Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Era una escala feixuga, de destinació incògnita. Eixia del vell port i ens hi vam atrevir pensant que la vista des de dalt pagaria la pena. Però pensant en pujar i baixar. I tanmateix…

I tanmateix hi havia una porta molt menuda a mà esquerra. Minúscula, d’aquelles que cal que baixes el cap per a passar-hi. Amb una reixa.

La vam travessar encuriosits i se’ns va obrir tot un món. Un extraordinari passeig a la falda de l’Urgull. Un passeig frondós on el txirri-txirri quedava tapat pels arbres, des d’on es divisava completa la kontxa i els pocs navegants que s’hi havien atrevit a eixir, amb kaiaks petits de colors cridaners. 

I vam caminar fins on el vent ens avisà que la mar, enorme, decidia que aquell era el final.