El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
La tardor
s’escriu amb ploma fina,
agulla
que apedaça blanc llençol,
ens mostra
les ferides punxegudes
de la
pèrdua que s’allunya a poc a poc
per la
retxillera del capvespre
com la fulla que cau i no fa solc,
només cal·ligrafia de l’absència
Imatge: M.V.S.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La tardor s’escriu amb cal.ligrafia de fulles caigudes
és així com els arbres llancen el seu cansament sobre la terra
és aquesta l’escriptura
aquest el text a llegir.
La tardor s’escriu a… http://www.canfufluns.com
Basia mille.
Però mai no s’esborra allò que escrivim amb la cal·ligrafia de l’absència. Com l’amor que sempré més sentirem per aquells que ja no hi són, és del tot indeleble, i per això -com cada horabaixa- quan arriba la tardor en celebrem el record.