Viníssim
bloc de vins
NOTÍCIES DE LA CATALUNYA NORD: TAST CORRELLENGUA 2009
Matisem, notícies d’un trosset de la Cataluntya Nord: la Costa Vermella.
El passat 23 d’octubre vam celebrar el Tast de vins del Correllengua a la Sala Noble del Calisay d’Arenys de Mar. Tal com vaig anunciar, tocaven vins de les AOC (DO) Cotlliure i Banyuls. Vins comprats directament al cellers de la zona durant una sortida inolvidable en la que descobrírem que les vinyes verdes vora el mar d’en Llach són una mica més… nord enllà, que diria l’Espriu. Paisatges que combinen penya-segats pissarrosos, platges grises i terrasses de vinya envoltant-ho tot plegat. Un territori reduït, un Cap de Creus vinificat.
Un món vínic proper: cellers de garatge al bell mig del poble entre el plàtans de l’antiga riera, a tocar de la platja. Uns a tocar dels altres. Les tines de Banyuls a la sala gran, la que dóna al carrer, les bótes del vi blanc a tocar del pati i les de negre, a l’eixida. Cellers populars, exposició i “vente”de vins, un “quin voleu tastar?” i un “comencem pels blancs i negres secs i després els dolços”. No és marketing, són els cellers dels seus avis, pares i germans i també venen vi a granel. Fan vins bons i no tan bons, però són els seus vins i te’ls ensenyen com si fossis de la família. Saben que, a l’estat francès, són el cul del món, però s’estimem el seu terrer, en viuen i el viuen.
Pels blancs secs: Garnatxa Blanca i Garnatxa Grisa -raïm negre vinificat en blanc- i bóta. Vins voluminosos, untuosos i aromàtics, amb un records minerals de l’esquist del sòl i iodats pels esquitxos de les onades. Vaig pujar a la Costa Vermella a cercar vins negres i el gran descobriment foren els blancs. Esplèndids.
Pels negres secs: Garnatxa Negra i molta bóta de 16-18 mesos: marrons i olors i gustos de fusta passada de rosca. Em van fer enyorar les Garnatxes del Principat. També hi ha monastrells, però aquesta història la guardo per un altre apunt.
Pels Banyuls dolços: Moscatell i Garnatxa Grisa pels blancs, i Garnatxa Negra pels negres. Deliciosos i amb una varietat d’elaboracions i d’apagats -addició d’alcohol durant la fermentació del most, la pasta o gotim per aturar-la, causant la concentració de sucres- que mereixen els comentaris d’un expert.
Començàvem al tast i al tast acabarem: més de 50 persones, molta gresca, xivarri i xerinola. Vam xalar i unificar territoris. A l’espai-temps de la copa vam ser un territori lliure i, més que perdre el nord, el vam guanyar, fórem seus, va ser nostre.
Salut
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon dia Nani, en
aquest llibre “Els vins de l’Arc Mediterrani” hi ha forces referències a
cellers com si fos una guia, no tinc cap constància que hi hagi una guia
especifica dels vins del Rosselló, si que tinc un llibret molt petit que vaig
comprar fa moltísim anys que és deia “Els vins del Rosselló” , que era molt
generalista, però que hi vaig descobrir la importància d’Arnau de Vilanova en
les aportacions dels vins que es talla
la fermentació, tipus misteles, muscats ets. Tot fullejant el llibre per damunt,
he vist que en fa referència.
Quan vaig a la
Catalunya del Nord o en altres llocs de l’estat francès, compro “Le guide
Hachette des vins “, segurament ja ha sortit la dels 2010, que és tot un
referent i te unes comissions de tast
secretes que fan que no es casin en cap celler, però és de tot l’estat. En tot
quan i vagi, ja miraré si hi ha res més concret del Rosselló.
Salut