Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Mirant vídeos pel YouTube retrobe aquest del concert de Llach a Verges. I avui que Llach ha parlat del seu amic Pep Guardiola trobe que és perfecte per a resumir l’estat d’ansietat amb el qual encarem el dia, aquest llarg dia. M’encanta tindre un entrenador del Barça que canta en públic les cançons de Llach com es veu en el vídeo, que té l’alegria a la cara quan ho fa, que quan coneix al cantant li demana si el pot ajudar a conèixer Martí i Pol. Que llegeix i parla amb la mateixa elegància i altiva discrecció amb que jugava i ara entrena.

M’encanta que Guardiola guie el Barça avui camí d’Itaca, a enfonsar el vaixell madridista.

I dit tot això sé que tu no ho dius Pep perquè no toca però n’ets conscient de sobres que el país vibrarà aquesta nit amb una corda especial. Ho deia en Llach ahir, que enmig de la depressió política i social en la qual estem enfangats fer molts gols avui al Madrid seria recordar-nos que podem arribar a qualsevol port. Veient com juguen els teus jugadors (dissabte ho vaig patir amb el València) no tinc cap dubte que aquesta nit botaré diverses voltes de la cadira cridant el gol i celebrant les barres de les banderes. Però, Pep, avui no vull una victòria només: vull que els passeu per damunt com una piconadora i que no puguen ni respirar. I tu l’intel·ligent i el sensible, el competitiu i l’excel·lent, el savi que ja t’has fet en el viatge ho pots fer possible. Vinga Pep, fes-nos feliços. Només cal que, com en la cançó, tinguem un poc de sort. Que ens la meresquem tota, avui.