ altres països
La Xina, 2.090.000 Ha.
Aràbia Saudi, 1.610.000 Ha.
Emirats Àrabs, 1.280.000 Ha.
Egipte, 850.000 Ha.
Japó, 324.000 Ha.
Però no solament compren terra aquests països, grups econòmics també ho fan: un grup suec ha comprat 500.000 Ha a Rússia; un grup rus, 300.000 Ha. a Ucraïna, Daewo Logístic 1,300.000 Ha. a Madagscar, Benetton posseeix 900.000 Ha. a l’ Argentina, país que té 270.000 quilòmetres quadrats en mans d’ inversors estrangers….Morgan Stanley esta comprant al Brasil a l’ igual que el grup francès Dreyfus…
I tornem a casa nostra, a tocar de peus a terra, davant d’ aquestes magnituds i xifres que maregen, que carai estem fent en el nostre país…., quina visió de futur tenen els nostres governs, i encara més, quin és el futur que ens tenen assignat?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!