Zaha Hadid (Seül 3)
Ja ho sabem de fa temps que un edifici pot canviar una ciutat. I a Seül això ho va fer Zaha Hadid amb la Dongdaemun Design Plaza, una intervenció sobre un terreny enorme on es desplega un edifici orgànic que es mescla i barreja amb el terreny. Plou i això fa que correm a arrecerar-nos dins seu. Precisament està pensat de manera que hi ha moments que no saps si estàs dins o fora, amb places obertes però també amb passadissos que tot i estar a l’aire lliure protegeixen de la pluja.
Per fora impressiona per l’audàcia, però el millor és a dins. La bellesa i la calma que imposa quan el comences a recórrer no té preu. Pots pujar els nivells per una escala espectacular, on la Txell ha fotografiat l’Assumpció, o pots caminar el·lípticament per un espai d’un blanc enlluernador que recorda aquella mítica ronda interior que Frank Lloyd Wright va inventar pel Guggenheim de Nova York.
I quan arribes a dalt de tot, gespa i aire lliure. En un contrast fascinant. No ho hem vist, però diuen que des de dalt, a vista d’ocell, l’edifici gairebé desapareix per la gespa. Realment hi ha persones que tenen una capacitat meravellosa de transportar-nos a una altra dimensió, creant plaer, i Hadid era una d’elles.
Ps1. Les exposicions molt interessants. Sobretot una d’art digital que era una meravella.
Ps2. Tot el camí fins a l’edifici està ple de botigues de làmpades. Botigues xicotetes, com familiars, arrecerades als marges del carrer. Diria que n’hi ha centenars i l’exposició de llums contrastades que configuren afegeix un al·licient visual al viatge. M’ha recordat que de xiquet anava a alguna població de l’Horta amb els pares (Paiporta?) i hi havia un desplegament de botigues semblant…