Vicent Luna i Sirera
Tirant al blanc
Aquest poeta de la cançó mai ha tingut pèls en la llengua i, en les seues cançons, ha denunciat la injustícia, els polítics corruptes, l’opressió etcètera. A més a més, i com diu Vicent Camps en el pròleg, “la cançó en la veu de Jordi Gil, serà veu germana dels indignats i dels aturats i d’aquella joventut nostra sense futur“. És per tot això, per aquesta honestedat i per aquesta fermesa en els seues ideals, que ha estat, durant massa anys, injustament oblidat pels poders polítics de torn i, com diu ell en un dels seues poemes, “tacat de blau i de roig segons han bufat els vents”.
Demà, al CCOM presentarem el seu llibre, i posarem en valor la seua obra i la seua impecable i honesta trajectòria persona. També ens acompanyarà el seu amic i pintor Antoni Miró, que ha il·lustrat el llibre. A més a més també comptarem amb la presència de Vicent Camps que ens presentarrà el llibre, i de l’editor i poeta visual Paco Pérez Belda.
Us convidem a tots a totes a que ens acompanyeu.
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE JORDI GIL
POEMES I CANÇONS
Centre Cultural Ovidi Montllor, dijous 20 de juny del 2013
Bona nit i benvinguts.
Si us plau em presentaré:
sóc Jordi Gil d’Alcoi,
un joglar d’aquestos temps.
Un idealista boig,
de volta de quasi tot,
tacat de blau i de roig
segons han bufat els vents.
Tracte amb versos manifestos,
sóc del poble missatger,
denuncie les injustícies,
i el sofriment de la gent,
i em preocupe de somiar
quan sóc despert.
Bona nit i benvinguts.
Escolteu el que diré:
impera la solitud
passejant-se pels carrers.
Els valors més arrelats
van empeltats de diners,
tot allò que es pot comprar
per al parroquià té pes.
La justícia no te llei
ni conreu l’educació,
ací acampa el més pintat
disfressat de gran senyor
i són llops aquells que pareixen
corders.
Amics i amigues, bona nit a tots i moltes gràcies per haver vingut.
Aquests fragments que els acabe de llegir són d’un poema de Jordi Gil, és la carta de presentació d’aquest cantautor alcoià que avui tenim la gran satisfacció de tindre entre nosaltres. Una carta de presentació on ja ens avança que li agrada parlar clar i català, sense pèls a la llegua. Llegint i escoltant els seues pomes m’ha recordat el seu amic l’Ovidi Montllor. Manllevant alguns versos de la coneguda Cançó del cansat, m’he permet la gosadia d’escriure aquests versos que afegirem a aquesta carta de presentació:
Per senyera, senyores
quadribarrada d’or i sang.
Per idioma, senyors
català a la manera de València.
Per condició, senyors,
missatger del poble.
Per idea, i senyores
maulet de puny tancat i pas curtet.
Havia sentit a parlar d’ell, però us he de dir amb total sinceritat, cosa que veritablement em sobta, que desconeixia la seu obra. Des que vam coincidir a la TV d’Alcoi per parlar de l’homenatge que l’ajuntament d’Alcoi organitzà al voltant de la figura d’Ovidi Montllor, i concretament des que em facilità un exemplar del llibre que avui presentem, Poemes i cançons, que a més a més em proposà de presentar-lo al Centre Ovidi Montllor, m’he fet moltes vegades la mateixa pregunta. Com és possible que sent jo un admirador i seguidor dels cantautors de la Nova Cançó, no conega gaire l’obra de Jordi Gil?
Ignorant de mi he hagut de cercar informació a internet, i on he pogut, per omplir, encara que fos una mica, aquest buit que no em puc perdonar. Miquel Pujadó, en el seu diccionari de la Nova Caçó ens diu: “Jordi Gil, cantant alcoià que compon i canta dels anys setanta ençà, i és un excel·lent intèrpret. El seu nom comença a sonar al Principat arran d’un festival d’homenatge a Ovidi Montllor, celebrat a Alcoi poc abans de la seua mort. El 1995 va publicar “Al meu país”, amb temes propis i poemes musicats de Martí i Pol i Joan Valls”. Però la lectura de la introducció al llibre que avui presentem, i que escriu Vicent Camps, ha estat la que m’ha donat la pista per entendre que aquesta ignorància meua té alguna mena d’explicació. Diu Vicent Camps “Aquesta veu, la d’un joglar d’aquestos temps, la d’un idealista boig de volta de quasi tot, que jo i d’altres volem desenterrar del fons de la mar, del fons de la terra, i treure’l a la superfície[…] Perquè encara que com a tants altres cantautors, els entrebancs socials i polítics, l’hagen afectat durament; en definitiva Jordi, és guanyador sense cursa, cançó que no és producte, benefici que no està en la renda, la seua cançó és contemplació i poesia”
I és que molts cantautors d’aquest moviment musical, com el mateix Ovidi, van haver de patir, o continuen patint, el menyspreu i l’oblit dels poders polítics, i cal dir molt clar que de tots els colors. Per això Jordi ens diu, i amb tota la raó del món, que ha estat “tacat de blau i de roig segons han bufat els vents”.
La Nova Cançó va jugar un important paper polític en el període de la transició, fins i tot va estar instrumentalitzada per diferents partits polítics. Però a partir de 1979, molts van pensar que amb l’avinguda de la democràcia el nostre país esdevindria normal culturalment i lingüísticament. Aquesta creença va fer que molta gent, que en principi donà suport a aquest moviment musical, l’atacara, el criticara, el marginara i fins i tot el silenciara. Parlem del poders polítics, de les empreses discogràfiques, de les infraestructures que permetien els recitals, etcètera, etcètera. Les institucions que sorgiren arran del procés de transició donaren l’esquena a la Nova Cançó. És per això que a partir de 1980 ja no podem parlar de Nova Cançó, fonamentalment perquè les circumstàncies anòmales en què havia viscut el país, havien deixat d’existir. La Nova Cançó desapareixia. Ho feia amb una voluntat clara de continuïtat renovada, donant lloc a la cançó catalana.
Comtat i debatut, un bon grapat de cantautors, com ara Jordi Gil, al llarg d’aquests darrers anys han patit les conseqüències d’aquesta mena de misèries que esmentàvem més amunt. Als poders, als nostres governants els hi era, i els hi és, incòmode que algú els hi vaja recordant les veritats. Desemmascarant-los “La justícia no té llei/ni conreu l’educació/, ací acampa el més pintat/disfressat de gran senyor/i són llops aquells que pareixen/corders”. Reivindicant drets elementals: “Tindré la convicció de ser més contumaç,/defensant el melic i l’autodeterminació,/ser coherent i humil, no estar ni cec ni mut/ni estavellar el pit contra el mateix obús” “ plens de goig un matí/vindrà la independència”. Denunciant la manipulació dels mitjans de comunicació: “Un llop vestit amb un “tratge”/de corder ens administra/i la tele d’aquest llop/ens informa cada dia./ Segons li convé i convinga”. Jordi Gil, com ell mateix ens diu, és un boig idealista, però té molt clar que la seua Ítaca és possible:“Hem de véncer,/a pas curtet, a puny tancat./ Des del nord,/des del llevant,/de mar a mar. La Llibertat/
Per tot això, i altres coses més que ens diran aquesta nit els nostres convidats, estic totalment d’acord amb Vicent Camps que cal “posar en valor la cançó de Jordi Gil” “desenterrar-lo del fons del mar, del fons de la terra, i traure’l a la superfície”. I per parlar de la seua obra, i del llibre que acaba d’editar, Poemes i cançons, tenim entre nosaltres aquesta nit a dues persones que el coneixen molt bé.
En primer lloc els hi vull presentar a Vicent Camps.- Xirivella (1958) estudià declamació a València i des de fa aproximadament vint anys es dedica professionalment a la narració oral, i ha recorregut recitant, pobles i ciutats valencians i de la resta de l’estat espanyol, portant la paraula de poetes i narradors per centres escolars, llibreries, cases de cultura, biblioteques i teatres. Ha treballat esporàdicament com a actor en companyies teatrals i en estudis de doblatge. Ha recitat poesia i prosa en programes per a la ràdio, i impartit tallers de poesia recitada per a xiquets i adults, i coordinant clubs de lectura poètica. Ha treballat com a solista recitador amb Orquestres, Orfeons i Bandes Musicals Valencianes.
Ha publicat discos per a poesia recitada com Poemes per a tots ( València 1999), i Voces del Extremo ( Huelva 2001. També té un bon grapat de poemaris com Taller ( Salamanca 2003, Miscelánea ( Logronyo 2008), Pena Capital ( Tenerife 2009) i El Cloc de la lluna. A més a més ha participat en les Antologies Voces del Extremo, Tripulantes, Poemas de perros, Zoom i Volen versos. I per si tot açò els sembla poc, també té un bloc sobre poesia recitada www.vicentcampspoesia.blogspot.com. Ah, se m’oblidava, també acaba de publicar en edicions 96 Estellés recitable, un llibre que recomane per iniciar-se en la poesia del poeta de Burjassot, un llibre molt ben vingut i oportú en aquest Any Estellés 2013.
També ens acompanya aquesta nit Paco Pérez Belda, que a més de ser l’editor del llibre és un magnífic i molt conegut poeta visual. Ha editat un bon grapat de llibres com Alfabeto, Amb blau, A las vanguardias, Visual libros, etcètera, etcètera. També ha format part de diverses antologies de poesia visual i el poeta Francisco Peralto ha escrit un llibre sobre ell en l’editorial Corona del Sur. El llibre que avui presentem ha estat editat per ell dintre de la Col·lecció “ Papeles para mirar núm 8”.
I per a acabar amb aquesta presentació els hi diré que el llibre està il·lustrat per Antoni Miró, i encara que no està ací a la taula, el tenim aquesta nit entre nosaltres fent costat al seu amic. Jordi li va fer una magnífica cançó que, entre altres coses diu: “Calçant/ les espardenyes dels valents/ i compromés/ amb la terra i la llengua[…] Les llances/ imperials no poden res/ i mai la tirania podrà a l’art/ que l’angelosa mà mou el pinzell/ guiada ferma per la voluntat” Toni, moltes gràcies per ser com ets, pel teu compromís i per fer-nós gaudir amb la teua magnífica obra.
Així doncs, amics i amigues, aquesta nit anem a respirar i a escoltar poesia de la bona, doncs tenim entre nosaltres a quatre poetes: Jordi Gil, poeta de la cançó, Vicent Camps, poeta de la recitació, Paco Pérez, poeta de la imatge i Toni Miró poeta del pinzell.
Vicent, en voler ens pots parlar de Jordi Gil i del seu llibre, Poemes i cançons.
………………………………..
Amics Vicent, Paco i Toni ha estat tot un plaer escoltar-vos i tenir-vos entre nosaltres. Ens heu ajudat molt a acabar de descobrir la veu de vellut de Jordi Gil. I a tu Jordi, donar-te les gràcies per haver escollit el Centre Cultural Ovidi Montllor per presentar-nos el teu llibre. No cal dir-te que tens les portes obertes d’aquesta casa per al que vullgues. De segur que l’Ovidi, des de les seues particulars vacances, està força cofoi de veure’ns a tots ací, a casa seua, a la casa de tots, per vindicar i posar en valor la figura i obra de Jordi Gil, el cantautor alcoià que, malgrat haver estat “tacat de blau i de roig segons han bufat els vents”, ha sabut mantindre’s fidel, i amb orgull, a la seua terra i a les seues idees, lluitant per una Ítaca que, alguns, ja la veiem més a prop.
I res més, només em resta que agrair-los la seua presència i la seu fidelitat a totes les activitats que organitzem des d’aquest Centre Cultural Ovidi Montllor. Moltes gràcies i bona nit.
Alcoi, 20 de juny del 2013
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!