El saló d’actes de la Cambra de Comerç d’Alcoi s’omplí a vessar d’alcoians, alcoianes i gent vinguda de la resta de la comarca per fer costat a la Coordinadora pel valencià. Aquesta entitat, que recentment ha complit 30 anys, ha volgut retre homenatge a l’escriptora alcoiana. I ho ha fet, com ens contà el
Si us agrada la poesia visual no deixeu d’anar al CCOM d’Alcoi per veure l’exposició que acaben d’inaugurar. Un total de 22 artistes ens mostren 42 obres originals de caràcter escultòric, totes al voltant del llibre, que és el veritable protagonista. Efectivament el llibre objecte, que és, com diu Francesc González, “un suport per a
El 23 de novembre de 1983 s’aprovà la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Just un curs després,1984-1985, el CP Francisco Vitòria del barri de Batoi d’Alcoi, encetà la primera línia en valencià. Dos anys després, 1986-1987, el col·legi de Beniarrés, anomenat anys després Perputxent, seguí els mateixos passos que alguns centres d’Alcoi
A la gent que ens agrada la literatura, i no solament en la nostra llengua sinó la literatura en general, quan viatgem pel món i anem a una població ens motiva cercar i visitar la casa o el museu d’algun dels seus escriptors. Per això de Praga, a més dels seu palaus i castells,
Cada dia que passa anem acumulant més arguments per afirmar sense embuts que la tant lloada “Transició” fou una estafa, un fracàs. I això que diuen que fou “modèlica”, com alguns volen fer creure, és tot un muntatge, amb la connivència de tots els poders fàctics: església, exèrcit, banca, partits polítics, mitjans de comunicació… Han
El cantant alcoià Jordi Gil s’acomiadà oficialment del públic fa uns mesos, amb el darrer treball Shefarad. Tot i així, Gil no ha dit adéu a la cançó i continua escrivint, fent cançons i cantant en actes puntuals. Fa només una setmana va estar a França convidat per “Memoria Andando”, una associació que des del
Si de juny a mitjan octubre, i a les Drassanes del Port de València, hem pogut gaudir de l’exposició Suite Tribunal de les Aigües, ara de bell nou, i fins a finals de desembre, ho podem tornar fer amb una altra del mateix pintor alcoià, instal·lada molt a prop d’aquesta, a “La Base” (Alinghi)
Anit, i a la Filà Benimerins d’Alcoi, tingué lloc el primer Sopar Estellés organitzat conjuntament pel Centre Cultural Ovidi Montllor (CCOM) i la Coordinadora Alcoià-Comtat pel Valencià. Aquests sopars són una iniciativa de l’escriptor Josep Lozano, que agafà la idea de la festa anual que es fa a Escòcia, la Burns supper, al voltant de
“La tasca del mestre no s’esgota en l’ensenyament de les matemàtiques o la geografia. El seu treball exigeix un compromís i una actitud en contra de les injustícies socials.[…] El mestre ha de caminar amb una legítima ràbia, amb una justa ira, amb la indignació necessària, buscant transformacions socials” Paulo Freire ………………………………………………………………………………………………………………………………………………………… 1.- Introducció
“Mira que bé, de topar amb tu”, aquesta és la darrera obra de l’escriptor Jesús Moncho que es presentà ahir al CCOM d’Alcoi. La presentació va córrer a càrrec de l’escriptor alcoià Silvestre Vilaplana que, tot i no desvetllar la trama de cap relat, ens avançà algunes de les característiques i habilitats literàries de
Anit el CCOM d’Alcoi celebrà el CORRELLENGUA 2018, una activitat que organitza cada any ACPV, i arreu de les nostres comarques. És la Flama de la Llengua, una llengua mil·lenària que és el nostre més preuat tret d’identitat, que es parla a tots els Països Catalans i que ha arribat als nostres dies
El periòdic El Gratis acaba de complir el seu 31é aniversari. Han estat tres dècades d’informació de proximitat, arrelada al territori, potenciant la nostra cultura, creant xarxes de complicitat arreu de les Comarques Centrals i, tot plegat, en la nostra llengua. I per celebrar-ho ha entregat els premis “Palmells 2018, mà del futur” a
Tots els pobles del món tenen uns trets d’identitat que els fa ser únics, i nosaltres els valencians en tenim un bon grapat. Trets que, alhora, actuen com a elements cohesionadors, com a pal de paller d’una població diversa i al voltant del qual es basteix una identitat comuna. Els valencians, però, malauradament massa sovint,
A la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós de Gandia podem veure l’exposició “Antoni Miró, obra recent”. En aquesta darrera mostra hi podem trobar alguns dels darrers treballs d’aquest pintor que, com ha dit més d’una vegada, “pinte allò que no m’agrada’. I a Miró no li agrada el dol de les mares
En arribar el primer dissabte d’agost la Plaça de la Torre, del saforenc poble de Piles, s’ompli de públic a vessar. I és que el Recital de Poesia i Música, organitzat per l’editor i escriptor Manel Arcos, ha acabat esdevenint una de les activitats culturals estiuenques més reeixides i consolidades de la Safor. Efectivament, anit